Obre el menú principal

Clara Rockmore, nascuda Clara Reisenberg, (Vílnius, 9 de març de 1911 - Nova York, 10 de maig de 1998), fou una virtuosa lituana jueva[1] de la música que va destacar com a intèrpret de theremin.[2][3][4][5][6] Va desenvolupar tota una tècnica per tocar aquest instrument, que inclou un sistema de posicionament dels dits. També va ser una nena prodigi del violí, que va ingressar al Conservatori de Sant Petersburg a l'edat de 5 anys.[7]

Infotaula de personaClara Rockmore
Clara Rockmore 2.JPG
Biografia
Naixement 9 març 1911
Vílnius
Mort 10 maig 1998 (87 anys)
Nova York
Formació Conservatori de Sant Petersburg
Activitat
Ocupació Música
Gènere Música clàssica
Instrument Theremin i violí
Família
Germans Nadia Reisenberg

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0734295 Musicbrainz: f6871779-18e9-4634-b0de-2e33baef8945 Discogs: 32179 Allmusic: mn0001895597
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va ser una nena prodigi.[8] Tenia totes les qualitats necessàries per a passar a la història com una virtuosa del violí,[8] però una malaltia òssia derivada dels seus problemes de desnutrició infantil la va obligar a allunyar-se del que fins a aquest moment era el seu instrument favorit. Va ser, en les seves pròpies paraules, «una tragèdia». Però aquesta separació forçosa no va provocar que s'allunyés de la música, més aviat tot el contrari, la va fer conèixer i dominar el theremin, l'instrument que es toca «sense tocar-lo», al qual «va donar la seva vida» i amb el qual Clara Rockmore va passar a ser coneguda com la precursora de la música electrònica.

Els camins de Léon Theremin, el creador de tan peculiar instrument, i Clara Rockmore, de només 17 anys, es van creuar a la fi de 1928 a la ciutat de Nova York. El científic i inventor rus presentava en societat el theremin i la jove es va quedar intrigada des del primer moment sobre el funcionament del curiós aparell. Clara va interactuar amb l'instrument i va començar a tocar-lo -segons recullen les cròniques de l'època- amb una sensibilitat i precisió pròpies d'algú que ho hagués estat fent tota una vida.[9][10]

Aquest moment va canviar per sempre la seva vida i en part també el de la història de la música. Els seus estudis musicals previs, units al cau d'orella privilegiat de Clara Rockmore, van ajudar a Léon Theremin a desenvolupar i perfeccionar el seu invent. Entre les modificacions més importants derivades de la col·laboració de tots dos destaquen l'ampliació del rang de vuitenes de 3 a 5, cosa que va ajudar a la jove a interpretar peces més ràpides i amb més precisió, i el millor control del volum i el to.

Sense haver rebut cap noció de com interpretar el theremin, Clara Rockmore va aconseguir elaborar el seu propi mètode d'execució, arribant a aconseguir un grau de fusió amb l'instrument reservat només a pianistes o violinistes fins a aquest moment i centrar tots els seus esforços a aconseguir portar el theremin a l'altura de qualsevol instrument clàssic. Per això no va dubtar a interpretar peces d'il·lustres i reconeguts compositors com Bach, Chopin, Schubert o Saint-Saëns, ja que considerava que el theremin era un instrument melòdic i que els compositors de la seva època estaven «més interessats en escriure obres plenes d'efectes i sorolls abans que melodies».

Durant dècades, Clara Rockmore va tractar de dignificar el theremin portant el seu so al llarg i ample de Estats Units, actuant amb les orquestres filharmòniques de Nova York, Filadèlfia i Toronto, entre d'altres. Però no va ser fins 1977, quan tenia 66 anys, que es va decidir a gravar el seu primer disc L'art del theremin .[11] Malgrat la seva fidelitat cap a l'instrument, no va aconseguir evitar que amb el pas del temps el theremin quedés relegat a mer productor d'efectes sonors de pel·lícules. El mateix Alfred Hitchcock li va demanar a Clara Rockmore que interpretés part de la música de la seva pel·lícula Recorda , però ella es va negar.

