Pau Riba i Romeva
Pau Riba (Palma, 7 d'agost de 1948) és un artista i escriptor polifacètic,[1] reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantant. La seva obra, iniciada a mitjan dècada dels 60 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic, malgrat el seu segell únic i intransferible d'«artista total». La peça més destacable n'és el disc doble Dioptria (sic), que va ser escollit millor disc en català del segle XX per la revista Enderrock.
 Pau Riba al MHC el 2005 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
Pau Riba i Romeva 7 agost 1948 (71 anys) Palma (Mallorca) |
| Altres noms | Riba |
| Activitat | |
| Ocupació | Artista |
| Activitat | 45 (des de 1967) |
| Gènere | Folk, rock, cançó |
| Influències | |
| Instrument | Guitarra |
| Instrument destacat | guitarra elèctrica |
| Discogràfica |
Concèntric Edigsa |
| Artistes relacionats |
Grup de Folk Pau i Jordi Jaume Sisa Pep Laguarda Pastora |
| Família | |
| Fills | Caïm Riba |
| Parents |
Carles Riba i Bracons (avi patern) Clementina Arderiu i Voltas (àvia paterna) Pau Romeva i Ferrer (avi matern) |
|
| |
| Lloc web | PauRiba.com |
     | |
 | |
Riba té cinc fills de quatre dones diferents –dos d'ells, Pauet i Caïm, també músics– i actualment viu a Tiana (el Maresme).
BiografiaModifica
Descendent d'una família burgesa, nét del poeta i humanista Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu per via paterna i del diputat i fundador d'Unió Democràtica de Catalunya Pau Romeva per via materna, Pau Riba va néixer el 1948 a Palma dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista; en canvi, ha estat un referent cultural alternatiu: iconoclasta i inclassificable, transgressor i heterodox, mutant, escriptor, rocker, periodista, hippie, dissenyador...
Anys 60Modifica
El 1967 va demanar ser admès en Els Setze Jutges, però no el van acceptar per manca de coincidència esteticomusical amb els líders del grup, perquè el trobaven més a prop de Dylan que no pas de Brel o de Brassens. Ell, en resposta, va fundar el Grup de Folk junt amb un grup d'amics (Arnella, Sisa, Batiste, Oriol Tramvia...): un col·lectiu amb un nombre de membres més inespecífic, defensors d'una cançó més popular i combativa; aquell mateix any va editar el seu primer senzill, Taxista.
El concert dut a terme pel Grup de Folk al Parc de la Ciutadella de Barcelona el maig del 68 es va convertir en la referència d'un moviment emergent que va aconseguir arribar a canviar costums sexuals, culturals i vitals de tota la societat catalana i, posteriorment, espanyola. Noia de porcellana, del mateix any, va ser el preludi de la seva obra de referència: Dioptria,[2] un àlbum editat per Concèntric entre els anys 1970 i 1971 en sengles lliuraments i considerat el primer disc de rock en català. Aquest disc es va presentar per l'editora amb la coberta d'un àlbum doble, però amb un sol disc, el grafisme és totalment de Pau Riba i assoleix un nivell gràfic formidable i trencador que el fa doblement estimable i significatiu. Aquest treball és el retrat de la revolució hippy i de la influència de l'àcid i de l'haixix. Pel que fa als continguts, Dioptria és una crítica ferotge a l'esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista entesa com a cèl·lula bàsica de la societat. Pau Riba canta acompanyat pel grup Om, amb Toti Soler i Jordi Sabatés.
