More

Àlbum de Pink Floyd, banda sonora de 1969

More (en català, Més) és el tercer àlbum del grup de rock progressiu britànic Pink Floyd, enregistrat l'any 1968 i editat el 1969 com a banda sonora de la pel·lícula More de Barbet Schroeder.[1]

Infotaula d'àlbumMore
MC Pink Floyd More.jpg
Tipusdisc de banda sonora i banda sonora de pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
ArtistaPink Floyd Modifica el valor a Wikidata
Publicat27 juliol 1969 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock psicodèlic i stage and screen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Durada44:56 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaEMI Modifica el valor a Wikidata
ProductorPink Floyd Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Ummagumma
(1969) Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 20679 Allmusic: mw0000191391 Modifica els identificadors a Wikidata

La pel·lícula posa en escena un jove alemany que descobreix els plaers però també l'infern de la droga gràcies a una americana. Enregistrada en ple període hippie, una bona part de la pel·lícula es desenvolupa a Eivissa, lloc mític per al moviment hippie. A la coberta es representa el Molí de la Mola de Formentera, on hi van residir Pau Riba i Bob Dylan.[2]

L'àlbum fou enregistrat per Pink Floyd durant el temps lliure que els deixava la preparació del seu nou àlbum Ummagumma. El grup va compondre la música davant la versió pràcticament definitiva del film. L'àlbum fou compost i enregistrat en tan sols vuit dies al voltant de Nadal de 1968 als estudis Pye de Marble Arch, per una summa de 600 lliures per músic.

L'àlbum presenta una gran varietat de gèneres musicals: balades acústiques com Cymbaline o Green is the Colour, temes instrumentals improvisats com Up the Khyber, temes psicodèlics a Dramatic Theme i Cirrus Minor o també de hard rock amb The Nile Song, variant d'Ibiza Bar que, contràriament al que es pot pensar, s'interpreta en una part de la pel·lícula que passa en un bar a París.

Fou una experiència que va agradar molt al grup. Aquest àlbum d'encàrrec havia de llançar molts temes que foren molt tocades en els concerts com Cymbaline que en versió de conert, que es diu Nightmare (cf. The Journey) dura més d'11 minuts.

ContextModifica

Pink Floyd va gravar diverses peces de música de cinema abans d’aquest àlbum. El desembre de 1967, van participar al Tomorrow's World de la BBC, tocant un programa espectacle de la cadena, i l'any següent van gravar música instrumental per a la pel·lícula The Committee.[3]

La pel·lícula More va comptar amb un jove autopista a Eivissa que havia sucumbit a l'abús de l'heroïna amb escenes de festa i de consum de drogues. El director Barbet Schroeder era un fan del grup, i va portar a Londres una versió en brut aproximada de la pel·lícula amb la qual van treballar.[3][4] En lloc de la típica música de fons, Schroeder volia que les cançons apareguessin a la pel·lícula, com si fossin un disc sonant en una festa. El grup també va especular que podrien embrancar-se en una carrera com a compositors de cinema si els seus enregistraments i directes no funcionaven.[3] El bateria Nick Mason després va dir que la pel·lícula

« S'adaptava perfectament a algunes de les vibracions, els crits i les textures sonores que produíem regularment »
— Nick Mason[4]

GravacióModifica

L'àlbum es va gravar als estudis Pye Studios a Londres, a finals de gener i principis de febrer de 1969 amb l'enginyer Brian Humphries.[5][6][7] L'àlbum va ser el primer a ser produït per Pink Floyd sense l’assistència de Norman Smith, qui va conservar un crèdit de productor executiu i el primer àlbum complet sense Syd Barrett, que va abandonar el grup el 1968 durant la gravació del seu segon àlbum A Saucerful of Secrets.[8][9]

CançonsModifica

Llançament i acollidaModifica

EmbalatgeModifica

La portada de l'àlbum va ser, com A Saucerful of Secrets, dissenyada per Hipgnosis.[10] Utilitza un pla de la pel·lícula de dos personatges jugant al voltant d'un molí de vent a Eivissa, processat en una sala fosca per fer que sembli un viatge psicodèlic.[11]

Llançament i recepcióModifica

Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic      [12]
The Daily Telegraph      [13]
Encyclopedia of Popular Music      [14]
MusicHound 1/5[15]
The Rolling Stone Album Guide      [16]

LlegatModifica

Richie Unterberger d'AllMusic ofereix una visió general mixta, dient que les pistes clau com «Green Is The Color» i «Cymbaline» es van convertir en peces més potents quan es reproduïen en directe.[12]

Llista de cançonsModifica

Totes les cançons són escrites pels quatre membres del grup (David Gilmour, Nick Mason, Roger Waters i Richard Wright), excepte quan es menciona.

