Sean Connery

actor i productor de cinema escocès (1930–2020)

Sir Thomas Sean Connery (Fountainbridge, 25 d'agost de 1930 - Lyford Cay, 31 d'octubre de 2020)[1] va ser un actor i productor de cinema escocès. De la seva filmografia, destaca el seu paper d'agent 007, James Bond, que va interpretar set vegades. Va guanyar un Oscar pel seu paper a Els intocables d'Elliot Ness, el 1988, un BAFTA pel paper del frare Guillem de Baskerville a El nom de la rosa el mateix any, i dos Globus d'Or, entre d'altres premis.

Plantilla:Infotaula personaSir Modifica el valor a Wikidata
Sean Connery
Imatge
(1983) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Thomas Sean Connery Modifica el valor a Wikidata
25 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata
Fountainbridge (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Lyford Cay (Bahames) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència respiratòria
fibril·lació auricular Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLyford Cay
Marbella
Kranidi
Domaine de Terre Blanche
Edimburg Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióTollcross Primary School Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,89 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólleter (1944–1950), actor de cinema, actor de televisió, actor de veu, futbolista, guionista, productor de cinema, actor de teatre, actor de gènere, actor, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata - 2012 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSt. Cuthbert's Co-operative Society (1944–1950) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacional Escocès Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Navy Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariner preferent Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol
culturisme Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Papers destacatsAgent 007 contra el Dr. No
El nom de la rosa
Indiana Jones i l'última croada
La caça de l'Octubre Roig
A la recerca d'en Forrester
Família
CònjugeMicheline Roquebrune (1975–2020), mort de la persona
Diane Cilento (1962–1973), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsJason Connery
 () Diane Cilento Modifica el valor a Wikidata
ParesJoseph Connery Modifica el valor a Wikidata  i Euphemia McLean Modifica el valor a Wikidata
GermansNeil Connery Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webseanconnery.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000125 Allocine: 1541 Rottentomatoes: celebrity/sean_connery Allmovie: p10646 139104 Metacritic: person/sean-connery TV.com: people/sean-connery IBDB: 23802 AFI: 139104 TMDB.org: 738
Apple Music: 63770 Last fm: Sean+Connery Musicbrainz: f33200c9-7d8c-4918-9a19-12ff974d4e51 Discogs: 548959 Allmusic: mn0001324530 Amazon Music: B000VWSGE Goodreads character: 998906 Find a Grave: 217867318 Deezer: 4574155 Modifica el valor a Wikidata

Militant del Partit Nacional Escocès, no fou fins al 5 de juliol del 2000, quan ja tenia seixanta-nou anys, que acceptà ser armat cavaller per la reina Elisabet II.[2] El 2003, després del rodatge de la pel·lícula The League of Extraordinary Gentlemen, va anunciar la seva retirada del cinema.

Se li ha reconegut sempre haver mantingut el seu accent escocès, no importava quina fos la nacionalitat del personatge que interpretés.[3] Malgrat que era més vell que la majoria dels Sex Symbols contemporanis, les revistes sovint el van qualificar de «Sexiest Man Alive» (l'home més sexy).[4]

Biografia

modifica

Infància i adolescència

modifica
 
Placa commemorativa al lloc del naixement de Sean Connery a Fountainbridge, Edimburg

Thomas Sean Connery va néixer al barri de Fountainbridge a Edimburg, fill d'Euphemia "Effie" McBain McLean, dona de fer feines, i Joseph Connery, obrer i camioner.[5] El seu pare era un catòlic romà d'ascendència irlandesa, i la seva mare era una protestant escocesa.[6]

Quan tenia vuit anys va néixer el seu germà Neil. Va començar a guanyar-se la vida fent de repartidor de llet[7] als matins i aprenent de carnisser per la tarda, després de l'escola.[6] Sean Connery va deixar els estudis als 17 anys i es va enrolar a la marina britànica, durant 3 anys, però ho va deixar a causa d'una úlcera de l'estómac. Durant la seva estada a la marina es va fer els seus coneguts tatuatges. El primer diu: «Dad and Mum» (pare i mare), i el segon: «Scotland forever» (Escòcia per sempre). Després, va fer de paleta, repartidor, envernissador de taüts i model a l'Escola de les Belles Arts d'Edinburg, entre d'altres feines.

