Enric de Castella el Senador

Enric de Castella, dit el Senador (6 de març de 1230Roa, 11 d'agost de 1303), fou infant de Castella. Era fill del rei Ferran III de Castella i de la seva esposa, la reina Beatriu de Suàbia, germà, per tant, d'Alfons X el Savi.

Infotaula de personaEnric de Castella el Senador
Infante Enrique de Castilla el Senador (1230-1304). Detalle del cuadro de Gisbert.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique de Castilla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1230 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Burgos Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1303 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roa Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentconvent de Sant Francesc Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfant de Castella
Senyor de Biscaia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAnscarici i Leonesse House of Burgundy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJuana Núñez de Lara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsEnrique Enriquez the Elder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran III de Castella Modifica el valor a WikidataBeatriu de Suàbia (Elisabet) Modifica el valor a Wikidata
GermansElionor de Castella, Felip de Castella, Ferran de Castella-Aumale, Manuel de Borgonya, Frederic de Castella, Sanç de Castella, Alfons X el Savi, Ferran de Castella, Lluís de Castella, Berenguera de Castella i Maria de Castella Modifica el valor a Wikidata

Va ser senyor de Biscaia, d'Écija, Roa, Medellín, Almazán, Dueñas, Atienza, Berlanga de Duero, Calatañazor, San Esteban de Gormaz i Morón. Durant el regnat del seu germà, Alfons X de Castella va ser nomenat senador de Roma, d'on prové el sobrenom de el Senador Després de la derrota del bàndol gibel·lí a la batalla de Tagliacozzo, va ser empresonat durant 23 anys per ordre de Carles d'Anjou. Aquest empresonament fou objecte de crítiques en la poesia d'alguns trobadors com Paulet de Marselha, Folquet de Lunèl o Cerverí de Girona. El 1291 va ser alliberat i primer va anar a Tunis amb el seu amic l'emir Abou Hafs, durant tres anys i el 1294 es traslladà al regne de Castella, on el seu nebot, el rei Sanç IV de Castella li concedí el senyoriu de Biscaia.

El 1295, a la mort de Sanç IV, va ser nomenat tutor del rei Ferran IV de Castella durant la seva minoria d'edat la qual va concloure el 1302. Durant aquest període va governar el regne junt amb la reina María de Molina, mare de Ferran IV.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric de Castella el Senador