Hong Sang-soo (Seül, Corea del Sud, 25 d'octubre de 1960) és un director de cinema i guionista sud-coreà.

Infotaula de personaHong Sang-soo
2007-09-05 Hong Sang-soo sur Nuit et Jour.JPG
Biografia
Naixement25 octubre 1960 (59 anys)
Seül (Corea del Sud)
FormacióUniversitat Chung-Ang
Activitat
OcupacióDirector de cinema, guionista i productor delegat
Activitat1996 –
Família
GermansQ61716898 Tradueix
Signatura

IMDB: nm0393254 Allocine: 28892 Allmovie: p221953
Modifica les dades a Wikidata

Al Festival Internacional de Cinema de Locarno, rep el 2013 el Léopard d'argent pel seu film Sunhi, i el 2015 rep el Léopard d'or pel seu film Un dia amb, un dia sense.

BiografiaModifica

Hong Sang-soo descobreix el cinema amb els films de Hollywood a la televisió. El 1982, després d'haver estudiat posada en escena a la universitat de Chungang, a Seül, marxa a estudiar als Estats Units al College of Arts and Crafts de Califòrnia i a l'Art Institute de Chicago[1][2]

Es casa el 1985, demanarà el divorci a finals de 2016 després d'una relació amb l'actriu principal dels seus dos últims film en aquell moment, Kim Min-hee.[3] De retorn a Corea del Sud, treballa com a director per la televisió abans de llançar-se al cinema.

El 1996 roda el seu primer film, El Dia que el porc ha caigut al pou que té immediatament un cert èxit de critica i públic. Rep així premis al Drac Blue Coreà, al Festival de cinema de l'Àsia Pacífic, i als festivals de Rotterdam i de Vancouver. El film descriu amb prestacions improvisades i pocs diàlegs, una relació amorosa moderna.

Realitza a continuació El Poder de la província de Kangwon, un conte sobre la desil·lusió. Rep l'esment especial a la secció « Un Certa Mirada » del Festival de Canes.

El 2000, Hong Sang-soo torna amb el film de títol provocador La Verge despullada pels seus pretendents. Aquest, rodat en blanc i negre segueix un triangle amorós vist pels tres personatges. Si el títol es manllevat a Marcel Duchamp, Hong Sang-soo diu no pas haver-se inspirat en l'artista i no haver escollit el títol perquè correspon a la història filmada.[1]

Segur de la seva reputació, Hong Sang-soo disposa de mitjans més confortables pel seu quart opus, Turning Gate, coproduït per Mariner Karmitz i interpretat per tres estrelles locals. En aquesta comèdia malenconiosa, el seu més important èxit comercial, sobretot amb el públic de Corea, el director afina el seu estil tot quedant fidel a la seva temàtica. A continuació, els elements característics del seu cinema es troben a La dona és el futur de l'home, en competició al Festival de Canes. Surt el 2005 Conte de cinema, també presentada a Canes, el que consolida així l'estatus del director a nivell internacional.

Des de 2008, ensenya a la universitat de Konkuk a Seül on anima un taller consagrat al guió i un taller consagrat a la posada en escena. Abans, havia ensenyat a la universitat nacional de les arts de Corea de 1995 a 2001.[4]

El 2009, presenta Les dones dels meus amics, sempre a Canes però a la Quinzena dels directors: aborda en aquest film el vídeo de alta definició. Amb Hahaha (2010), Hong Sang-soo troba un cert èxit amb el públic coreà amb 56.000 entrades.[5]

El seu film Matins tranquils a Seül es presenta a la selecció « Un certa mirada » al festival de Canes 2011.[6]

Realitza Oki's Movie (2010) sense cap finançament i la roda en part al seu despatx de la universitat de Konkuk a Seül.<.[4]

El 2012, el seu film In another country, amb l'actriu francesa Isabelle Huppert, es seleccionat en competició oficial al festival de Canes. El film surt a França l'octubre i als Estats Units el novembre.

El febrer de 2013, presenta Haewon i els homes a la Berlinale.[7]

El febrer de 2017, presenta On the Beach at Night Alone a Berlín i l'actriu principal Kim Min-hee hi assoleix el premi a la millor actriu.

La seva obraModifica

La majoria dels seus films conten una història d'amor desgraciat.[8]

La majoria dels seus films posen en escena el medi del cinema. Per exemple, Matins tranquils a Seül mostra el vagareig d'un jove cineasta de talent que ha deixat de rodar pel·lícules. A Oki's Movie, Hong Sang-soo mostra els amors de dos estudiants en cinema i d'un professor de cinema.[9] Hong Sang-soo explica que prefereix filmar un medi que coneix, i afirma que se sentiria menys còmode filmant en un altre medi.[1]

L'embriaguesa, com escapatòria a la realitat i vector de revelacions, és una de les característiques principals del cinema de Hong Sang-soo. És famós pel seu gust immoderat per l'alcohol que es troba en nombrosos films.[2]

Joc amb el tempsModifica

A Hong Sang-soo li agrada explicar històries simultànies viscudes pels diferents protagonistes dels seus films on els punts de vista de diferents personatges sobre la mateixa història.[1]