Va practicar igualment el culturisme i acabà al tercer lloc del concurs de Mister Univers el 1950.[4] Un altre competidor li va comentar aleshores que estaven fent proves per una obra de teatre titulada "South Pacific", que es va representar entre el 1951 i el 1954.[8] I així, durant els anys 1950, va alternar les aparicions a la televisió, al teatre a Point of departure, A witch in Time, Witness for the Prosecution d'Agatha Christie i al cinema el 1955 a Geordie de Frank Launder i Action of The Tiger de Terence Young, que li van servir com a aprenentatge. Va destacar al telefilm Anna Karenina produït per Rudolph Cartier per a la BBC el 1961, al costat de Claire Bloom.

De jove va ser un bon futbolista i va debutar a l'equip «Bonnyrigg Rose». Durant la representació de South Pacific, va jugar un partit contra un equip local, i va ser vist per Matt Busby, manager del Manchester United.[9] Busby li va proposar un contracte de 25£ per setmana. Sean Connery va admetre haver estat temptat per aquesta oferta, però va refusar. Ho va explicar més tard: «I realised that a top-class footballer could be over the hill by the age of 30, and I was already 23. I decided to become an actor and it turned out to be one of my more intel·ligent moves. » (Em vaig adonar que un futbolista professional podia ser a dalt de tot als 30 anys, i jo ja en tenia 23. Vaig decidir fer-me actor i aquesta va ser una de les meves tries més intel·ligents).[10]

El primer paper a la televisió americana va ser en un episodi de Jack Benny. També va participar breument a l'epopeia El dia més llarg, del 1962.

Els anys James Bond: 1963-1967, 1971, 1983

modifica
 
Sean Connery el 1964 a Marnie, pel·lícula d'Alfred Hitchcock

El 1961, el London Express va fer un concurs per trobar una nova cara per al paper de James Bond, l'agent 007, sortit de la imaginació d'Ian Fleming. Va guanyar el concurs davant de sis-cents candidats. Va ser James Bond en set episodis, sis produïts per EON, la societat d'Albert R. Broccoli, i el setè produït per Warner Bros

L'actor va ser descobert per Harry Saltzman i Albert R. Broccoli després que els altres aspirants del paper de Bond fossin eliminats, incloent-hi David Niven (que interpretarà Bond al remake Casino Royale el 1967), Cary Grant i James Mason. El magre pressupost va obligar els productors a contractar un actor desconegut.

Ian Fleming, el creador de James Bond va tenir reserves sobre la tria de l'actor: He's not what I envisioned of James Bond imatges (No s'assembla al James Bond que vaig imaginar) i I'm looking for a Bond and not any overgrown stunt-man (Estic buscant un Bond i no un acròbata massa gran), afegint que Sean Connery (musculat, 1,88 metres i escocès) no era refinat. Malgrat tot, la promesa de Ian Fleming li diu que Connery tenia el «carisma sexual requerit». Fleming va canviar d'opinió després de l'èxit d'Agent 007 contra el Dr. No: estava impressionat d'haver creat un hereu semi-escocès i semi-suís per al James Bond literari de les seves properes novel·les.

L'èxit de la pel·lícula li dona immediatament una dimensió internacional i marca el començament d'una prestigiosa filmografia, amb honoraris adients a la notorietat creixent. Però el juny de 1967, després del rodatge de Només es viu dues vegades, Sean Connery deixa el paper, cansat dels arguments repetitius, de la manca de desenvolupament del personatge, de l'associació permanent entre ell i Bond als ulls del públic i de la por de quedar estancat en un paper.

