Néstor Almendros

director de fotografia català

Néstor Almendros Cuyàs (Barcelona, 30 d'octubre de 1930 - Nova York, 4 de març de 1992) fou un director de fotografia català, que fou membre de l'ASC (American Society of Cinematographers).[1]

Infotaula de personaNéstor Almendros

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1992 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Limfoma Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUnileste Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de fotografia, director de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesHerminio Almendros Modifica el valor a Wikidata  i Maria Cuyas Ponsa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000743 Allocine: 41409 Allmovie: p79405 AFI: 116888
Find a Grave: 7737390 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El 1939, després de la Guerra Civil espanyola, el seu pare, el pedagog Herminio Almendros (Almansa, Espanya, 1898 - L'Havana, Cuba, 1974), introductor a l'Estat espanyol del mètode pedagògic de Célestin Freinet, s'exilià a Cuba.[2] El Néstor va romandre amb la seva mare, la mestra i inspectora d'educació Maria Cuyàs Ponsa, i els seus dos germans, fins que el 1948 es va reunir amb el seu pare a Cuba. Uns mesos després seguiria el mateix camí la resta de la família.

El 1951, juntament amb Guillermo Cabrera Infante i Tomás Gutiérrez Alea, Néstor Almendros fundà la Cinemateca de Cuba, clausurada per la dictadura de Fulgencio Batista el 1954. El 1955, l'any en què a Cuba es llicencià en Filosofia i Lletres, Almendros marxà a Nova York a estudiar-hi cinema al New York City College. L'any següent, estudià a Roma, al Centro Sperimentale di Cinematografica. El 1957 tornà als Estats Units, on ensenyà espanyol al Vassar College (estat de Nova York) durant dos anys; mentrestant, dirigí peces teatrals d'estudiants hispans al Middlebury College.[3]

Després de la Revolució Cubana de 1959, Néstor Almendros tornà a l'illa, on rodà documentals per a l'Instituto Cubano de Arte en Industria Cinematográfica (ICAIC), com ara Gent a la platja, (1961). En desacord amb la dictadura comunista de Fidel Castro, Almendros marxà de Cuba el 1962, i es dirigí a França, animat per la nouvelle vague. Hi dugué a terme una brillant carrera com a director de fotografia, amb pel·lícules com ara L'infant salvatge (1969), o La història d'Adéle (1975) de François Truffaut[4] o totes les realitzades per Éric Rohmer entre 1966 i 1976 (La col·leccionista, La meva nit amb Maud, El genoll de Clara, etc.).[5] Més endavant, alternà els seus treballs a França amb d'altres als Estats Units com ho foren les pel·lícules Days of Heaven, de Terrence Malick, amb la qual va obtenir un Oscar de fotografia el 1978, Kramer contra Kramer (1981), Sota sospita (1982) i Billy Bathgate (1991), de Robert Benton, Le Dernier métro (1980), de nou amb Truffaut, La decisió de Sophie (1982), d'Alan J. Pakula (per la fotografia de la qual fou nominat al premi Oscar el 1983) o Pauline à la plage (1983), una altra vegada amb Rohmer.[6] També codirigí el documental anticastrista Conducta impròpia (1984), amb Orlando Jiménez Leal.

El 1980 publicà a França la seva autobiografia (Un homme à la caméra), on comenta que la seva fotografia per a la pel·lícula Days of Heaven, va estar molt influïda per les imatges del pintor nord-americà Andrew Wyeth.[7]

L'associació Human Rights Watch i la Film Society del Lincoln Center (Nova York), crearen el Nestor Almendros Prize per premiar el coratge i el compromís amb els drets humans en la realització d'una pel·lícula.[8] L'Istituto Cinematografico dell'Aquila italià i l'AIC (associació italiana de directors de fotografia) crearen el Nestor Almendros Award per a joves directors de fotografia. Ell va ser un dels millors.

Filmografia modifica

Director de fotografia modifica

Director modifica

Altres modifica

Referències modifica

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.18. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 5 novembre 2014]. 
  2. Cerarols i Cortina, Lluís «Néstor Almendros: biografia d'un home de cinema». Modilianum, 35, 2006, pàg. 33–50. ISSN: 1130-1252.
  3. Viejo, Breixo. «CRÍTICO, COMISARIO Y CINEASTA EXPERIMENTAL: NÉSTOR ALMENDROS EN NUEVA YORK, 1957-1959» (PDF) (en castellà). UAM Ediciones, 20211001. Arxivat de l'original el 2022-08-13. DOI: 10.15366/secuencias2021.53.001 DOI: 10.15366/secuencias2021.53.001. [Consulta: 20230602].
  4. Baecque, Antoine de; Toubiana, Serge. Truffaut: A Biography (en anglès). University of California Press, 2000-09-04. ISBN 978-0-520-22524-4. 
  5. Hertay, Alain. Eric Rohmer: comédies et proverbes (en francès). Editions du CEFAL, 1998. ISBN 978-2-87130-058-8. 
  6. Handyside, Fiona. Eric Rohmer: Interviews (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2013-01-17. ISBN 978-1-62846-843-4. 
  7. Almendros, Nestor. Días de una cámara (en castellà). Seix Barral, 1982. ISBN 978-84-322-9565-2. 
  8. «Human Rights Watch World Report 2002: Special Issues and Campaigns: Human Rights Watch International Film Festival» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2023].

Enllaços externs modifica