Obre el menú principal

Antoine Duhamel (Valmondois, 30 de juliol de 1925París, 11 de setembre de 2014) va ser un compositor, director d'orquestra i professor de música francès.[1]

Infotaula de personaAntoine Duhamel
Antoine Duhamel at the Cinémathèque française.jpg
Biografia
Naixement 30 juliol 1925
Valmondois
Mort 11 setembre 2014 (89 anys)
París
  President Société des amis de Victor Hugo Tradueix

2006 – 2011
← Marie HugoArnaud Laster →
Dades personals
Formació Universitat de París
Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Camp de treball Música en el cinema i música contemporània
Ocupació Compositor
Gènere Òpera
Família
Cònjuge Michèle Auclair
Pares Georges DuhamelBlanche Albane
Germans Bernard Duhamel Tradueix i Jean Duhamel Tradueix

IMDB: nm0006051 Last fm: Antoine+Duhamel Musicbrainz: b21a0efc-9ae8-4af4-b836-824e34a5ff23 Discogs: 147555 Allmusic: mn0000924857
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Valmondois, a Val d'Oise, Antoine Duhamel era fill de l'escriptor Georges Duhamel i de l'actriu Blanche Albane. Entre 1944 i 1945 va estudiar música amb Olivier Messiaen en el Conservatori Nacional de Música de París i especialment amb René Leibowitz. Al mateix temps, va estudiar en la Sorbona Psicologia, Musicologia i altres disciplines.

Amb més de seixanta partitures escrites per al cinema, Antoine Duhamel s'ha convertit en un important compositor de música de cinema, inclosos Jean-Luc Godard, François Truffaut i Bertrand Tavernier. Però el seu èxit en aquest gènere artístic popular ha tendit a emmascarar al músic "seriós" que diu ser, perquè segons ell "un compositor per al cinema deu abans de res ser un compositor molt breu". Ho va demostrar component en diversos estils i també per a Frida Boccara, que va guanyar el Festival d'Eurovisió en 1969 representant a França.

En 1980, va fundar l'Escola nacional de Música de Villeurbanne, considerada una alternativa al Conservatori de Lió.

Amb motiu de l'homenatge que se li va rendir el 14 de febrer de 2008, Antoine Duhamel va donar a la Cinémathèque française una col·lecció de quatre partitures: Pierrot el boig i Weekend, de Jean-Luc Godard; Ridicule, de Patrice Leconte i L'Homme du broad, de Marcel L'Herbier, per a qui va compondre un assaig simfònic en 1983. Fruit d'aquest homenatge va ser el llibre, publicat per Edicions Textuel, titulat Converses amb Antoine Duhamel, un llibre d'entrevistes amb Stéphane Lerouge, especialista en música de cinema. El llibre inclou un apèndix amb els testimoniatges de tres cineastes: Bertrand Tavernier, Patrice Leconte i Olivier Assayas.

Joves cineastes, especialment estatunidencs, ara li dediquen atenció. Noah Baumbach (en Frances Ha) o Wes Anderson han usat en les seves pel·lícules extractes de les seves composicions per al cinema. En l'última pel·lícula de Noah Baumbach, While We're Young, escoltem el famós concert de mandolina de Vivaldi, però en la versió que Duhamel va dirigir per a La núvia de negre, de Truffaut.

Va morir als 89 anys al setembre de 2014.[2][3]

Obra simfònicaModifica

  • Humoresque pour orchestre
  • Animus-anima pour orchestre
  • Territoires pour orchestre à cordes
  • Le tombeau de Philippe d'Orléans pour 12 cordes
  • Valse d'hiver pour orchestre
  • Concerto pour piano et orchestre
  • Diamètres pour orgue, orchestre à cordes et piano
  • Sérénade à la quinte pour violon, violoncelle et orchestre
  • Ballade pour vibraphone et orchestre
  • Lamento mémoire pour alto et orchestre
  • Carmenmania, ballet pour orchestre
  • L'homme du large, essai symphonique pour orchestre
  • Intolérance, suite symphonique pour orchestre
  • Pierrot le fou, 4 pièces pour 2 flûtes, clarinette, piano et orchestre à cordes
  • Week-end, Suite pour 2 clarinettes, clarinettes basse, harpe et orchestre à cordes
  • Symphonie Death watch pour voix, guitare, orchestre à cordes, piano et timbales
  • Antoine Doinel, Suite symphonique pour orchestre
  • Variations sur l'opus XIX n. 6 de Schönberg pour piano
  • 2 Sonate pour violon et piano
  • Impromptu pour piano
  • Fantaisie pour orgue
  • Quatuor à cordes; Méditerranée pour flute, violoncelle et piano
  • Silence de la nuit pour clarinette et piano
  • Madrigal à quatre pour quatuor à cordes
  • Hommage à Mingus pour 5 saxophones
  • Horace pacifié pour quatuor avec piano
  • Petite suite de Noël pour piano
  • Ouverture à la française pour piano
  • L'impossible chanson des matelots pour voix et quatuor à cordes
  • Les cinq si pour flûte, hautbois, clarinette, cor et basson
  • Pénélope, prélude pour piano; Sainte Elizabeth pour flute et piano
  • Saint Georges aux Balkans pour violon
  • Fantaisie à David pour guitare
  • O my Lord pour 3 flûtes
  • Prélude et fugue pour trompette et orgue
  • Dialogue des anges pour 4 tubas
  • Cahier pour clavecin
  • Sonate pour violoncelle et piano
  • Divertissement à la bulgare pour clarinette et marimba
  • Sonate pour 3 vibraphones glockenspiel, xylophone et 2 marimbas
  • Contrebasse oblige pour contrebasse violon et piano
  • 24 Images de mon cinéma pour voix et 7 instruments
  • Hans hartung pour flûte, violoncelle, percussion, piano et harmonium
  • Vira cocha pour flûte, clarinette, mandoline et violoncelle
  • Liberté de la nuit pour quintette avec clarinette
  • Madame Sourdis pour quintette avec clarinette
  • Les tangos de l'acrobate pour bandonéon, piano, orchestre à cordes et contrebasse

Filmografia parcialModifica

 
La Cinémathèque française rep les partitures de mans d'Antoine Duhamel el 4 de juny de 2008

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica