Alfred Josef Ferdinand Jodl (Würzburg, 10 de maig de 1890Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) fou un comandant militar alemany. No va estar vinculat personalment amb el Partit Nazi.

Plantilla:Infotaula personaAlfred Josef Ferdinand Jodl

Alfred Jold Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Alfred Jodl Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1890 Modifica el valor a Wikidata
Würzburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Presó judicial de Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, penjament Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1910–1945
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Germany 1933 Alemanya Nazi
Branca militarMarina Imperial Alemanya Exèrcit Imperial Alemany
Exèrcit de la República de Weimar Reichswehr
Wehrmacht Heer
Rang militarGeneraloberst Generaloberst
Comandant de (OBSOLET)OKH
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 novembre 1945Tribunal Militar Internacional Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeLuise Jodl Modifica el valor a Wikidata
Condemnat percrim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0423513 Find a Grave: 7010 Modifica el valor a Wikidata

Segona Guerra Mundial

modifica

Com a cap d'operacions del Comandament Suprem de l'Exèrcit (Oberkommando der Wehrmacht, OKW) durant la Segona Guerra Mundial, a les ordres de Wilhelm Keitel. Va tenir un paper decisiu en l'ocupació de Dinamarca i Noruega. El 1941 i el 1942 va dictar sengles ordres per les quals els comissaris soviètics havien de ser executats, i els combatents irregulars, tant els comandos dels exèrcits aliats com els maquis i partisans, no s'havien de considerar presoners de guerra. Va resultar ferit en el Complot del 20 de juliol de 1944 contra Hitler. El 7 de maig de 1945 va signar la rendició incondicional del Reich en representació del president Karl Dönitz.

Condemna i rehabilitació

modifica

Als judicis de Nuremberg fou condemnat a mort per crims de guerra (amb el vot en contra del jutge francès) i executat, tot i que el 1953 seria exonerat per un tribunal alemany i els seus béns, que li havien estat confiscats, retornats a la seva vídua. De fet, totes les seves accions es poden considerar netament militars i, fins i tot, en dues ocasions va desplaure Hitler amb les seves decisions.