Careful with That Axe, Eugene
«Careful with That Axe, Eugene» és una cançó del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd.[1][2] La versió d'estudi es va incloure en l'àlbum Relics, mentre que la versió en directe es troba al disc Ummagumma.
| Forma musical | música instrumental  | ||
|---|---|---|---|
| Intèrpret | Pink Floyd (1968) Pink Floyd (1969) | ||
| Compositor | David Gilmour Nick Mason Roger Waters Richard Wright | ||
| Lletra de | cap valor | ||
| Llengua | contingut no lingüístic | ||
| Data de publicació | 17 desembre 1968 | ||
| Gènere | rock progressiu, rock àcid i art rock | ||
| Durada | 05:45 | ||
| Empresa discogràfica | EMI | ||
| Productor | cap valor | ||
| Format | disc fonogràfic | ||
| Ummagumma | |||
| |||
| |||
El títol es presenta amb un enregistrament emblemàtic del grup que es va tocar sistemàticament en directe des de 1968 a 1973. Es va tocar en directe per últim cop el 1977.
El gènere de la cançó se'l situa entre l'acid rock][3] i l'art rock.[4]
Composició
modificaEl tema es compon de tres parts:
- Una llarga introducció angoixant, amb una base repetitiva, crits i l'orgue, sostingut per un ritme de bateria.
- Una explosió sonora, iniciada per un crit de Waters, que uneix la guitarra de Gilmour amb tot de sons, crits, sostinguts per l'orgue de Wright i la bateria de Mason.
- Un retorn progressiu a la tranquil·litat, simètrica a la primera, fins a l'extinció del tema en un darrer sospir de Waters.
La interpretació del tema a Live at Pompeii incloïa la lletra següent:
Down, down. Down, down. The star is screaming. Beneath the lies. Lie, lie. Tschay, tschay, tschay. [son de Waters soufflé dans le microphone] [léger cri de Waters] Careful, careful, careful with that axe, Eugene. [cri très fort et prolongé] [autre cri très fort et prolongé] [Waters souffle dans le microphone] [léger cri de Waters] The stars are screaming loud. Tsch. Tsch. Tsch. [gémissement de Roger Waters]
Enregistrament
modificaL'enregistrament original a l'estudi va ser fet als Abbey Road Studios en una sola sessió de tres hores el 4 de novembre de 1968, i va ser produït per Norman Smith.[5][6] Va ser creat com a part d'un desig de Pink Floyd de passar de les primeres cançons escrites per Syd Barrett i produir música nova, afegint un rang dinàmic més avançat en comparació amb una cançó pop típica, tot i que el bateria Nick Mason va admetre més tard que només era "tranquil·la, forta, silenciosa, forta de nou"[5][7]
Referències
modifica- ↑ Mabbett, 2010, p. 96.
- ↑ Strong, 2004.
- ↑ «The 50 Greatest Pink Floyd Songs: Critic's Picks». Arxivat de l'original el 8 maig 2018.
- ↑ Di Pena, Alan. «Mysterius Ways». A: Guitar World Presents Pink Floyd. 1st. Londres: Alan di Pena, 2002, p. 13. ISBN 1-84353-575-0.
- ↑ 5,0 5,1 Mason, 2004, p. 107.
- ↑ (1971) Album notes for Relics. EMI Records.
- ↑ Wild, 2017, p. 69.
Bibliografia
modifica- Mason, Nick. Philip Dodd. Inside Out: A Personal History of Pink Floyd (en anglès). Paperback. Phoenix, 2005. ISBN 0753819066.
- Mabbett, Andy. The Complete Guide to the Music of Pink Floyd (en anglès). Omnibus Press, 1995. ISBN 071194301X.
- Strong, Martin C. The Great Rock Discography (en anglès). 7a. Edimburg: Canongate Books, 2004. ISBN 1-84195-551-5.
- Wild, Andrew. Pink Floyd: Song by Song (en anglès). Fonthill Media, 2017. ISBN 978-1-78155-599-6.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- «Lloc web oficial de Pink Floyd» (en anglès).