Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252). És venerat com a sant per l'Església catòlica i conegut com a Sant Ferran.

Infotaula de personaFerran III de Castella

Miniatura de Ferran III al Tumbo A de la catedral de Santiago de Compostel·la. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Fernando III el Santo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1199 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Zamora Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1252 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Sevilla Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Sobirà de Castella i de Lleó
1230 – 1252
Monarca del regne de Castella
1r juliol 1217 – 1230 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant, soldat de Crist Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTercer Orde de Sant Francesc Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat30 de maig Modifica el valor a Wikidata
Patró deCos d'Enginyers de l'Exèrcit Espanyol, Sevilla, bisbat de Sant Cristóbal de La Laguna, Universitat de La Laguna i Aranjuez Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Castella
Rei de Toledo
Rei de Lleó
Rei de Galícia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Borgonya a Lleó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatriu de Suàbia (Elisabet) (1219 (Gregorià)–)
Joana de Dammartin (1237 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons X el Savi
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Maria de Castella
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Manuel de Borgonya
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Elionor de Castella
 ( Joana de Dammartin)
Lluís de Castella
 ( Joana de Dammartin)
Ferran de Castella-Aumale
 ( Joana de Dammartin)
Joan de Castella
 ( Joana de Dammartin)
Sanç de Castella
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Enric de Castella el Senador
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Frederic de Castella
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Felip de Castella
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Ferran de Castella
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Berenguera de Castella
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Elionor de Castella
 ( Beatriu de Suàbia (Elisabet))
Simó de Castella
 ( Joana de Dammartin) Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons IX de Lleó Modifica el valor a Wikidata  i Berenguera de Castella Modifica el valor a Wikidata
GermansAlfons de Molina, Dolça I de Lleó, Sança II de Lleó, Berenguera de Lleó, Urraca Alfons de Lleó, Constança de Lleó, Ferran de Lleó, Elionor de Lleó i Martín Alfonso de Lleó Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
agost 1247-23 novembre 1248setge de Sevilla
1246Pacte de Jaén
23 desembre 1235-29 juny 1236Setge de Qurtuba (1236) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 31143832 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

El rei Ferran III fou el tercer fill, el primer mascle, d'Alfons IX de Lleó i la seva segona dona, la reina Berenguera de Castella.

Després de la primerenca mort d'Enric I de Castella i l'abdicació de la seva mare, obté el 1217 el regne de Castella. Va haver d'enfrontar-se llavors a la Família Lara per una revolta nobiliària.

Regne de Lleó modifica

A la mort del seu pare Alfons IX de Lleó el 1230, va haver de lluitar pel tron de Lleó, ja que aquest va llegar el seu regne a les infantes Sança i Dolça, filles del seu primer matrimoni amb Teresa de Portugal.

Gràcies a la persuasió de la seva mare i algun pagament (Pacte de Terceries) va heretar el regne de Lleó, passant a ser rei de Castella i Lleó, i annexionant-se Badajoz el 1230, Còrdova el 1236, de Múrcia el 1243, Jaén el 1246 i Sevilla el 1248.

Conquestes modifica

A partir de 1219, es va dedicar preferentment a dirigir les campanyes conquistadores, combinant hàbilment les accions diplomàtiques amb beneficioses intervencions bèl·liques que es valien de les discòrdies existents als regnes musulmans.

Per altra banda, el 1244, va establir les fronteres amb la Corona d'Aragó en el Tractat d'Almirra i va repartir les noves terres conquistades entre els ordes militars, l'Església i els nobles, el que va donar lloc a la formació de grans latifundis.

Així mateix, va conquerir de mans de Muhàmmad I al-Ghàlib tot el territori d'Andalusia, exceptuant el Regne de Granada, sent importants les preses de ciutats d'Úbeda, el 1233; Còrdova, el 1236; Jaén, el 1245;[1] i després de derrotar la flota musulmana a la Batalla del Guadalquivir,[2] Sevilla, el 1248, aquesta última amb l'ajut del rei Jaume I el Conqueridor[3] i Muhàmmad I al-Ghàlib.[4]

Al costat del seu pare va fundar la Universitat de Salamanca, i impulsà la traducció del Forum Iudicum al castellà.

Patronatge modifica

Sant Ferran és el sant patró de la ciutat de Sevilla i de diverses localitats espanyoles. També és patró de l'Arma d'Enginyers de l'Exèrcit de Terra d'Espanya.[5]

Des de la creació en 1819 de la Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna, també anomenada Diòcesi de Tenerife (Illes Canàries), Sant Ferran és el copatró de la mateixa i de la catedral diocesana per Butlla del Papa Pius VII.[6] Això és degut al fet que aquesta diòcesi és depenent de l'Arxidiòcesi de Sevilla, la ciutat capital ho té per sant patró. Sant Ferran és també el patró de la Universitat de La Laguna, ja que aquesta institució va ser fundada sota el nom d'Universitat Literària de Sant Ferran.

Núpcies i descendents modifica

El 30 de novembre de 1219, Ferran III es casà amb Elisabet Beatriu de Suàbia, filla del rei d'Alemanya Felip I. D'aquest matrimoni tingueren:

Després d'Elisabet, morta el 1235, es casà l'agost de 1237 amb Joana de Ponthieu, comtessa de Ponthieu i d'Aumale. Tingueren:

Canonització modifica

El Papa Climent X el va canonitzar el 1671 sent el primer rei castellà que és elevat a la santedat.

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran III de Castella
  1. de Marina, Juan. Historia General de España (en castellà). L.Núñez de Vargas, 1819, p. 18. 
  2. Lafuente, Modesto. Historia general de España, Volum 3 (en castellà). Estab. tip. de F. de P. Mellado, 1861, p.199. 
  3. Ortega Villoslada, Antonio. El Reino de Mallorca y el Mundo Atlántico (1230-1349): Evolución Político-Mercantil (en castellà). Netbiblo, 2008, p.31. ISBN 8497453263. 
  4. Pinero Jiménez, Francisco; Martínez Romero, José. Giennenses ilustres: reseñas biográficas; a la memoria del excmo. Sr. D. Joaquín Ruiz Jiménez, en el primer centenario de su nacimiento (en castellà). Tall. Tipográficos "Palomino & Jaén", 1954, p. 6. 
  5. Ceuta reúne por San Fernando a los Ingenieros con más solera
  6. Patrimonio e historia de la antigua Catedral de La Laguna.


Precedit per:
Berenguera de Castella
 
Rei de Castella

12171252
Succeït per:
Alfons X
Precedit per:
Sança II i Dolça I
Rei de Lleó
12301252