Domicile conjugal

pel·lícula de 1970 dirigida per François Truffaut

Domicile Conjugal és una pel·lícula francesa de 1970 dirigida per François Truffaut. És la quarta part de la sèrie cinematogràfica de Truffaut sobre Antoine Doinel, composta per un total de cinc pel·lícules. Aquesta entrega segueix Baisers volés (1968) i mostra la vida conjugal del matrimoni format per Antoine (Jean-Pierre Léaud) i Christine (Claude Jade), que esperen un fill.[1]

Infotaula de pel·lículaDomicile conjugal
Fitxa
DireccióFrançois Truffaut Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFrançois Truffaut Modifica el valor a Wikidata
GuióFrançois Truffaut, Claude de Givray i Bernard Revon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntoine Duhamel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNéstor Almendros Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAgnès Guillemot Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes Films du Carrosse Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format16:9 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i comèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0065651 The Movie Database: 258 Filmaffinity: 470765 Allocine: 1240 Rottentomatoes: m/bed_and_board Allmovie: v84651 TCM: 68319 TV.com: movies/bed-and-board Modifica els identificadors a Wikidata

Sèrie: Antoine Doinel pentalogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Antoine i Christine s'han casat i viuen en un apartament agradable que els seus pares els han trobat. Ella hi dona classes de violí, mentre ell treballa al pati tenyint clavells per a floristeries. Quan els seus experiments amb agents colorants van malament, ha de trobar una altra feina. Una empresa estatunidenca el contracta per demostrar models de vaixells a clients potencials en un port de maqueta. Christine té un nen, que ella anomena Ghislain, però ell es registra com a Alphonse. A la feina coneix una noia japonesa, que li demana un àpat al seu apartament. Comença una aventura, de la qual Christine s'adona quan troba petites cartes d'amor amagades. Antoine és desterrat del dormitori i finalment es trasllada a un hotel, mentre que Christine fa una vida pel seu compte amb el nadó. L'Antoine, avorrit i inquiet en una existència inútil, no para de telefonar-la i al final probablement està disposada a recuperar-lo.

Repartiment

modifica

Recepció crítica

modifica

John Simon va escriure que Domicile conjugal "no ofereix cap ofensa ni enlluernament".[3]

Referències

modifica
  1. Domicile conjugal, Le Cinematographe
  2. Allen, Don. Finally Truffaut. New York: Beaufort Books. 1985. ISBN 978-0-8253-0335-7. pp. 231-232.
  3. Simon, John. John Simon: Something to Declare Twelve Years Of Films From Abroad. Clarkson N. Potter Inc., 1983, p. 34. 

Bibliografia

modifica
  • Joël Magny, « domicile conjugal », Téléciné numéro 166, Paris, Fédération des Loisirs et Culture Cinématographique (FLECC), octobre-novembre 1970, fiche 539, page 16-23, ISSN 0049-3287.

Enllaços externs

modifica
  • Ressenya a Criterion Collection per Noah Baumbach (anglès)