Weekend (pel·lícula de 1967)

Weekend
Week-end
Fitxa
Direcció	Jean-Luc Godard
Protagonistes	Jean Yanne; Mireille Darc
Guió	Jean-Luc Godard,; adaptació de la novel·la L'Autoroute du Sud de Julio Cortázar
Música	Antoine Duhamel
Fotografia	Raoul Coutard
Muntatge	Agnès Guillemot
Productora	Les Films Copernic (França); COMACICO; Lira Films (França); Ascot-Cineraid (Itàlia)
Distribuïdor	Gaumont
Dades i xifres
País d'origen	França; Itàlia
Estrena	1967
Durada	95 minuts
Idioma original	francès
Doblada al català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	Comèdia dramàtica i satírica
Lloc de la narració	Illa de França

Weekend (títol original en anglès: Week-end) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean-Luc Godard estrenada el 1967. Ha estat doblada al català.^[1]

ArgumentModifica

Una parella de francesos de classe mitjana, Corinne i Roland, passa el seu cap de setmana amb cotxe a les carreteres de l'Île-de-France i limítrofs, circulant (quan és possible) entre embussos monstruosos i accidents sagnants. El seu «cap de setmana» és subratllat amb trobades tan estranyes com diverses: els membres del FLSO (Front d'Alliberament de Seine-et-Oise) Joseph Balsamo, Emily Brontë, Saint-Just, Marie-Madeleine o el «Gran Polze» ^[2]

RepartimentModifica

Jean Yanne: Roland
Mireille Darc: Corinne
Jean-Pierre Kalfon: el cap du FLSO
Jean-Pierre Léaud: Saint-Just
Yves Beneyton: un membre del FLSO
Valérie Lagrange: la dona del cap del FLSO
Anne Wiazemsky: la noia a la granja i membre del FLSO
Paul Gégauff: el pianista
Daniel Pommereulle: Joseph Balsamo
Yves Afonso: Gran Polze
Virginie Vignon: Maria de Magdala

Al voltant de Week-endModifica

Godard i Hara-Kiri — Jean-Luc Godard:

«

Week-end, no sé com presentar-la. És una pel·lícula que desagradarà segurament a la majoria d'espectadors… Perquè és molt dolenta, grollera, caricaturesca. És feta amb l'esperit de certs còmics d'abans de la guerra. És més dolenta que Hara-Kiri.^[3]

»

Un dels més llargs tràvelings de la història del cinema — Per filmar la seqüència de l'embús, Godard ha dirigit un dels més llargs tràvelings de la història del cinema. Comentari del director de la foto Raoul Coutard, en relació amb aquest gegantí embús que la parella Corinne-Roland (Darc-Yanne) descobreix superant-lo :

«

Està rodada al costat de Saint-Cyr.

Ha calgut una setmana per instal·lar el tràveling perquè el camp feia baixada. Hi havia més o menys 1,50 m de desnivell entre la sortida del tràveling i l'arribada del tràveling.
Ha calgut fer una construcció bastant sòlida per poder suportar dos carretons de tràveling, més una dolly per tal del que es recuperi el desnivell pujant el braç per tal de donar la impressió que s'estava a la mateixa alçada.
El mateix rodatge ha ocupat gairebé una jornada. S'han hagut de fer 5 o 6 preses, no més. La distància ha estat escollida en funció del nombre de rails que estaven disponibles. Per tant s'ha fet un tràveling de 300 metres. És un pla sorprenent, però al límit no té molta imaginació.
Era l'època en què no hi havia sempre guió. Era doncs relativament difícil saber el que Jean-Luc tenia la intenció de fer. Li agrada molt l'afirmació:El cinema, és l'art del moviment, per tant es pot canviar d'opinions!^[4]

»

Premis i nominacionsModifica

Nominacions

1968: Ós d'Or

ReferènciesModifica

↑ «Weekend». esadir.cat.
↑ «Week-end». The New York Times.
↑ A Télérama de gener de 1968.
↑ recollit per Laurent Devanne per a «Kinok», 17 de maig de 1999.

[1] «Weekend». esadir.cat.

[2] «Week-end». The New York Times.

[3] A Télérama de gener de 1968.

[4] recollit per Laurent Devanne per a «Kinok», 17 de maig de 1999.

[1]

[2]

[3]

[4]