 
Sean Connery com a James Bond a Diamants per a l'eternitat el 1971

La seva última participació oficial com a 007 és en el 6è episodi Diamants per a l'eternitat el 1971 (el 7è episodi de la sèrie: 007 al servei secret de Sa Majestat el 1969, l'agent 007 és interpretat per George Lazenby). Li van pagar un milió de dòlars per a aquest paper. Va declinar l'oferta de 5 milions de dòlars per fer la següent pel·lícula Viu i deixa morir el 1973, que veurà el començament de la participació de Roger Moore al paper de Bond.

El remake d'Operació Tro el 1983 agafa Sean Connery fent el seu setè Bond en una pel·lícula no oficial Mai diguis mai més. El títol de la pel·lícula prové d'un comentari de Sean Connery al final de Diamants per a l'eternitat, sobre el fet que no interpretaria "mai més" el paper de Bond.[11]

Quan ja fa més de quaranta anys d'haver fet aquell paper, la interpretació de James Bond per part de Sean Connery continua sent la millor per a molta gent, malgrat les interpretacions populars de Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craig.[cal citació]

Els sentiments de Sean Connery sobre el personatge de James Bond van de l'afecte al ressentiment: un dia diu que detesta tant el personatge que el podria matar, però diu alhora que mai no ha detestat Bond, que hauria volgut simplement poder desenvolupar-ne unes altres facetes. També afirma que es preocupava sempre pel futur del personatge i de la franquícia, que sempre havia estat una de les seves icones durant massa temps per no inquietar-se'n, i que totes les pel·lícules tenien els seus punts positius.[cal citació]

La seva carrera després de James Bond

modifica
 
Sean Connery amb Audrey Hepburn a Robin i Mariana el 1976

Encara que Bond segueixi sent el seu paper més conegut, Sean Connery ha fet una carrera brillant i ha rodat amb els més importants directors: Guy Hamilton, Alfred Hitchcock (Marnie), Sidney Lumet (The Hill), John Huston (L'home que volia ser rei), Richard Lester (Cuba), Richard Attenborough (Un pont massa llunyà), Steven Spielberg (Indiana Jones i l'última croada), Jean-Jacques Annaud (El nom de la rosa) o Brian De Palma (Els intocables d'Elliot Ness), per dir-ne només alguns. Les seves interpretacions del Coronel Arbuthnott en Assassinat a l'Orient Express, de Sidney Lumet el 1974 i del xeic Mulay Hamid El Raisulil a la pel·lícula de John Milius El vent i el lleó el 1975 li donen un gran renom per part de la crítica i del públic i fan de l'ell un actor polivalent, no unit només al paper d'agent secret britànic.

El 1982 va fer una aparició a la comèdia de Terry Gilliam Els herois del temps fent d'Agamèmnon al costat dels Monty Python. A causa d'una broma del guionista: al guió, Michael Palin descriu el personatge d'Agamèmnon com Sean Connery (o algú d'una alçada equivalent, però menys cara). Quan va llegir el guió, Sean Connery va ser feliç de poder fer aquell paper secundari. La brevetat de la seva aparició a la pel·lícula ha estat vista per alguna gent com a refrescant.

Després de la seva experiència a Mai diguis mai més el 1983 i el judici que va haver-hi pels drets d'autor, Sean Connery va tenir un període de distanciament de les majors, i no va fer més pel·lícules durant dos anys. Després de l'èxit de la producció europea El nom de la rosa el 1986, per la qual va rebre un premi BAFTA, l'interès de Connery es va revifar. El mateix any, el seu paper secundari a Highlander va demostrar la seva habilitat per interpretar mentors d'alumnes joves, i serà un paper recurrent a les següents pel·lícules.

 
Sean Connery al Festival de Canes el 1999

Triant els papers amb discerniment, amb el temps modifica la seva imatge d'aventurer per presumir d'una solitud no mancada d'humor. Fa papers secundaris o simples aparicions (Cameos), però sempre de prestigi: (el Rei Artús a Lancelot o Ricard Cor de Lleó a Robin Hood: príncep dels lladres).

L'any següent, la seva interpretació d'un policia a Els intocables d'Elliot Ness li fa guanyar un Oscar al millor actor secundari. Els èxits successius de recaptació de pel·lícules com Indiana Jones i l'última croada (1989), on interpreta el professor Henry Jones, pare del personatge de Harrison Ford (encara que no tinguin més que 12 anys de diferència), La caça de l'Octubre Roig (1990), un dels episodis de la sèrie Jack Ryan creada per Tom Clancy, La casa Rússia (1991), Rock (1996) o també Entrapment (1999) el fan tornar a ser un actor capaç de fer grans papers.

Els seus papers a Indiana Jones i l'última croada i Rock són una picada d'ull al seu passat d'agent 007: Steven Spielberg i George Lucas volien que Connery fos el "pare d'Indiana Jones" perquè Bond havia inspirat directament la sèrie Indiana Jones, i el seu personatge a Rock era el d'un agent secret britànic empresonat als Estats Units des dels anys 60.

Més recentment, té baixades de recaptació i de crítica, com Els venjadors adaptat de la sèrie britànica homònima The Avengers o encara The League of Extraordinary Gentlemen, treta dels dibuixos animats The League of Extraordinary Gentlemen d'Alan Moore. Però va tenir també èxits, per exemple, A la recerca d'en Forrester de Gus Van Sant el 2001.

Ha estat criticat per no desfer-se mai del seu accent escocès, fins i tot quan interpretava personatges russos o irlandesos, i sempre ha respost que era per respecte al seu país.

Jubilació

modifica
 
Sean Connery amb kilt a Washington el 2004.

El desembre 2004, arran d'una entrevista per al diari The Scotsman des de la seva casa a les Bahames, Sean Connery explicava que desitjava fer una pausa a la seva carrera per fer la seva autobiografia.[12] Un mes abans del seu 75è aniversari, el juliol del 2005, va decidir retirar-se de la indústria del cinema després de les desil·lusions que va tenir amb «els idiotes d'ara a Hollywood», i els trastorns del rodatge (i la decepció de la recaptació) de The League of Extraordinary Gentlemen del 2003.[12] Va fer una entrevista per a la pel·lícula inclosa al DVD, en la qual digué que havia rebut ofertes per fer les trilogies Matrix i El Senyor dels Anells, però les va refusar totes dues dient «no entendre-les». Quan va arribar l'èxit per aquestes pel·lícules, va decidir acceptar el paper proposat de The League of Extraordinary Gentlemen, tot i que tampoc no l'entenia.[13]

Sean Connery va sortir, malgrat tot, de la seva jubilació per fer un paper en una petita pel·lícula d'animació Sir Billi the Vet, encara no estrenada.[14]

Vida personal i política

modifica

Sean Connery va estar casat amb l'actriu australiana Diane Cilento de 1962 a 1973. Tingueren un fill, Jason Connery (nascut l'11 de juliol de 1963), igualment actor. Es van separar el 1973.

El 1974, se'n va a viure a Espanya perquè troba els impostos massa elevats i es creu víctima de discriminació política. El 1975, es va tornar a casar amb l'artista francomarroquina Micheline Roquebrune.

A partir dels anys 1990, es compromet amb l'Independentisme escocès, fent-se un dels principals contribuents del Partit Nacional Escocès i militant activament a totes les eleccions. Aquesta postura endarrereix el seu ennobliment, que s'esdevé finalment el 5 de juliol del 2000.

Filmografia

modifica
Filmografia de Sean Connery
Data Títol de la pel·lícula Director Paper
1955 Lilacs in the spring Herbert Wilcox (no surt en els credits)
1957 Ruta infernal (Hell drivers) Cy Endfield Johnny Kates, xofer
Action of The Tiger Terence Young Mike
Time lock Gerald Thomas El segon soldador
No Road Back Montgomery Tully Spike
1958 Another Time, Another Place Lewis Allen Mark Trevor
L'última nit del Titanic
(A Night to Remember)
Roy Ward Baker (no surt en els credits)
1959 Darby O'Gill and The Little People Robert Stevenson Michael McBride
Tarzan's Greatest Adventure John Guillermin O'Bannion
1961 On the fiddle Cyril Frankel Pedlar Pascoe
The Frightened City John Lemont Paddy Damion
1962 El dia més llarg Ken Annakin El soldat Flanagan
Agent 007 contra el Dr. No (Dr. No) Terence Young James Bond
1963 Des de Rússia amb amor
(From Russia with love)
Terence Young James Bond
1964 Marnie Alfred Hitchcock Mark Rutland
Woman Of Straw Basil Dearden Anthony Richmond
Goldfinger Guy Hamilton James Bond
1965 The Hill Sidney Lumet Joe Roberts
Operació Tro (Thunderball) Terence Young James Bond
1966 Un boig encantador (Fine Madness) Irvin Kershner Samson Shillitoe
A New World Vittorio De Sica el mateix (cameo)
1967 Només es viu dues vegades (You Only Live Twice) Lewis Gilbert James Bond
1968 Shalako Edward Dmytryk Shalako
1970 Odi a les entranyes (The Molly Maguires) Martin Ritt Jack Kehoe
1971 The Red Tente Mikhail Kalatozishvili Roald Amundsen
Gran robatori a Manhattan
(The Anderson Tape)
Sidney Lumet John Anderson
Diamants per a l'eternitat
(Diamonds Are Forever)
Guy Hamilton James Bond
1972 A Spain Golf Course Raul Peña Ell mateix (Cameo)
1973 The Offence Sidney Lumet El Sergent Johnson
Zardoz John Boorman Zed
1974 Assassinat a l'Orient Express
(Murder in The Orient Express)
Sidney Lumet El Coronel Arbuthnott
1975 L'home que volia ser rei
(The Man Who Would Be King)
John Huston Daniel Dravot
Ransom Caspar Wrede Nils Tahlvik
El vent i el lleó
(The Wind and the Lion)
John Milius El xèic Mulay Hamid El Raisulil
1976 Robin i Marian (Robin and Marian) Richard Lester Robin Hood
1977 Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far) Richard Attenborough General Major Robert Urquhart
1978 El gran robatori del tren
(The First Great Train Robbery)
Michael Crichton Edward Pierce / John Simms
1979 Cuba Richard Lester El Major Robert Dapes
Meteorit (Meteor) Ronald Neame Dr. Paul Bradley
1981 Atmosfera zero (Outland) Peter Hyams O'Niel
1982 Els herois del temps (Time bandits) Terry Gilliam El rei Agamenó / El bomber
Objectiu mortal (Wrong is Right) Richard Brooks Patrick Hale
1983 Five Days One Summer Fred Zinnemann Douglas
Never Say Never Again Irvin Kershner James Bond
1985 L'espasa del cavaller (Sword of the valiant) Stephen Weeks El cavaller verd
1986 El nom de la rosa (The Name of the Rose) Jean-Jacques Annaud Guillaume de Baskerville
Els immortals (Highlander) Russell Mulcahy Juan Sanchez Villa-Lobos Ramirez
1987 Els intocables d'Elliot Ness (The Untouchables) Brian De Palma Jim Malone
1988 Més fort que l'odi (The Presidio) Peter Hyams El Coronel Alan Caldwell
1989 Negocis de família (Family Business) Sidney Lumet Jessie McMullen
Indiana Jones i l'última croada
(Indiana Jones and the last crusade)
Steven Spielberg El professor Henry Jones
1990 La caça d'Octubre Roig
(The hunt for Red October)
John McTiernan El capità Marko Ramius
1991 Robin Hood: príncep dels lladres
(Robin Hood: Prince of thieves)
Kevin Reynolds El rei Ricard Cor de Lleó (no surt en els crèdits)
La casa Rússia (The Russia House) Fred Schepisi Bartholomew "Barley" Scott Blair
Els immortals 2: El desafiament
(Highlander II: The Quickening)
Russell Mulcahy Juan Sanchez Villa-Lobos Ramirez
1992 Els últims dies de l'edèn (Medicine Man) John McTiernan Robert Campbell
1993 Sol naixent (Rising Sun) Philip Kaufman El capità John Connor
1994 Causa justa (Just Cause) Arne Glimcher Paul Armstrong
1995 Un bon home a l'Àfrica (A Good Man in Africa) Bruce Beresford Dr. Alex Murray
El primer cavaller (First Knight) Jerry Zucker El rei Artur
1996 Rock Michael Bay John Patrick Mason
Dragonheart Rob Cohen La veu de Draco (en VO)
1998 Els venjadors (The Avengers) Jeremiah Chechik Sir August de Wynter
1999 Entrapment Jon Amiel Robert Mac Dougal
Playing by Heart Willard Carroll Paul
2001 A la recerca d'en Forrester (Finding Forrester) Gus Van Sant William Forrester
2003 La lliga dels homes extraordinaris (The League of Extraordinary Gentlemen) Stephen Norrington Allan Quatermain
2009 Sir Billi the Vet Sascha Hartmann Sir Billi (Veu)