Amb l'arribada del sintetitzador de Robert Moog, el theremin va passar a un segon pla fins que en els anys noranta va reviure en una segona joventut gràcies al documental Theremin: An electronic odyssey que el va apropar a molts músics i grups de l'època com The Rolling Stones o Led Zeppelin, que es van arriscar a introduir-lo en les seves composicions.

Apareix en la envoltant cançó "Whole Lotta Love", de Led Zeppelin; la cançó "Good Vibrations", dels Beach Boys; o els àlbums Between the Buttons i Their Satanic Majesties Request , dels Rolling Stones. Els amants del cinema no hauran oblidat la lisèrgica música que sonava a Recorda , d'Alfred Hitchcock, cada vegada que el personatge interpretat per Gregory Peck se submergia en uns rars pensaments després de veure el color blanc. Les partitures d'aquestes cançons i moltes més es deuen molt a Clara Rockmore, virtuosa de l'instrument que apareix en totes aquestes composicions.

Vida personal i mortModifica

Encara que Léon Theremin li havia proposat diverses vegades, es va casar amb l’advocat Robert Rockmore i, posteriorment, va utilitzar el seu nom professionalment. No tenienvan tenir fills. [11]

Va morir a Nova York el 10 de maig de 1998, als 87 anys, després d'un any de malaltia. Malgrat que la seva salut va caure ràpidament durant gairebé un any, va declarar la seva determinació de viure per veure el naixement de la seva besnura, que va néixer només dos dies abans de la seva mort.[11]

AlbumsModifica

Pel·lícules i vídeosModifica

ReferènciesModifica

  1. Nadia Reisenberg by Harriet Feinberg, Jewish Women: A Comprehensive Historical Encyclopedia.
  2. Ostertag, Bob «Human bodies, computer music». Leonardo Music Journal. MIT Press, 12ÌÇ, desembre 2002, pàg. 13. DOI: 10.1162/096112102762295070 [Consulta: 10 setembre 2009]. «Clara Rockmore, in particular, became a bona fide theremin virtuoso by any definition of the word»
  3. Paradiso, Joseph; Gershenfeld, Neil «Musical Applications of Electric Field Sensing». Computer Music Journal. MIT Press, 21:2, 2, Summer 1997, pàg. 69–89. JSTOR: 3681109. «few things since have matched Clara Rockmore's lyrical dynamics»
  4. Pringle, Peter. «Clara Rockmore». [Consulta: 10 setembre 2009]. «great virtuoso thereminist of the 20th century ... astounded critics with her theremin artistry»
  5. Bailey, Bill «Weird science». The Guardian, 15-10-2004 [Consulta: 10 setembre 2009]. «Clara Rockmore was rightly hailed in her time as a true star. … Rockmore gained more recognition for her playing of the instrument than Theremin himself ever did for inventing it. … warm praise from music critics»
  6. ; Evin, Danielle«Dog Ears Music: Volume Twenty-Eight». Huffington Post, 11-07-2008. [Consulta: 10 setembre 2009]. «Genius thereminist Clara Rockmore»
  7. «Clara Rockmore: La virtuosa del theremin que creó la música electrónica» (en castellà). La Voz de Galicia, 08-03-2016. [Consulta: 9 març 2016].
  8. 8,0 8,1 «Clara Rockmore: Biography». The Nadia Reisenberg & Clara Rockmore Foundation.
  9. «Clara Rockmore: A Legendary Performer of an Enigmatic Instrument». The Juilliard School, març 2011. [Consulta: 9 març 2016].
  10. «Sergei Teterin Speaks on Clara Rockmore’s Work in Vilnius». [Consulta: 9 març 2016].
  11. 11,0 11,1 11,2 «Remembering Clara Rockmore». [Consulta: 7 octubre 2014].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica