Viquipèdia

Sid Vicious

Sid Vicious (10 de maig 1957 Londres - 2 de febrer 1979 Nova York), de nom real John Simon Ritchie-Beverely, va ser un músic anglès considerat una de les figures més importants de la primera onada del punk de la dècada del 1970. Va ser baixista i vocalista dels Sex Pistols des del febrer del 1977 fins a mitjans del 1978, i també se li acredita la creació del pogo.

Infotaula de personaSid Vicious

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) John Ritchie Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJohn Simon Ritchie
10 maig 1957 Modifica el valor a Wikidata
Lewisham (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1979 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
Manhattan (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident desafortunat i suïcidi Modifica el valor a Wikidata (Sobredosi d'heroïna Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsSid Vicious
FormacióHackney College
Westminster Kingsway College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMúsic
Compositor
Activitat1976 - 1979
Membre de
GènerePunk rock
Instrumentbaix
veu
bateria
guitarra
Segell discogràficVirgin
Artistes relacionatsSex Pistols
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParellaNancy Spungen Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0895965 TMDB.org: 79629
Souncloud: sidvicious-music Last fm: Sid+Vicious Musicbrainz: 637504e3-be95-4005-83ee-3ebb91f9fcf9 Discogs: 309283 Allmusic: mn0000755312 Find a Grave: 3675 Deezer: 7185 Modifica el valor a Wikidata

Abans d'unir-se als Sex Pistols, va ser membre d'una altra banda dins del punk, The Flowers of Romance, on cantava i tocava diversos instruments. Amb els Sex Pistols va gravar un àlbum el 1977, Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols. Al gener del 1978, després de la sortida del cantant Johnny Rotten, la banda es va dissoldre. Durant els següents mesos, Vicious va gravar una sèrie de cançons per la pel·lícula sobre la versió de Malcom McLaren (mànager dels Sex Pistols) de la història de la banda, The Great Rock 'n' Roll Swindle (1980).

Durant la seva breu però caòtica estada amb els Sex Pistols, va conèixer a la que es convertiria en la seva parella i mànager, Nancy Spungen. Tots dos van entrar en una destructiva relació codependent basada en el consum de drogues, que va culminar amb la mort de Spungen el 12 d'octubre de 1978, a l'habitació número 100 de l'Hotel Chelsea, on s'allotjaven. Vicious va ser detingut i acusat d'assassinat en segon grau, tot i que va ser posat en llibertat provisional. De totes maneres, va ser condemnat per assalt després d'atracar a Todd Smith durant un concert, i es va sotmetre a un programa de rehabilitació a la presó de Rikers Island.

Per celebrar la sortida de Vicious de la presó, la seva mare va organitzar-li una festa. Al finalitzar, se li va subministrar heroïna, i d'aquesta manera Vicious va morir d'una sobredosi mentre dormia.

Biografia modifica

Primers anys modifica

Simon John Ritchie va néixer al barri londinec de Lewisham el 10 de maig de 1957. La seva mare, Anne McDonald, va abandonar l'escola per unir-se a la Reial Força Aèria Britànica, on al cap d'un temps va conèixer al pare d'en Vicious, John Ritchie, un guàrdia del Palau de Buckingham que també tocava el trombó de manera amateur a clubs de jazz. Al cap d'un temps del seu naixement, el seu pare els va abandonar i McDonald va decidir traslladar-se a Eivissa, on es va casar de nou, aquesta vegada amb Christopher Beverley, el 1965. La família va tornar a Anglaterra, concretament a Kent, i vicious va començar a utilitzar el cognom del seu padrastre, fent-se conèixer amb el nom de «John Beverley». El seu padrastre va morir per culpa del càncer sis mesos després de casar-se amb Anne. El 1968 Vicious i la seva mare es muden a un pis de lloguer a Tunbridge Wells i el jove comença a assistir a l'escola Sandown Court. Tres anys després, es van mudar al barri de Hackney, situat a l'est de Londres. Durant aquest temps, va assistir al Hackney Technical College, institució on va conèixer a John Lydon, qui més tard va descriure Vicious com un «un fan de David Bowie».

Als disset anys, visitava amb freqüència l'aleshores poc coneguda botiga de roba «SEX» de Malcom McLaren i Vivienne Westwood, que més endavant es convertirien en un focus de l'escena punk rock, on s'ajuntaven futurs participants de l'escena. El nom artístic «Sid Vicious» va ser inventat per John Lydon, quan el seu hàmster, de nom Sid, va mossegar a Ritchie, que va exclamar: «Sid is really vicious!» (En Sid es realment cruel!). Des d'aleshores, vivia amb Lydon, John Wardle (conegut com a Jan Wobble) i John Gray. Al grup se'l coneixia com «The Four Johns».