Premis i nominacions

modifica
 
Sean Connery als Premis Oscar el 1988.

Nombrosos premis i distincions marquen la llarga carrera de Sean Connery, dels quals es pot destacar:

Sean Connery va fundar el 1968 l'Scottish International Education Trust. És, d'altra banda doctor honoris causa de les universitats de Saint Andrews i Heriot-Watt (Escòcia) i membre honorari de la Royal Scottish Academy of Music and Drama. A França, va ser condecorat amb l'Orde de les Arts i les Lletres, i també va rebre la Legió d'honor.

Cerimònia Data Resultat Premi Categoria Pel·lícula
Oscar   Estats Units 1988 Guanyador Oscar Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
American Film Institute   Estats Units 2006 Guanyador Lifetime Achievement Award
Premis BAFTA   Regne Unit 1998 Guanyador Premis BAFTA Millor Actor El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud (1986)
Nominat Premis BAFTA Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
1990 Nominat Premis BAFTA Millor Actor secundari Indiana Jones i l'última croada d'Steven Spielberg (1989)
1991 Nominat Premis BAFTA Millor Actor La caça de l'Octubre Roig de John McTiernan (1990)
1998 Guanyador Accademy Fellowship
Bambi Awards   Alemanya 1985 Guanyador Bambi Award
Blockbuster Entertainment Awards   Estats Units 1997 Guanyador Blockbuster Entertainment Award Actor preferit per un paper secundari en una pel·lícula d'acció/aventures Rock de Michael Bay (1996)
2000 Nominat Blockbuster Entertainment Award Actor preferit en una pel·lícula d'acció Entrapment de Jon Amiel (1999)
European Film Awards   1999 Guanyador Audience Award Millor Actor Entrapment de Jon Amiel (1999)
2005 Guanyador Lifetime Achievement Award
German Film Awards   Alemanya 1987 Guanyador Premi d'Or Realització Individual per un Actor El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud (1986)
Globus d'Or   Estats Units 1966 Nominat Premi Henrietta Actor preferit
1969 Nominat Premi Henrietta Actor preferit
1972 Guanyador Premi Henrietta Actor preferit compartit amb Charles Bronson
1988 Guanyador Premi Globus d'Or Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness (1987)
1990 Nominat Golden Globe Millor Actor secundari Indiana Jones i l'última croada de Steven Spielberg (1989)
1996 Guanyador Cecil B. DeMille Award
Hasty Pudding Theatricals   Estats Units 1984 Guanyador Man of the Year
Kansas City Film Critics Circle Awards   Estats Units 1988 Guanyador KCFCC Award Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness (1987)
Karlovy Vary International Film Festival   Txèquia 2002 Guanyador Special Prize for Outstanding Contribution to World Cinema
Laurel Awards   Estats Units 1964 Guanyador Golden Laurel Millor Nouveau Visage
Nominat Golden Laurel 3a Millor actuació en una pel·lícula d'acció Agent 007 contra el Dr. No de Terence Young (1963)
1965 Guanyador Golden Laurel Millor actuació en una pel·lícula d'acció Goldfinger de Guy Hamilton (1965)
Nominat Golden Laurel 3r Star Masculine
1966 Guanyador Golden Laurel Millor actuació en una pel·lícula d'acció Operació Tro de Terence Young (1965)
Nominat Golden Laurel 7è Star Masculine
1967 Nominat Golden Laurel 8è Star Masculine
1990 Nominat Golden Laurel 11è Star Masculine
London Critics Circle Film Awards   Regne Unit 1988 Guanyador ALFS Award Actor de l'any (Amb Gary Oldman a Prick Up Your Ears) Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
MTV Movie Awards   Estats Units 1997 Guanyador MTV Movie Awards Millor duo a la pantalla amb Nicolas Cage Rock de Michael Bay (1996)
MTV Movie Awards   Estats Units 1987 Guanyador NBR Award Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
1993 Guanyador Career Achievement Award
Razzie Awards   Estats Units 1999 Nominat Razzie Award Pitjor Actor secundari Els venjadors de Jeremiah Chechik (1998)
1993 Nominat Razzie Award Pitjor parella a l'escenari amb Catherine Zeta-Jones Entrapment de Jon Amiel (1999)
Satellite Awards   Estats Units 2001 Nominat Golden Satellite Award Millor actuació d'actor en un drama A la recerca d'en Forrester de Gus Van Sant (2001)
Premis Saturn   Estats Units 1982 Nominat Premis Saturn Millor actor Atmosfera zero de Peter Hyams (1981)
1995 Guanyador Lifetime Achievement Award
ShoWest Convention   Estats Units 1982 Guanyador Special Award Estrella internacional de l'any
1999 Guanyador Lifetime Achievement Award
Telegatto   Itàlia 2002 Guanyador Telegatto Premi especial del cinema a la televisió

