Gladiator

pel·lícula estatunidenca

Gladiator és una pel·lícula èpica del 2000 dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe i Joaquin Phoenix. La història narra la recerca de justícia del General Màxim Decimus Meridius, soldat preferit de l'emperador Marc Aureli. Capturat i fet esclau al Nord d'Àfrica, resorgirà com a gladiador amb l'objectiu de tornar a Roma i venjar l'assassinat de la seva família i l'Emperador romà.

Infotaula de pel·lículaGladiator
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRidley Scott Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDouglas Wick, David Franzoni, Branko Lustig i Terry Needham (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióArthur Max Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Logan, William Nicholson i David Franzoni Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHans Zimmer, Lisa Gerrard i Djivan Gasparian Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Mathieson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePietro Scalia Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Studios, DreamWorks SKG, Scott Free Productions, Mill Film, C & L i Dawliz Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDreamWorks SKG i UIP-Dunafilm Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 maig 2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada155 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMalta i Marroc Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost103.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació460.583.960 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepeplum, melodrama, cinema d'acció, drama, cinema d'aventures, cinema èpic i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
Temavenjança, gladiador, mobilitat social descendent i opressió Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlgèria i Roma Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle II Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatgladiador Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0172495 Filmaffinity: 392075 Allocine: 24944 Rottentomatoes: m/gladiator Letterboxd: gladiator-2000 Mojo: gladiator Allmovie: v184587 TCM: 341478 Metacritic: movie/gladiator TV.com: movies/gladiator AFI: 53896 Modifica el valor a Wikidata

Estrenada als Estats Units el 5 de maig del 2000, la cinta es va convertir en tot un èxit de taquilla, va rebre bones crítiques i va fer reviure el llargament oblidat gènere èpic. A més, la pel·lícula va obtenir cinc Premis Oscar entre els quals cal destacar l'Oscar a la millor pel·lícula i l'Oscar al millor actor.

Argument modifica

Any 180 dC: Màxim Decimus Meridius és un gran general hispà que ha conduït els exèrcits de l'emperador Marc Aureli a nombroses victòries. Aquest, des d'un pujol proper, assisteix al geni militar prodigat pel seu protegit, acompanyat dels Senadors Gai i Falco. Marc Aureli, després d'aquesta batalla a la Germània, sentint la seva fi pròxima, comunica en privat a Màxim que desitja deixar-li el poder a la seva mort, perquè ho transmeti al Senat i que Roma sigui de nou una República.

Prefereix això que no que el seu fill Còmode el succeeixi, ja que Marc Aureli sap perfectament que aquest últim no té set més que del títol d'emperador i no està de cap manera animat de cap ideal noble, ni de moral. Quan Còmmode ho sap, de la boca del seu pare, i abans de l'anunci oficial, pres d'una bogeria colèrica i desesperat, l'ofega contra el seu pit en el moment d'una última abraçada, esdevenint així el nou Emperador. Encara que la causa oficial de la defunció de Marc Aureli sigui la vellesa, Màxim comprèn intuïtivament que ha estat assassinat pel seu fill.

I així, quan Còmode, li ofereix a besar la seva mà, i amb aquest gest el símbol de servir-lo fidelment com al seu pare, Màxim el rebutja girant els talons per tornar-se'n als seus quarters. L'emperador, furiós d'aquesta afronta sense precedent, i profundament ferit en el seu orgull, i gelós de manera malaltissa de l'estima que Marc Aureli tenia a Màxim, ordena llavors l'execució de Màxim, poc abans de l'alba, així com la de la seva família, que resideix llavors a Hispania.

Màxim aconsegueix escapar, i ferit arriba a les seves terres, al final d'un periple des de Germània extremadament debilitat per una important pèrdua de sang, veu els cossos de la seva dona i del seu fill de vuit anys calcinats i crucificats davant la casa familiar. Trobat per venedors d'esclaus, és venut a un ric propietari i negociant del nord d'Àfrica: Pròxim, que dirigeix una escola de gladiadors. Com a militar romà té un entrenament de combat formidable, destacant entre els altres esclaus, i acaba convertint-se en un gladiador popular.