El 30 de gener de 1969 es casà amb Mercè Pastor a l'església de les Saleses, al passeig de Sant Joan de Barcelona.[3]
Anys 70Modifica
L'any 1971 es va establir a la Formentera durant l'eclosió hippie, on vivia a una casa sense electricitat ni aigua corrent on van néixer els seus dos primers fills de la llavors companya seva Mercè Pastor: Pau (al qual va dedicat Jo, la donya i el gripau, enregistrat allí a l'aire lliure)[4] i Caïm; l'estiu del 1975, un cop reinstal·lat a Barcelona, entre els enregistraments a Madrid dels LPs Electròccid àccid alquimístic xoc i Licors va participar en el primer Canet Rock:[5] se'l pot veure en la pel·lícula homònima de Francesc Bellmunt quan interpreta «Colós», drogat i mig despullat, en una actuació mítica. També participà en les tres edicions següents del Canet Rock.[5] Al festival de 1977 va presentar amb Perucho's el treball Astarot universdherba, que el públic va desaprovar i va qualificar de «llauna».[5] Per aquest motiu, més endavant, el 1998 estrenaria el disc dins una llauna.[5]
El 1978 va dissenyar el cartell de la quarta edició del Festival Canet Rock, que mostrava una Mare de Déu de Filippo Lippi i una gota de semen procedent de la lletra «o» de «Canet Roc» que connecta amb una piràmide que envolta la Mare de Déu, sota les paraules «contrita contradictio virgo inseminanda».[5] Per aquest cartell, l'organització del festival va haver de pagar 500.000 pessetes[6][7] (uns 3.000 euros) de sanció al govern civil per «greuge contra les creences religioses». S'afirma que el govern civil va rebre pressions d'alguns sectors de l'Església i de l'exèrcit, si bé el moviment catòlic Pax Christi va lamentar la multa.[5]
Anys 80Modifica
Al llarg de la dècada dels 80, a més de participar en diverses pel·lícules va col·laborar, entre altres, en els suplements dominicals dels diaris La Vanguardia i El Periódico i va publicar la novel·la Ena i l'assaig sociopolític La gran corrida (sic); també va treure els LPs Amarga crisi i Transnarcís, on proposava l'estètica «trans» i llençava un manifest «en favor de la transcançó i en contra del tancament cultural i la normalització lingüística».
Anys 90Modifica
Els anys 90, a banda de participar en algunes pel·lícules més i seguir col·laborant en alguns periòdics i televisions (el 1992 va dirigir i presentar el programa Trif tong en TV3 i, a l'any següent, Daguerreotips en Canal 33) va projectar i dissenyar diversos esdeveniments i espectacles relacionats amb els Jocs Olímpics de Barcelona, l'Expo de Sevilla i altres efemèrides (com la celebració dels 25 anys del Grup de Folk o l'acte de col·locació de la primera pedra per la reconstrucció del Liceu, incendiat l'any 1994), va reprendre l'activitat musical amb el CD Disc dur, va musicar uns quants poemes dels seus avis, recopilats en De riba a riba, col·laborà amb els seus fills Pauet i Caín (el trio Pastora) en l'espectacle Ribaibal i, més tard, en Cosmossoma (un compacte amb el qual s'inicià com a autoeditor) i Astarot universdherba, un altre CD tancat hermèticament en una llauna de conserves on hi ha l'actuació en directe amb el grup Perucho's al festival Canet Rock 77 i altres efectes relacionats.[5]
L'any 1993 l'editorial La Magrana va editar una biografia seva; pel Sant Jordi de l'any 1997, l'editorial Proa li edità Lletrarada (un llibre que reuneix les lletres de totes les seves cançons, algunes d'inèdites, i l'any 1998 va publicar Al·lolàlia, un recull de curiositats lingüístiques.
Segle XXIModifica
L'any 2001 va destrossar a Felanitx un mural de Barceló amb el consentiment de l'autor, per tal d'impedir que passàs a mans municipals. Va treure també el disc Nadadales, encartat en el llibre Jisàs de Netzerit (o capítol zero de la guerra de les galàxies), que es convertiria en un espectacle de sàtira políticosocial que d'aleshores ençà es repeteix cada any per Nadal, degudament actualitzada. També va col·laborar amb Albert Pla al disc Anem a dormir?. L'any 2006 es va interpretar a ell mateix en la pel·lícula sobre Puig Antich. També va protagonitzar la pel·lícula documental autobiogràfica Deixa'm en Pau. Dioptria va ser objecte d'un homenatge. A més, va oferir quatre concerts amb la Banda dels Lladres, encapçalada per Jaume Pla (Mazoni). L'any 2008 es va editar el seu disc Virus laics. L'any 2009 fou declarat persona non-grata pels Castellers de Barcelona, acusat de fer caure un castell durant l'espectacle Copulacció.[8]
