Joana de Dammartin

Joana de Dammartin (vers 1220 † a Abbeville el 16 març de 1279) va ser comtessa d'Aumale de 1237 a 1279 i comtessa de Ponthieu de 1251 a 1279. Era filla de Simó de Dammartin, comte d'Aumale, i de Maria, comtessa de Ponthieu.

Infotaula de personaJoana de Dammartin
Jeanne de Ponthieu.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jeanne de Dammartin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1220 Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1279 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Abbeville Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort (1237–1252)
Comte de Ponthieu Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJean de Nesle, Sire de Falvy et de la Herelle (en) Tradueix
Ferran III de Castella (1237 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElionor de Castella
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ferran III de Castella)
Joan de Castella
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ferran III de Castella)
Lluís de Castella
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ferran III de Castella)
Ferran de Castella-Aumale
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ferran III de Castella)
Simó de Castella
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ferran III de Castella) Modifica el valor a Wikidata
ParesSimó de Dammartin Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Ponthieu Modifica el valor a Wikidata
GermansFelipa de Dammartin Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Jeanne of Dammartin as Queen of Castile.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
Escut d'armes de Joana com a regne de Castella.

El seu pare fou expropiat pel rei de França el 1214 però la seva germana Mafalda va aconseguir que el rei li retornés el patrimoni vers el 1216 casant-la amb Felip Hurepel, el príncep reial (1218). Aumale i Ponthieu (amb Montreuil) van restar en mans del rei amb Mafalda i el seu marit participant en l'administració, però a tot tardar el 1223, quan el rei Felip va morir, els comtats van poder ser adjudicats a Joana de Dammartin (nascuda vers el 1220).

El seu pare la va prometre cap a 1230, però el rei Lluís VIII de França va fer anul·lar els esponsalicis.[1] Es va casar en primeres noces el 1237 a Burgos amb Ferran III (1199 † 1252), rei de Castella i de Lleó, i van tenir:

A la mort del seu marit el 1252, es va retirar a França i va tornar als seus comtats on es va reunir amb Mafalda o Matilde Dammartin, comtessa de Boulogne i Dammartin que va viure fins al 1259. Joana es va casar cap a 1254 amb Joan de Nesle († 1292), senyor de Falvy i de La Hérelle, que va governar el Ponthieu i Aumale en el seu nom i amb el que va tenir:

  • Guiu de Nesle, senyor de Harcelaines i de Hocquincourt
  • Ida o Felipa de Nesle, casada amb Robert VII Bertran, senyor de Bricquebec.

En 1259, à la mort de sa cosina Matilde o Mafalda de Dammartin, comtessa de Dammartin i de Boulogne (amb Montreuil), va intentar obtenir els comtats d'aquesta última, però el Parlament de París va decidir el 1262 atribuir el comtat de Boulogne (amb Montreuil) a Adelaida de Brabant i el comtat de Dammartin a Mateu de Trie.

Va governar Aumale i Ponthieu fins a la seva mort el 1279.

FontsModifica

Notes i referènciesModifica

  1. François César Louandre Histoire ancienne et moderne d'Abbeville et son arrondissement, 1834, pàg. 96.