InfluènciesModifica

Ha estat influït per cineastes com Yasujirō Ozu, Robert Bresson, Éric Rohmer, Luis Buñuel, Jean Vigo, Friedrich Wilhelm Murnau però també per pintors com Paul Cézanne,[1][5] o escriptors com André Gide.[10] Es considera sobretot molt marcat per Journal d'un curé de campagne de Robert Bresson.[2]

El critica coreà Huh Moon-yung veu també un parentiu amb el cineasta coreà Lee Man-Hee. La mare de Hong Sang-soo ha produït alguns films d'aquest cineasta i Hong Sang-soo va anar a veure alguns dels seus rodatges sent nen.[5]

Mètode de treballModifica

Hong Sang-soo treballa generalment sense guió ben establert. Treballa a partir de notes que redacta en part durant el rodatge i distribueix a l'equip cada matí. Pel cap operador Park Hong-yeol, el fet que els tècnics i els actors no coneguin el final del film els força a una concentració extrema sobre el rodatge que permet de donar als films de Hong Sang-soo la seva intensitat.[5] · .[11]

Escriu els diàlegs en funció de la personalitat dels actors.[12]

Privilegia també els rodatges lleugers. Per exemple, a Oki's Movie, no tenia més que quatre tècnics. Per ell, alguns actors, com Yu Jun-sang, accepten de no cobrar.[5]

FilmografiaModifica

  • 1996: El dia que el porc ha caigut al pou (돼지가 우물에 빠진 날)
  • 1998: El Poder de la província de Kangwon (강원도의 힘)
  • 2000: La Verge despullada pels seus pretendents (오! 수정)
  • 2003: Turning Gate (생활의 발견)
  • 2003: La dona és el futur de l'home (여자는 남자의 미래다)
  • 2005: Conte de cinema (극장전)
  • 2007: Woman on the Beach (해변의 여인)
  • 2008: Night and Day (밤과 낮)
  • 2009: Lost in the Mountains (어떤 방문: 첩첩산중) (curt)
  • 2009: Les dones dels meus amics (잘 알지도 못하면서)
  • 2010: Hahaha (하하하)
  • 2010 :Oki's Movie (강원도의 힘)
  • 2011: Matins tranquils a Seül (오! 수정)
  • 2011: List (리스트, curt)
  • 2012: In Another Country (여자는 남자의 미래다)
  • 2013: Haewon i els homes (극장전)
  • 2013: Sunhi (우리 선희)
  • 2014: Hill of Freedom ((자유의 언덕))
  • 2015: Right Now, Wrong Then (밤과 낮)
  • 2016: Yourself and Yours (당신 자신과 당신의 것)
  • 2017: On the Beach at Night Alone (밤의 해변에서 혼자)
  • 2017: El dia de després
  • 2017: La càmera de Clara

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ostria, Vincent «Hong Sang-Soo - Nouveaux fragments d'un discours amoureux». Les Inrockuptibles, febrer 2003.
  2. 2,0 2,1 2,2 Sang-Soo, Hong «Mes dates clés». Libération, novembre 2005.
  3. «Trial to Decide Movie Director Hong Sang-soo's Divorce» (en anglès). The Chosun Ilbo, 22-12-2016.
  4. 4,0 4,1 Malausa, Vincent «À l'ombre du campus». Cahiers du cinéma, 682, octubre 2012, pàg. 14.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Hong-yeol, Park; Jun-sang, Yu; Moon-yung, Huh «Une méthode Hong Sang-soo ?». Cahiers du cinéma, 682, octubre 2012, pàg. 16-18.
  6. Rauger, Jean-François «The Day He Arrives. Matins calmes à Séoul: l'héritier d'Éric Rohmer est coréen». Le Monde, mai 2012.
  7. Kaganski, Serge «Berlinale 2013: les films en compétition». Les Inrockuptibles, Gener 2013.
  8. 8,0 8,1 Mandelbaum, Jacques «Hong Sang-soo, athlète de la nonchalance». Le Monde, mars 2011.
  9. Brody, Richard «Hong Sang-soo Spring» (en anglès). The New Yorker, desembre 2011.
  10. This Evening Class - HONG SANG-SOO BLOGATHON—Virgin Stripped Bare By Her Bachelors Q&A At Pacific Film Archives, 22 mars 2007: "In his 20s he was particularly fond of Andre Gide and read him nearly every day" http://theeveningclass.blogspot.fr/2007/03/hong-sang-soo-blogathon-virgin-stripped.html
  11. Huppert, Isabelle «En terre étrangère». Cahiers du cinéma, 682, octubre 2012, pàg. 30-35.
  12. Chauvin, Jean-Sébastien «Il suffit de peu pour voir la vie sous un angle joyeux». Cahiers du cinéma, 682, octubre 2012, pàg. 28-29.
  13. «Cannes: le film coréen «Ha Ha Ha» reçoit le prix Un Certain Regard», 30-09-2016.
  14. «Un film espagnol remporte le Léopard d'or du Festival de Locarno». Le Point, 8 2013.
  15. «Corée, Israël, Japon: les échappées belles du palmarès de Locarno». Télérama, 8 2015.
  16. «San Sebastian consacre les cinémas de l’Extrême-Orient et du monde hispanique » Le Blog d'Ecran Noir». ecrannoir.fr.