Discografia modifica

Sid Vicious modifica

  • My Way/Something Else/C’mon Everybody (1979, 12”, Barclay, Barclay 740 509)
  • Sid Sings (1979, LP, Virgin, V2144)
  • Live (1980, LP, Creative Industry Inc., JSR 21)
  • Vicious Burger (1980, LP, UD-6535, VD 6336)
  • Love Kills N.Y.C. (1985, LP, Konexion, KOMA 788020)
  • The Sid Vicious Experience – Jack Boots and Dirty Looks (1986, LP, Antler 37)
  • The Idols With Sid Vicious (1993, CD, Last Call Records, LC22289)
  • Never Mind the Reunion Here’s Sid Vicious (1997, CD)
  • Sid Dead Live (1997, CD, Anagram, PUNK 86)
  • Sid Vicious Sings (1997, CD)
  • Vicious & Friends (1998, CD, Dressed To Kill Records, Dress 602)
  • Better (to provoke a reaction than to react to a provocation) (1999, CD, Almafame, YEAAH6)
  • Probably His Last Ever Interview (2000, CD, OZIT, OZITCD62)
  • Better (2001, CD)
  • Vive Le Rock (2003, 2CD)
  • Too Fast To Live... (2004, CD)
  • Naked & Ashamed (7”, Wonderful Records, WO-73)
  • Sid Live At Max’s Kansas City (LP, JSR 21)
  • Sid Vicious (LP, Innocent Records, JSR 21)
  • Sid Vicious McDonald Bros. Box (3CD, Sound Solutions, 003)

Sid and Nancy modifica

  • Love Kills (1986, LP, MCA, MCG 6011)

Sid Vicious & Friends modifica

  • (Don't You Gimme) No Lip/(I’m Not Your) Steppin' Stone (1989, 7”, SCRATCH 7)
  • Sid Vicious & Friends (1998, CD, Cleopatra, #251, ASIN: B0000061AS)

Sid Vicious/Eddie Cochran modifica

  • Sid Vicious v’s Eddie Cochran – The Battle Of The Rockers (LP, Jock, LP 6)

Sid Vicious/Elvis Presley modifica

  • Cult Heroes (1993, CD)

Vicious White Kids modifica

  • The Vicious White Kids (1987, LP, Ritchie 1)
  • Vicious White Kids (2001, CD, Sanctuary, CMRCD372)

Filmografia modifica

  1. Sex Pistols Number One (1976, dir. Derek Jarman)
  2. Will Your Son Turn into Sid Vicious? (1978)
  3. Mr. Mike's Mondo Video (1979, dir. Michael O'Donoghue)
  4. The Punk Rock Movie (1979, dir. Don Letts)
  5. The Great Rock'n'Roll Swindle (1980, dir. Julian Temple, VHS/DVD)
  6. DOA (1981, dir. Lech Kowalski)
  7. Buried Alive (1991, Sex Pistols)
  8. Decade (1991, Sex Pistols)
  9. Bollocks to Every (1995, Sex Pistols)
  10. Filth to Fury (1995, Sex Pistols)
  11. Classic Chaotic (1996, Sex Pistols)
  12. Kill the Hippies (1996, Sex Pistols, VHS)
  13. The Filth and The Fury (2000, dir. Julien Temple, VHS/NTSC/DVD)
  14. Live at the Longhorn (2001, Sex Pistols)
  15. Live at Winterland (2001, Sex Pistols, DVD)
  16. Never Mind the Bollocks Here's the Sex Pistols (2002, Sex Pistols, VHS/DVD)
  17. Punk Rockers (2003, Sex Pistols, DVD)
  18. Blood on the Turntable: The Sex Pistols (2004, dir. Steve Crabtree)
  19. Music Box Biographical Collection (2005, Sex Pistols, DVD)
  20. Punk Icons (2006, Sex Pistols, DVD)
  21. Chaos! Ex Pistols Secret History: The Dave Goodman Story (2007, Sex Pistols, DVD)
  22. Pirates of Destiny (2007, dir. Tõnu Trubetsky, DVD)
  23. Rock Case Studies (2007, Sex Pistols, DVD)
  24. In Search of Sid (2009, BBC Radio 4, Jah Wobble)[1]

Bibliografia modifica

  • Anne Beverley, The Sid Vicious Family album (1980, Virgin Books)
  • Gerald Cole, Sid And Nancy (1986, Methuen)
  • Alex Cox & Abbe Wool, Sid And Nancy (1986, Faber and Faber)
  • Keith Bateson and Alan Parker, Sid’s Way (1991, Omnibus Press)
  • Tom Stockdale, Sid Vicious. They Died Too Young (1995, Parragon)
  • Malcolm Butt, Sid Vicious. Rock‘n’Roll Star (1997, Plexus)
  • David Dalton, El Sid (1998, St. Martin’s Griffin)
  • Sid Vicious, Too Fast To Live...Too Young to Die (1999, Retro Publishing)
  • Alan Parker, Vicious. Too Fast To Live... (2004, Creation Books)

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Pingitore, Silvia. «Interview with post-punk legend Jah Wobble about music, Sid Vicious, star signs, Brexit and everything else you can think of» (en anglès britànic), 07-05-2020. [Consulta: 22 juliol 2022].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sid Vicious
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sid_Vicious&oldid=32835362»