L'Amour l'après-midi

pel·lícula de 1972 dirigida per Éric Rohmer

L'Amour l'après-midi és una pel·lícula francesa dirigida per Éric Rohmer, estrenada el 1972, última entrega del cicle de Sis contes morals (Six contes moraux).

Infotaula de pel·lículaL'Amour l'après-midi
L'amour l'après-midi
Fitxa
DireccióÉric Rohmer
Protagonistes
ProduccióBarbet Schroeder Modifica el valor a Wikidata
GuióÉric Rohmer
MúsicaArie Dzerliatka
Dissenyador de soJean-Pierre Ruh
FotografiaNéstor Almendros
MuntatgeCécile Decugis
ProductoraPierre Cottrell per Les Films du Losange
en col·laboració amb Columbia S.A. (France)
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1972
Durada98 minuts
Idioma originalfrancès
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfilmsdulosange.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0068205 Filmaffinity: 342214 Allocine: 2639 Rottentomatoes: m/chloe_in_the_afternoon Allmovie: v9404 TCM: 70873 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Frédéric és un professional liberal, viu amb l'Hélène, la seva esposa, professora d'anglès i la seva filla als afores de Paris. Té un despatx propi que comparteix amb el seu soci Gérard. Aprofita l'hora de dinar per treballar i acostuma a sortir una mica més tard a prendre alguna cosa i la resta del temps el dedica a passejar o anar de compres. Una tarda es presenta a l'oficina la Chloé, ex-núvia d'un amic. Les visites de la jove continuen i trenquen la vida monòtona d'en Frédéric. Si bé al principi ell se sentia incòmode, cada vegada si sentirà més a gust, fins al punt de trobar-la a faltar quan desapareix uns dies. El segon fill de l'Hélène i en Frédéric acaba de néixer. La Chloé treballa en una botiga de roba, una feina que li ha trobat en Frédéric, qui la visita sovint. La jove li confessarà un projecte que té al cap que farà dubtar el protagonista.[1]

RepartimentModifica

En l'escena del somni

Al voltant de la pel·lículaModifica

La pel·lícula és, en certa forma, una antítesi de l'anterior film de la sèrie. L'acció de L'Amour l'après-midi passa a la gran ciutat, en un retrat de l'acfivitat laboral, a diferència de Le Genou de Claire, en ambient rural i temps de vacances.[2] També el personatge protagonista, en Frédéric sembla un personatge més discret i convencional que en Jérôme. La seva vida gira entorn la família i la feina, aprofitant els seus viatges en tren i el temps del migdia per reflexionar sobre l'amor i la bellesa. El film se centra en tres personatges, en Frédéric (protagonista i narrador), Hélène (esposa) i Chloé (temptació), sense la presència del personatge de segona dona (mediadora) present en els altres contes de la sèrie. A més el fet que des del principi el protagonista està casat i la seqüència del somni on surten els personatges femenins de les anteriors pel·lícules ens donen un caire de tancament del cicle.[1] La fotografia del llargmetratge va anar a càrrec de Néstor Almendros. Rodada en 35 mm, els exteriors a Paris i en estudi per les escenes de l'oficina i l'estudi de la Chloé.

Sis contes moralsModifica

L'origen dels Contes morals el trobem en una sèrie de relats que Éric Rohmer va escriure a finals dels anys quaranta i que donaran lloc al cicle compost per dos curts inicials i quatre llargmetratges que es van rodar entre els anys 1962 i 1972. L'amour l'après-midi va ser el sisè i últim film que va tancar la sèrie.[3] L'èxit dels tres últims contes morals, fa que al voltant de 1970 Éric Rohmer sigui reconegut com l'autor d'un tipus de pel·lícules molt personals, gairebé considerades com un gènere propi, que compta amb un públic molt fidel.[4] A França, Ma nuit chez Maud va superar el milió d'espectadors, L'Amour l'après-midi, gairebé va assolir també el milió i Le Genou de Claire, prop dels 700.000 espectadors.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Heredero, Carlos F; Santamaria, Antonio. Eric Rohmer (en castellà). 2a edició actualitzada. Cátedra, 2010, p. 440. ISBN 978-84-376-2699-4. 
  2. García Brusco, Carlos. Éric Rohmer (en castellà). Ediciones JC, 1991 (Colección Directores de Cine. Núm.40). ISBN 9788485741663. 
  3. Magny, Joël. Éric Rohmer (en francès). Rivages, 1986. ISBN 9782869300354. 
  4. de Baecque, Antoine; Herpe, Noël. Biographie d'Èric Rohmer (en francès). Stock, 2014, p. 604. ISBN 9782234075900. 

Enllaços externsModifica