Paulet de Marselha

Paulet de Marselha (fl. ...1262-1268...) fou un trobador occità. Se'n conserven nou composicions.

Infotaula de personaPaulet de Marselha
Biografia
Naixement1202 Modifica el valor a Wikidata
Marsella Modifica el valor a Wikidata
Mort1268 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Activitat
OcupacióTrobador i compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle XIII Modifica el valor a Wikidata)
MovimentLiteratura medieval i música medieval Modifica el valor a Wikidata

Aragon arms.svg Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

No es conserva cap vida d'aquest trobador. Tanmateix l'al·lusió a fets contemporanis en les seves poesies permeten d'establir-ne la cronologia i biografia. Pel seu nom, se suposa que seria originari de Marsella. Tres cançons amoroses van dedicades a Barral dels Baus a qui també Paulet dedicà un plany en el moment de la seva mort (1268);[1] tanmateix sembla que, en el moment en què Barral optà per una política pro-francesa i la ciutat de Marsella va capitular (1252), Paulet deuria exiliar-se i acollir-se a la cort de l'infant Pere d'Aragó on se'l troba documentat com a joglar a sou de la cort entre 1262 i 1267.

La pastorel·la de Paulet és interessant perquè, contra el que seria més habitual en el gènere, Paulet i la pastora discuteixen de temes polítics i critiquen la política de Carles d'Anjou. També és interessant el tornejament, iniciat per Guiraut Riquier en algun moment entre 1262 i 1266, potser a Tolosa, i que comparteixen amb dos senyors feudals. A aquests Guiraut els dóna a triar entre dues dames, però a Paulet entre dues corts i ell se'n queixa dient que un altre cop li doni a escollir sobre temes amorosos i no de joglars (s'hi ha vist la voluntat de reivindicar-se com a trobador i no com a joglar).[2]

És possible, però no segur, que Paulet hagués visitat la cort d'Alfons X; en tot cas, el 1268 en el sirventès Ab marrimen demana l'alliberació de l'infant Enric de Castella (germà d'Alfons, fet presoner per Carles d'Anjou a la batalla de Tagliacozzo). No es tenen notícies del trobador a partir de 1268. Potser tornà a Provença.

ObraModifica

  • (319,1)[3] Ab marrimen et ab mala sabensa (sirventès)
  • (319,2) Ara qu'es lo gais pascors (cançó)
  • (319,3) Er que·l jorn son belh e clar (cançó)
  • (319,4) Belha dompna plazens: Ai ! (dansa)
  • (319,5) Ges pels crois reprendedors (cançó)
  • (319,6) L'autrier m'anav' ab cor pensiu (pastorel·la)
  • (319,7) Razos non es, que hom deja chantar (plany)
  • (319,7a = 272,1 = 403,1) Senh' En Iorda, si⋅us manda Livernos (tornejament entre Guiraut Riquier, Jordà IV de l'Illa Jordà, Raimon Isarn i Paulet de Marselha)
  • (319,8) Sitot no·m fas tan valens (cançó)

ReferènciesModifica

  1. Tot i que aleshores ja se n'havia distanciat. En el plany no es mencionen les polítiques pro-franceses de Barral
  2. Isabel de Riquer, Paulet de Marselha: un provençal ... p. 44-50
  3. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

BibliografiaModifica

  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1447-1454 [Comentari, i edició i traducció al castellà de la pastorel·la]
  • Isabel de Riquer, Las poesías del trovador Paulet de Marselha, In: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 38, 1979-1982, pàg. 133-205
  • Isabel de Riquer, Paulet de Marselha: un provençal a la cort dels reis d'Aragó (traducció del provençal de Jordi Cerdà), Barcelona: Columna, 1996

N'existeix una edició antiga d'Emil Levy.

RepertorisModifica

  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Paulet de Marselha és el número PC 319]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica