007 al servei secret de Sa Majestat

pel·lícula de 1969 dirigida per Peter R. Hunt

007 al servei secret de Sa Majestat (títol original en anglès On Her Majesty's Secret Service)[1] és una pel·lícula britànica de la sèrie de James Bond, dirigida per Peter Hunt i estrenada el 1969. És l'única pel·lícula on l'agent secret és interpretat per l'actor australià George Lazenby. A la pel·lícula següent, Diamants per a l'eternitat, Sean Connery va tornar al paper de Bond.

Infotaula de pel·lícula007 al servei secret de Sa Majestat
On Her Majesty's Secret Service Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPeter Hunt Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHarry Saltzman i Albert R. Broccoli Modifica el valor a Wikidata
GuióRichard Maibaum i Simon Raven Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Barry Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMichael Reed Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJohn Glen Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEON Productions i United Artists Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom, United Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada142 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
alemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeBerna, Portugal, Suïssa, Piz Gloria, Berna, Lauterbrunnen, Mürren, Grindelwald, Sankt Moritz, Estudis Pinewood, Lisboa i Cascais Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost7.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació82.000.000 $ (mundial)
22.774.493 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enOn Her Majesty's Secret Service Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'acció, cinema d'espionatge, cinema nadalenc, pel·lícula basada en una novel·la, cinema d'aventures, cinema de ficció criminal i thriller Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPiz Gloria, Estoril i Londres Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0064757 FilmAffinity: 823934 Allocine: 70544 Rottentomatoes: m/on_her_majestys_secret_service Letterboxd: on-her-majestys-secret-service Mojo: onhermajestyssecretservice Allmovie: v36231 TCM: 24270 Metacritic: movie/on-her-majestys-secret-service TV.com: movies/on-her-majestys-secret-service AFI: 22372 TMDB.org: 668 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: James Bond
Sèrie: Sère de James Bond produïda per EON Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

James Bond (George Lazenby) és a la recerca de l'amo d'SPECTRE, Ernst Stavro Blofeld (Telly Savalas). Descontent pels resultats obtinguts, M, el cap del MI6, decideix treure'l de la missió. Fart per aquesta decisió, James Bond dimiteix i va tot sol a buscar Blofeld (però la secretària Miss Moneypenny (Lois Maxwell) el registra com «de vacances» en lloc de «dimissionari»). Rep informacions de Marc-Ange Draco, cap de la Unió corça, i pare de la comtessa Teresa di Vincenzo (Diana Rigg), vídua trobada a Portugal. Enamorat d'aquesta última, Bond es casarà.[2]

Repartiment

modifica

Llocs de l'acció

modifica

Llocs de rodatge

modifica

És l'única pel·lícula de la saga completament rodada a Europa. -La base dels «dolents» (a la pel·lícula) és situada a Toló a França.

  • La seqüència d'inici del film (on James Bond salva Tracy a la platja) ha estat rodada a la platja de Guincho a Portugal.
  • L'escena on Draco dona la seva petita festa ha estat rodada a Zambuljal a Portugal.
  • Certes escenes han estat rodades al Piz Gloria.
  • Les escenes del festival de Nadal han estat filmades a Lauterbrunnen (Grindelwald) al cantó de Berna. Altres escenes suïsses han estat rodades a Saint-Moritz al cantó dels Grisons.
  • L'escena final és rodada a Portugal a la Serra de Arràbida al sud de Lisboa entre Setùbal i Sesimbra.