Curiositats

modifica
 
Falla representant Sean Connery com a James Bond a València el 2013

Referències

modifica
  1. «Sean Connery: James Bond actor dies aged 90». BBC News, 31-10-2020 [Consulta: 31 octubre 2020].
  2. The London Gazette, 31 de desembre de 1999
  3. Article de la BBC News sobre les personalitats amb accents més populars del Regne Unit. (anglès)
  4. 4,0 4,1 Bibliografia al web oficial. (anglès)
  5. Biografia de Sean Connery a www.filmreference.com. (anglès)
  6. 6,0 6,1 (francès) Bibliografia sobre jamesbond007.net. Arxivat 2010-12-20 a Wayback Machine.
  7. (anglès) Biografia a Scotsman.com.
  8. Connery, en una entrevista el 1995 al Mail On Sunday va dir que aquest va ser el fet més significatiu de la seva carrera.
  9. Biografia no autoritzada. Sean Connery. Robert Sellers. Pag. 35-36
  10. (anglès) The Scottish Junior Football Association. Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine.
  11. «Jamais plus jamais. Anecdotes» (en francès). Allociné.
  12. 12,0 12,1 Article "Never say never, objectiu Connery fi d'una carrera" a Scotsman.com.
  13. David Horiuchi. «The League of Extraordinary Gentlemen (Widescreen Edition) (2003)» (en anglès). Amazon.com. [Consulta: 10 novembre 2012].
  14. Article "Sir Sean calls 'cut' on career" a Scotsman.com.
  15. «(13070) Seanconnery» (en anglès). Asteroids - Dynamic Site. [Consulta: 11 novembre 2012].

Bibliografia

modifica
  • Robert Sellers. Sean Connery: biografía no autorizada (en castellà). Madrid: JC Clementine, 2001. ISBN 84-95121-14-X. 
  • Robert Sellers. The Films of Sean Connery (en anglès). Vision Pres, 1990. 
  • Mark Cousins. King of the Hill (en anglès). Sight and Sound, 1997. 
  • Andrew Rissik. The Films of Sean Connery (en anglès). Elm Tree Book, 1983. ISBN 84-96149-39-0. 

Enllaços externs

modifica