Totes les cançons foren escrites i compostes per David Gilmour, Nick Mason, Roger Waters i Richard Wright

Núm. TítolMúsica Durada
1. «Cirrus Minor»  Roger Waters 5:18
2. «The Nile Song»  Roger Waters 3:26
3. «The Crying Song» (Aquest tema mai es va tocar en concert. Comença amb un vibràfon tocat per Richard Wright; David Gilmour toca la guitarra acústica i un solo de guitarra elèctrica que acaba amb el tema propera a la línia melòdica.)Roger Waters 3:33
4. «Up the Khyber» (Consisteix en un llarg solo de bateria amb un joc de piano trepidant i efectes sonors. El títol fa referència al Pas de Khyber entre l'Afganistan i el Pakistan)  2:12
5. «Green is the Colour»  Roger Waters 2:58
6. «Cymbaline»  Roger Waters 4:50
7. «Party Sequence» (Consisteix en una seqüència de percussions a partir d'uns models tribals amb una flauta que dóna una línia melòdica)  1:07
8. «Main Theme» (Funciona com un tema de jazz amb la construcció progressiva d'una melodia a partir d'una línia de baix apuntada per un orgue.)  5:28
9. «Ibiza Bar» (cançó molt similar a The Nile Song, també del mateix àlbum, amb la diferència que aquí hi ha més ús dels sintetitzadors i s'acosta molt al hard rock)  3:19
10. «More Blues»    2:12
11. «Quicksilver»    7:13
12. «A Spanish Piece»  David Gilmour 1:05
13. «Dramatic Theme»  Roger Waters, Richard Wright, David Gilmour 2:15

CrèditsModifica

Pink Floyd

Músics addicionals

Producció

Llistes i certificacionsModifica

Any País Llista Posició Setmanes
1969   Països Baixos Album Top 100[18] 4 6
  Regne Unit The Official UK Charts Company (OCC)[19] 9 5
1973   Estats Units Billboard 200[20] 153 7
2011   França SNEP[21] 128 2

AnècdotesModifica

  • L'àlbum fou escrit i enregistrat en vuit dies.[22]
  • Roger Waters va compondre un tema titulat Seabirds[23] que es pot sentir en el film, però que no figura en el disc.[22]
  • El tema Cymbaline existia ja abans de l'aparició de More amb el nom de Nightmare. Formava part de la gira conceptual The Journey. El tema s'atura amb alguns sorolls, veus i una porta que s'obre, tot difuminat a través dels sintetitzadors, la cançó continua normalment poc després.[22]

NotesModifica


ReferènciesModifica

  1. «Pink Floyd». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diario de Ibiza, 21-4-2008.
  3. 3,0 3,1 3,2 Blake 2011, p. 132
  4. 4,0 4,1 Mason 2004, p. 126
  5. Mason 2004, p. 126-129
  6. Povey 2006, p. 87
  7. Povey 2006, p. 105
  8. Black 2011, p. 114-116
  9. Mason 2004, p. 119
  10. «The Iconic Album Covers of Hipgnosis: Meet “The Beatles of Album Cover Art” Who Created Unforgettable Designs for Pink Floyd, Led Zeppelin, Peter Gabriel & Many More» (en anglès). Open Culture, 24-08-2020. [Consulta: 1r setembre 2020].
  11. Blake 2011, p. 133
  12. 12,0 12,1 Unterberger, Richie. «Pink Floyd – More» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 15 novembre 2019].
  13. McCormick, Neil «Pink Floyd's 14 studio albums rated». The Daily Telegraph [Londres], 20-05-2014 [Consulta: 27 desembre 2014].
  14. Larkin, Colin. The Encyclopedia of Popular Music (en anglès). Omnibus Press, 2011. ISBN 9780857125958 [Consulta: 22 maig 2019]. 
  15. Graff i Durchholz, 1999, p. 872.
  16. Sheffield, Rob. «Pink Floyd: Album Guide». Rolling Stone. Wenner Media, Fireside Books, 02-11-2004. Arxivat de l'original el 17 febrer 2011. [Consulta: 27 desembre 2014].
  17. Popoff 2018, p. 41
  18. «Dutchcharts.nl – Pink Floyd – The Piper at the Gates of Dawn» (en holandès). Hung Medien. [Consulta: 13 agost 2020].
  19. «Pink Floyd - Official Charts» (en anglès). The Official UK Charts Company. [Consulta: 13 agost 2020].
  20. «Pink Floyd» (en anglès). Billboard. [Consulta: 13 agost 2020].
  21. «lescharts.com - SOUNDTRACK / PINK FLOYD - MORE (ALBUM)» (en francès). LesCharts. [Consulta: 13 agost 2020].
  22. 22,0 22,1 22,2 Notes sur More
  23. Les paroles de "Seabirds"

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a More