Llista de reis germànics

article de llista de Wikimedia

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Posteriorment, els estats alemanys individuals van formar diverses confederacions i s'unien en l'imperi Alemany de 1871. La monarquia finalment acabava amb l'abdicació del Kaiser Guillem II el 1918. Al llarg de la seva història, el seu abast varia considerablement, incloent-hi no només la majoria de l'Alemanya moderna, sinó també d'Àustria, Eslovènia, Suïssa, els Països Baixos, la República Txeca, parts orientals de França, del nord Itàlia i de Polònia occidental.

Bandera històrica del Sacre Imperi Germànic

Regne Franc d'Orient

modifica
 
Banderes de l'Imperi Alemany

El Regne d'Alemanya es crea amb la secció oriental del França oriental, que era partit pel Tractat de Verdun en 843 (mentre la secció occidental finalment es convertia en el Regne de França). Els governants de l'àrea oriental s'anomenaven rex francorum, rei dels Francs, i posterior només rex.

Una referència als "Alemanys", que indicava l'aparició d'alguna mena de nació alemanya, no apareixia fins al segle xi, quan el papa es referia al seu enemic Enric IV com rex teutonicorum, Rei del Teutons, per a titllar-lo com a estranger. Els reis reaccionaven coherentment utilitzant el títol rex romanorom, Rei dels Romans, emfatitzant el seu govern universal fins i tot abans de ser anomenats emperadors.

Emperadors

modifica

El títol d'Emperador va passar del romans al Francs, quan, en el 800, el Papa Lleó III va coronar Carlemany, Rei del Francs i Emperador, a canvi de la seva protecció a l'Església.

El nom del títol evoluciona des de l’Imperator Augustus atorgat a Carlemany al d'Emperador d'Occident amb la resta de la Dinastia carolíngia i, finalment, Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir d'Otó I el Gran.

Després d'un període que va estar en els successors lotaringis de Carlemany, el títol imperial va quedar vinculat per sempre als monarques germànics, si bé, com veurem a continuació, no tots els reis van ser emperador.

El títol d'emperador acaba junt amb el Sacre Imperi Romanogermànic el 1806.

