Jerry Goldsmith

compositor estatunidenc

Jerry Goldsmith (Carson, Califòrnia, 10 de febrer de 1929 - Los Angeles, Califòrnia, 21 de juliol de 2004) fou un dels compositors més influents en la història del cinema i escrigué bandes sonores de qualitat excepcional en una carrera que abraçava gairebé 50 anys. Fou nominat vuit vegades per l'Oscar (guanyant-ne un, per The Omen), i també va guanyar cinc vegades el premi Emmy.

Infotaula de personaJerry Goldsmith

(2003) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Jerrald Goldsmith
(en) Jerrald K. Goldsmith
(en) Jerry Goldsmith Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jerrald King Goldsmith Modifica el valor a Wikidata
10 febrer 1929 Modifica el valor a Wikidata
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 2004 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer colorectal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaHillside Memorial Park Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat del Sud de Califòrnia
USC Thornton School of Music Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsGris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica per a cinema Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica clàssica i música contemporània Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficMonument Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarol Heather Goldsmith
Sharon Hennagin Goldsmith Modifica el valor a Wikidata
FillsJoel Goldsmith
 ( Sharon Hennagin Goldsmith)
Jennifer Goldsmith
 ( Sharon Hennagin Goldsmith)
Carrie Goldsmith
 ( Sharon Hennagin Goldsmith)
Aaron Goldsmith
 ( Carol Heather Goldsmith)
Ellen Goldsmith Edson
 ( Sharon Hennagin Goldsmith) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjerrygoldsmithonline.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000025 Allocine: 39891 Allmovie: p91941 TMDB.org: 1760
Spotify: 7t8q7ikEtcPNtoaKAm9Vu6 iTunes: 504767 Last fm: Jerry+Goldsmith Musicbrainz: db403e3d-4753-45d6-8fcb-94db03e882e1 Discogs: 208267 Allmusic: mn0000330634 Find a Grave: 9167247 Deezer: 5980 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Goldsmith, va néixer el 10 de febrer de 1929 a Los Angeles, Califòrnia. La seva família eren de descendència romanesa i jueva.[1] Els seus pares foren Tessa Rappaport, mestra de l'escola, i Morris Goldsmith, enginyer.[2]

Va estudiar piano amb Jakob Gimpel,[3] i feia composició de música de cinema a la Universitat del Sud de Califòrnia amb el llegendari compositor hongarès Miklós Rózsa de tutor.[4] Però el talentós jove es trobava incapaç d'assegurar una feina estable i va decidir acceptar una feina a l'estudi de televisió estatunidenc CBS, inicialment com a administratiu.[5]

Finalment, se li donà l'oportunitat d'escriure música per a la TV, i durant els anys 1950 i els 60 va compondre per a sèries i espectacles com Wagon Train, Have Gun Will Travel, The Twilight Zone, Thriller, Dr. Kildare, i The Man from U.N.C.L.E..[5] Gràcies a la seva amistat amb el llegendari Alfred Newman, el 1957 se li va oferir l'oportunitat de compondre la seva primera banda sonora per a un llargmetratge, un western poc conegut, Black Patch. Va continuar amb partitures per a pel·lícules com el "western" Face of a Fugitive de 1957 i el de 1959, cinema de ciència-ficció amb City of Fear.[6]

Durant els següents 45 anys, Goldsmith continuaria escrivint de forma brillant partitures pel cinema i la televisió, havent passat la majoria d'elles a la història del cinema. Fou un pioner de la música de pel·lícula veritable, obrint camins en innovadores tècniques de composició, amb l'ús intel·ligent de l'electrònica, i l'ús dramàtic de la música com a llengua cinemàtica. Escrivia música per a més de 200 pel·lícules de tots els gèneres, i era proposat per a divuit Oscars (encara que només vencia en una ocasió, per a The Omen el 1976), sis Globus d'Or, i nombrosos Emmys i altres premis.