DiscografiaModifica
| data | títol | segell | comentaris | |
|---|---|---|---|---|
| 1967 | Taxista | Concèntric | EP | |
| 1967 | El Nadal no té 20 anys | Concèntric | EP de Pau i Jordi amb Maria Amèlia Pedrerol, Llach i Maria del Mar Bonet | |
| 1968 | En Pere Gallerí | Concèntric | un altre EP de 4 cançons amb Jordi Pujol i Cortès (Pau i Jordi) | |
| 1968 | El rei de Xauxa | Concèntric | Single de dues cançons amb Jordi Pujol i Cortès (Pau i Jordi) | |
| 1968 | Noia de porcellana | Concèntric | EP | |
| 1968 | Folk-2 | Als 4 Vents | Junt amb Batiste i la resta de membres del Grup de Folk | |
| 1969 | Miniatures | EP amb Sisa, Cachas i Albert Batiste | ||
| 1970 | Dioptria | primera part de la seva obra cabdal | ||
| 1970 | Ars eròtica | Concèntric | senzill promocional | |
| 1970 | Mareta Bufona | Concèntric | senzill promocional | |
| 1971 | Dioptria II | Concèntric | segona part del Dioptria | |
| 1971 | Jo, la donya i el gripau | Edigsa | enregistrat a l'aire lliure a Formentera | |
| 1972 | L'home estàtic | Concèntric | senzill | |
| 1975 | Electròccid àccid alquimístic xoc | Movieplay | publicat en la Sèrie Gong | |
| 1977 | Licors | Movieplay | publicat en la Sèrie Gong | |
| 1979 | Rollo roc | Edigsa | senzill | |
| 1981 | Amarga Crisi | Edigsa | ||
| 1986 | Transnarcís | l'Eixample | LP doble de 3 cares amb un llibre, llibrets i ampolletes de perfum | |
| 1987 | Nadal | l'Eixample | senzill | |
| 1993 | Disc Dur | On the Rocks | ||
| 1994 | De Riba a Riba | Taller de Músics | publicat dins La Col·lecció del Taller (número 7) | |
| 1997 | Cosmossoma | Nuevos Medios | ||
| 1998 | Astarot Universdherba | G3G | edició del concert experimental del Canet Roc 77 amb Perucho's[5] | |
| 1999 | Joguines d'època i capses de mistos | PICAP | ||
| 2001 | Nadadales | Columna Edicions | ||
| 2008 | Virus laics | Matriu/Matràs AC | ||
| 2013 | Mosques de colors | Dismedi | amb Pascal Comelade |
LlibresModifica
| data | títol | editorial | lloc | comentaris |
|---|---|---|---|---|
| 1968 | Cançons i poemes | Les Hores Extres | Barcelona | dues-centes seixanta-vuit pàgines i pròleg de Raimon |
| 1976 | Graficolorància | Pastanaga Editors | Barcelona | cent seixanta-quatre pàgines i pròleg d'Oriol Tramvia |
| 1981 | Euro Rock | Rowoht | Hamburg | |
| 1985 | Trànsit (prosopopeia de la infància) | Taller d'Aixa | Llampaies | poemes amb il·lustracions i gravats de Mercè Riba |
| 1987 | Ena | Quaderns Crema | Barcelona | novel·la de tres-centes pàgines |
| 1988 | La gran corrida | Quaderns Crema | Barcelona | cent dotze pàgines d'entrevistes |
| 1997 | Lletrarada | Proa | Barcelona | cançons, amb pròleg de Guillamon i epíleg de Cassasses |
| 1998 | Actors gramàtics | matriu/matràs | Barcelona | poesia (amb Jaume Sisa) |
| 1999 | Al·lolàlia | Proa | Barcelona | recull d'articles amb pròleg de Màrius Serra |
| 2001 | Jisàs de Netzerit | Columna | Barcelona | llibre-disc amb il·lustracions de Max i Pere Joan |
| 2006 | Nosaltres els terroristes | matriu/matràs | Barcelona | assaig polític |
| 2006 | Màximes maximalistes | Arola | Tarragona | poesia, amb imatges de Francesc Vidal |
| 2014 | Sa meu mare | Ara Llibres | Barcelona | narrativa |
ReferènciesModifica
- ↑ Entrevista en el Club
- ↑ «El temple de la boxa». El punt avui, 24-02-2013. [Consulta: 26 juny 2014].
- ↑ Guillamon, Julià «Vallcorba abans de Vallcorba». La Vanguardia, 24-08-2014, p. 44.
- ↑ Martín, Ricard «Pau, la donya i el gripau». Ara [Barcelona], núm. 357, 22-11-2011, p.30. ISSN: 2014-010X.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.
- ↑ Quinta, Alfons «Multa gubernativa a los organizadores del festival Canet Rock» (en castellà). El País, 30-08-1978 [Consulta: 27 març 2014].
- ↑ «Multa de medio millón por un cartel publicitario» (en castellà). , 30-08-1978 [Consulta: 27 març 2014].
- ↑ «L'assemblea extraordinària dels Castellers de Barcelona ratifica declarar Pau Riba persona 'non grata'». CCMA, 01-12-2009. [Consulta: 16 abril 2019].