Al voltant de la pel·lícula

modifica
  • Aquest James Bond era el més llarg de la sèrie, fregant les 2 hores 20, fins a l'estrena de Casino Royale el 2006.
  • Per compensar el dèficit de notorietat de George Lazenby, els productors havien decidit comprometre una noia Bond ja coneguda. Després d'haver-se apropat a Brigitte Bardot (no disponible), s'han girat finalment cap a Diana Rigg, famosa per a la seva interpretació d'Emma Peel a la sèrie The Avengers.[3]
  • A més a més de Diana Rigg, surt una altra actriu de la sèrie The Avengers: Joanna Lumley (Purdey), en un paper de figurant que tanmateix surt als crèdits. És la tercera actriu de la mateixa sèrie que participa en un James Bond, ja que Honor Blackman, que interpretava a Goldfinger, té també el paper femení principal de la sèrie, a l'època Catherine Gale.[3]
  • Els guionistes havien pensat fer sortir la seqüència final de la pel·lícula al precrèdits de l'episodi següent. Però l'anunci en el rodatge de George Lazenby de la seva intenció de no perllongar el seu contracte (i per tant la perspectiva d'haver de canviar de repartiment) els va obligar a renunciar a aquesta idea.
  • El guió de la pel·lícula implica una incoherència notable en el sentit que Blofeld no reconeix James Bond, que ha conegut en l'episodi precedent Només es viu dues vegades. Aquesta incoherència es pot explicar de dues maneres:
    • Per fer passar millor el canvi de repartiment al públic, els guionistes tenien un temps per introduir una història de cirurgia estètica. La idea va ser finalment abandonada però la trobada improbable entre Blofeld i Bond en seria una "seqüela".
    • La pel·lícula és una adaptació prou fidel de la novel·la. Ara bé, la novel·la va ser publicada abans i és l'origen de la primera trobada entre els dos homes.
  • El cau muntanyós de Blofeld:
    • A canvi del dret de filmar al restaurant, l'equip de la pel·lícula va acceptar construir una pista per a helicòpters, de condicionar l'interior del restaurant i d'establir un mecanisme permetent a l'estructura de girar sobre ella mateixa.
  • Quan James Bond s'escapa de la base de Blofeld té lloc una persecució esquiant. Són en utilitzades particular dues tècniques de vistes: la nit americana i la incrustació.

Tanmateix la primera tècnica (nit americana) surt bastant malament sobre els paisatges nevats, i un s'adona ràpidament que la seqüència ha estat rodada de dia (sobretot quan per error un pla mostra el sol a través del filtre de la càmera). La seqüència, prou llarga, i per aquest mal ús de la nit americana pot donar la impressió que la història es desenvolupa a l'alba; tanmateix la continuació de la història té lloc en plena nit. Igualment, es poden notar nombroses incoherències amb la incrustació (James Bond en posició de "schuss" o alguna cosa semblant, en perfecte equilibri sobre les seves dues cames, mentre que està clar que només porta un esquí, el dret).

  • Abans d'haver estat escollit, George Lazenby s'havia fet tallar els cabells a l'estil de Sean Connery. Assegut darrere d'ell a cal barber, el productor Cubby Broccoli va declarar: "Aquest tipus faria un bon James Bond, però s'assembla més a un home de negocis."
  • Per filmar la seqüència en la qual Bond, al volant de l'Aston Martin, va al socors de Tracy a la platja (en els precrèdits), el decorador Sid Cain va instal·lar travesses de ferrocarril sota la sorra.
  • Suïssa va conèixer el seu hivern més suau en quaranta anys en el rodatge. Per a les escenes filmades als pobles de Murren i Lauterbrunnen, va caldre portar camions sencers de neu.
  • Timothy Dalton, de 24 anys, va ser preseleccionat per interpretar Bond a Al servei secret de Sa Majestat, però es va considerar massa jove per donar el pes amb el paper.
  • A l'escena amb el genealogista, és descoberta la divisa de la família Bond: "Amb el món no n'hi ha prou", títol d'una de les pel·lícules de la saga James Bond.

Nominacions

modifica

Bibliografia

modifica
  • Monthly Film Bulletin, n° 433 (anglès)
  • Cahiers du cinéma, n° 218, març 1970 (francès)

Referències

modifica
  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «[http://www.nytimes.com/movie/review?res=9F07E5DC1131EE3BBC4152DFB4678382679EDE Movie Review - - Screen: New James Bond:George Lazenby Follows the Connery Pattern - NYTimes.com]» (en anglès). [Consulta: 24 gener 2018].
  3. 3,0 3,1 «trivia».

Enllaços externs

modifica