Va escriure alguns dels temes més famosos i estimats d'algunes de les pel·lícules més reeixides de tot el temps, incloent-hi títols com Freud (1962), Els lliris dels prats (1963), The Blue Max (1966), The Sand Pebbles (1966), El planeta dels simis (1968), Patton (1970), Papillon (1973), Chinatown (1974), The Wind and the Lion (1975), Logan's Run (1976), The Omen (1976), Alien (1979), Star Trek: The Motion Picture (1979), Poltergeist (1982), First Blood (1982), Gremlins (1984), Rambo: First Blood Part II (1985), Total Recall (1990), Sleeping With the Enemy (1991), Instint bàsic (1992), Rudy (1993), First Knight (1995), Star Trek: First Contact (1996), Air Force One (1997), L.A. Confidential (1997), Mulan (1998), The Mummy (1999), The Sum of All Fears (2002) i Looney Tunes: De nou en acció (2003), la seva darrera partitura.

Jerry Goldsmith ha estat considerat un dels compositors més innovadors i influents de la història de la música cinematogràfica.[6] Mentre presentava a Goldsmith en un premi a la carrera professional de la Society for the Preservation of Film Music el 1993, el seu company compositor Henry Mancini va dir de Goldsmith, «ha inculcat dues coses als seus col·legues d'aquesta ciutat. Una cosa que fa, és que ens manté honestos. I la segona és que ens espanta molt».[7] En la seva revisió de la reedició de 1999 de la banda sonora de Star Trek: The Motion Picture, Bruce Eder va elogiar molt l'habilitat de Goldsmith, afirmant, «un dels nous temes, 'Spock's Arrival', pot ser el més a prop que Goldsmith ha arribat a escriure música seriosa en un llenguatge romàntic pur; aquesta podria haver estat obra de Rimski-Kórsakov o Stravinski — és així de bo.»[8] En una entrevista de 2001, el compositor de pel·lícules Marco Beltrami va declarar: «Sense Jerry, la música de cinema probablement estaria en un lloc diferent del que està ara. Crec que ell més que qualsevol altre compositor va fer un pont entre l'antic estil de partitura de Hollywood i el compositor modern de pel·lícules.»[9]

El 2006, en compondre The Omen (un remake de la pel·lícula de 1976 amb música escrita per Goldsmith), Marco Beltrami va dedicar la seva partitura a Goldsmith, que també va incloure un arranjament actualitzat d'"Ave Satani" titulat "Omen 76/06".[10] De la mateixa manera, quan el 2012 es va encarregar al compositor Brian Tyler actualitzar el logotip d'Universal Studios per al centenari d'Universal, va retenir la melodia composta originalment per Goldsmith el 1997, optant per «porta-la al segle xxi[11]

Llista cronològica de sèries i pel·lícules

modifica

Referències

modifica
  1. Brooks, Vincent. You Should See Yourself: Jewish Identity in Postmodern American Culture. Rutgers University Press, 2006, p. 96. 
  2. «Jerry Goldsmith Biography (1929–)». Filmreference.com. [Consulta: 16 febrer 2011].
  3. Goldsmith, Carrie. "Preview of The Aborted Jerry Goldsmith Biography". Consultat 2011-03-29.
  4.   "Jerry Goldsmith 1989 interview on Sand Pebbles a YouTube. Accés el 2011-02-18.
  5. 5,0 5,1   "Jerry Goldsmith – Archive Interview (entire)" a YouTube per Jon Burlingame. Accés el 2011-02-16.
  6. 6,0 6,1 Clemmensen, Christian. Jerry Goldsmith (1929–2004) tribute a Filmtracks.com. Accés el 2011-02-11.
  7. Greving, Tim. «Jerry Goldsmith, 'The Composer's Composer,' Honored With Hollywood Star» (en anglès), 09-05-2017. [Consulta: 8 juliol 2023].
  8. Eder, Bruce. «Star Trek: The Motion Picture [Music from the Original Soundtrack Review by Bruce Eder]» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 8 juliol 2023].
  9. Groult, Florent. «Goldsmith by Beltrami : the master and the student» (en anglès), setembre 2001. Arxivat de l'original el 15 setembre 2008. [Consulta: 8 juliol 2023].
  10. Clemmensen, Christian. «The Omen (2006): Marco Beltrami». Filmtracks.com, 01-02-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  11. «Brian Tyler – Universal Studios Centennial Logo Behind the Scenes». YouTube, 05-03-2012. Arxivat de l'original el 12 desembre 2021. [Consulta: 12 maig 2012].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jerry Goldsmith