Joan I Nunyez de Lara

Joan I Nunyez de Lara el major (?-1294) fou senyor de la Senyoria d'Albarrasí el segle XIII.

Infotaula de personaJoan I Nunyez de Lara
Biografia
Mortabril 1294 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaconvent of San Pablo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Adelantado mayor de la frontera de Andalucía (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata, Militar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolServent de Santa Maria i senyor d'Albarracin Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Lara Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTeresa Álvarez de Azagra (en) Tradueix
Teresa de Haro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJuana Núñez de Lara (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Teresa de Haro (en) Tradueix)
Nuño Gonzalez III de Lara (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Teresa de Haro (en) Tradueix)
Álvaro Núñez de Lara (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Teresa Álvarez de Azagra (en) Tradueix)
Joan II Nunyez de Lara
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Teresa de Haro (en) Tradueix)
Teresa Núñez de Lara (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Teresa de Haro (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesNuño González de Lara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Teresa Alfonso de León (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansNuño González de Lara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Matrimonis i descendènciaModifica

Pel seu matrimoni amb Teresa Álvarez de Azagra, amb qui va tenir una filla anomenada Teresa va rebre la Senyoria d'Albarrasí. Del seu segon matrimoni, amb Teresa Díaz de Haro va tenir tres fills: Joan, qui heretaria el senyoriu, Nunyo i Joana.

La successió al tron de CastellaModifica

A la mort de Fernando de la Cerda, el fill gran d'Alfons X el Savi, rei de Castella, i confrontats els partidaris Sanç i Alfons de la Cerda per la successió al tron de Regne de Castella, va recolzar Alfons amb el suport del Regne de Navarra i el Regne de França, prenent Osma i Tordesillas entre altres viles.[1]

A la tornada del desafiament de Bordeus Joan Nunyez de Lara va posar un parany a Pere el Gran per fer-lo presoner per lliurar-lo al rei de França i també atacar el Regne d'Aragó. El juny de 1283, Pere el Gran, que es trobava a Tarassona emprèn una acció militar a Navarra i Treviño com a resposta de l'atac navarrès a Aragó en el que es van conquerir i cremar diverses viles, entre elles el Castell d'Ull.

La pèrdua del senyoriuModifica

L'hivern de 1284[2] mentre Joan Nunyez de Lara es trobava a Treviño cercant reforços navarresos per defensar-se dels aragonesos, que l'havien declarat la guerra arran de la seva traïció l'any anterior, Pere el Gran va cometre el Setge d'Albarrasí, que havia quedat ben defensada. De l'abril al setembre de 1284, els assetjants van construir un poblat en l'actual carrer de los Palacios perquè els seus soldats estiguessin a cobert i més còmodes que en tendes o cabanes en vistes a passar allí l'hivern, però no calgué doncs Joan Nunyez de Lara, es va rendir i exiliar a França.

ReferènciesModifica

  1. La buena Madre p.214-223
  2. (castellà) José Luis Castán Esteban, Història de la Senyoria d'Albarrassí[Enllaç no actiu]