Repartiment modifica

 
Rusell Crowe, que interpreta el paper de Màxim

Al voltant de la pel·lícula modifica

Oliver Reed interpretant el paper de Pròxim (el patró dels gladiadors) va morir víctima d'una crisi cardíaca en el rodatge, abans d'acabar de rodar totes les escenes. Per respecte a l'actor, els productors decideixen guardar les escenes i modificar el guió en conseqüència.

  • Estava prevista que Pròxim enterrés la seva espasa de fusta al Coliseu en senyal d'alliberament simbòlic de Màxim de la seva condició de gladiador al final de la pel·lícula.
  • Juba, interpretat per Djimon Hounsou inicialment moria en un combat contra un rinoceront.

La pel·lícula es basa en la mateixa trama que La Caiguda de l'imperi romà d'Anthony Mann (1964). Però la pel·lícula d'Anthony Mann tenia un costat didàctic que no té la de Ridley Scott, pel qual tota reflexió històrica és exclosa en benefici d'un drama psicològic barrejat amb combats èpics.[1]

Exactitud històrica:

  • els personatges de Marc Aureli, Còmmode i la seva germana han existit realment. Per la seva banda, Màxim és un personatge fictici, però del tot versemblant.
  • Còmmode es delia per les carreres a l'arena del circ, així com pels combats d'animals. L'historiador Herodià i l'autor de la Història Augusta, que li són tanmateix hostils, reconeixen els seus coneixements en la matèria.
  • Còmmode no s'entenia en absolut amb el Senat. Aquest últim, davant la seva mort anunciada, pronuncia la seva damnatio memoriae i construeix l'execrable reputació pòstuma de l'emperador a través d'historiadors com Dion Cassius o Herodià;
  • els decorats, els armaments i els ambients, molt polits, apareixen com perfectament documentats.

Les inexactituds històriques són per contra nombroses:[2]

  • Les circumstàncies de la mort de Marc Aureli i la de Còmmode són imaginades per a la pel·lícula.
    • Marc Aureli mor en realitat de la pesta a Vindobona (Viena, Àustria). D'altra banda és Marc Aureli qui, contràriament a l'ús, ha fet de manera que el seu fill el succeeixi.
    • Còmmode és assassinat el 192 per l'esclau Narcís que el va escanyar en el seu bany (en prenia 5 al dia).
  • Cal remarcar que la durada del regnat de Còmmode va ser de 12 anys. La pel·lícula dona la impressió d'un període molt més curt.
    • a Gladiator, l'emperador interpretat per Joaquin Phoenix, s'acosta més a un Calígula per la seva megalomania i les seves pulsions incestuoses envers la seva germana, i a un Neró pel seu refinament i la seva ambició desmesurada.
    • El veritable Còmmode no tenia cap interès pels estudis ni per la política: no és emperador més que perquè és l'únic fill supervivent dels 13 fills de Marc Aureli. No s'interessava més que pel circ, i deixava l'exercici del poder als seus favorits més que al Senat. La seva gegantina amplària d'esquena i el seu caràcter mandrós i violent fonamentalment oposats al seu pare, cèlebre filòsof estoic, no van fer més que acreditar la tesi de què Còmmode era fruit dels amors adulterins de l'emperadriu Faustine i d'un gladiador.
  • Ànnia Lucil·la, la germana de Còmmode, va morir abans del seu germà, que la va fer desterrar per la seva participació en un complot contra ell.

Gladiator fou nominat 36 vegades en diferents certàmens, incloent-hi la 73 edició dels Oscar, els premis BAFTA i els Globus d'Or. De 119 nominacions, la pel·lícula va guanyar 48 premis.[3]

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. Mata, Jordi «Gladiator contra la història». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 20. ISSN: 1695-2014.
  2. [enllaç sense format] http://www.erreursdefilms.com/peplum/voir_erreurs.php?idf=GLAD
  3. «Gladiator awards tally». IMDB.

Enllaços externs modifica