Nom Dinastia Rei Emperador Fi Notes
Lluís el Germànic Dinastia carolíngia 11 d'agost del 843 23 d'agost del 876 Fill d'Emperador Lluís el Pietós
Lluís III el Jove Dinastia carolíngia 28 d'agost del 876 20 de gener del 882 Fill de Lluís el Germànic; governa, dins de França oriental, la Saxònia i, des de 880, també Baviera
Carloman Dinastia carolíngia 28 d'agost del 876 22 de març del 880 Fill de Lluís el Germànic; governa, dins de França oriental, la Baviera; des de 877, també Rei d'Itàlia
Carles III el Gras Dinastia carolíngia 28 d'agost del 876 12 de febrer del 881 11 de novembre del 887 Fill de Lluís el Germànic; governa, dins de França oriental, la Raetia, i des de 882 al Regne Oriental sencer, al morir els seus germans Lluís el Jove i Carloman de Baviera.
Arnulf de Caríntia Dinastia carolíngia 30 de novembre del 887 25 d'abril del 896 8 de desembre del 899 Fill de Carloman
Lluís el Nen Dinastia carolíngia 21 de gener del 900 20 d'agost del 911 Fill d'Arnulf de Caríntia
Conrad I Conradine (Franconian) 10 de novembre del 911 23 de desembre del 918  
Enric I l'Ocellaire Saxona-Otoniana 23 d'abril del 919 2 de juliol del 936  
Arnulf el Dolent, Duc de Baviera Luitpolding (Bàvar) 919 921 rei rival d'Enric I
Otó I el Gran Saxona-Otoniana 7 d'agost del 936 2 de febrer del 962 7 de maig del 973 Fill d'Enric I
Otó II Saxona-Otoniana 26 de maig del 961 25 de desembre del 967 7 de desembre del 983 Fill d'Otó I; Rei d'Alemanya sota el seu pare 961–973, també coronat Emperador en vida del seu pare
Otó III Saxona-Otoniana 25 de desembre del 983 21 de maig del 996 21 de gener del 1002 Fill d'Otó II
Enric el Sant Saxona-Otoniana 7 de juny del 1002 26 d'abril del 1014 13 de juliol del 1024 besnet d'Enric I
Conrad II Sàlica o Francònia 8 de setembre del 1024 26 de març del 1027 4 de juny del 1039 rebesnet d'Otó I
Enric III Sàlica o Francònia 14 d'abril del 1028 25 de desembre del 1046 5 d'octubre del 1056 Fill de Conrad II; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1028–1039
Enric IV Sàlica o Francònia 17 de juliol del 1054 21 de març del 1084 31 de desembre del 1105 Fill d'Enric III; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1054–1056
Rodolf de Suàbia Rheinfeld 15 de març del 1077 15 d'octubre del 1080 rei rival d'Enric IV
Hermann de Salm Salm 6 d'agost del 1081 28 de setembre del 1088 rei rival d'Enric IV
Conrad (Rei d'Itàlia) Sàlica o Francònia 30 de maig del 1087 27 de juliol del 1101 Fill d'Enric IV; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1087–1098, Rei d'Itàlia 1093–1098, 1095–1101 en la rebel·lió.
Enric V Sàlica o Francònia 6 de gener del 1099 13 d'abril del 1111 23 de maig del 1125 Fill d'Enric IV; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1099–1105, va forçar al seu pare a abdicar.
Lotari III Supplinburger 30 d'agost del 1125 4 de juny del 1133 4 de desembre del 1137  
Conrad III Hohenstaufen 7 de març del 1138 15 de febrer del 1152 Net d'Enric IV; Prèviament va ser rival de Lotari III 1127–1135
Enric Hohenstaufen 30 de març del 1147 August? 1150 Fill de Conrad III; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1147–1150
Frederic I Barba-roja Hohenstaufen 4 de març del 1152 18 de juny del 1155 10 de juny del 1190 Nebot de Conrad III
Enric VI Hohenstaufen 15 d'agost del 1169 14 d'abril del 1191 28 de setembre del 1197 Fill de Frederic I; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1169–1190
Frederic II Hohenstaufen 1197 1197 Fill d'Enric VI; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1196
Felip I d'Alemanya (i Suàbia) Hohenstaufen 6 de març del 1198 21 d'agost del 1208 Fill de Frederic II; Rival rei a Otó IV
Otó IV Casa de Welf 29 de març del 1198 4 d'octubre del 1209 5 de juliol del 1215 Net de Lotari II; Rival de Felip de Suàbia; posteriorment enfrontat amb Frederic II; deposat 1215; mort 19 de maig del 1218
Frederic II Hohenstaufen 5 de desembre del 1212 22 de novembre1220 26 de desembre del 1250 Fill d'Enric VI; Rival d'Otó IV fins a 5 de juliol del 1215
Enric Hohenstaufen 23 d'abril del 1220 15 d'agost del 1235 Fill de Frederic II; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1220–1235
Conrad IV Hohenstaufen May 1237 1 de maig del 1254 Fill de Frederic II; Rei d'Alemanya sota el seu pare, 1237–1250
Enric I Raspe Turíngia 22 de maig del 1246 16 de febrer del 1247 rei rival de Frederic II
Guillem II d'Holanda Holland 3 d'octubre del 1247 28 de gener del 1256 rei rival de Frederic II i Conrad IV, 1247–1254
Ricard, Comte de Cornualla Plantagenet 13 de gener del 1257 2 d'abril del 1272 cunyat de Frederic II; rei rival d'Alfons X; va visitar Alemanya només dues vegades i no tenia cap autoritat real.
Alfons X Castella 1 d'abril del 1257 1275 Net de Felip I d'Alemanya (Felip de Suàbia); Rival de Ricard de Cornualla; mai va visitar Alemanyai no tenia cap autoritat; més tard es va oposar a Rodolf I; renuncia a cap reclamació en 1275; mort en 1284
Rodolf I Habsburg 29 de setembre del 1273 15 de juliol del 1291  
Adolf de Nassau Nassau 5 de maig del 1292 23 de juny del 1298 Segons alguns historiadors, l'elecció d'Adolf fou precedida per un fugaç regnat de Conrad, Duc de Teck.
Albert I Habsburg 24 de juny del 1298 1 de maig del 1308 Fill de Rodolf I; Rival d'Adolf de Nassau, 1298
Enric VII Luxemburg 27 de novembre del 1308 13 de juny del 1311 24 d'agost del 1313  
Lluís IV de Baviera Dinastia Wittelsbach 20 d'octubre del 1314 17 de gener del 1328 11 d'octubre del 1347 Net de Rudolf I; Rei rival a Frederic la Fira 1314–1322
Frederic el Bell Habsburg 19 d'octubre del 1314/
5 de setembre del 1325
28 de setembre 1322/
13 de gener del 1330
Fill d'Albert I; rei rival de Lluís IV 1314–1322; rei soci amb Lluís IV 1325–1330
Carles IV Luxemburg 11 de juliol del 1346 5 d'abril del 1355 29 de novembre del 1378 Net d'Enric VII; rei rival de Lluís IV, 1346–1347
Günther von Schwarzburg Schwarzburg 30 de gener del 1348 24 de maig del 1349 rei de rival a Carles IV
Venceslau I Luxemburg 10 de juny del 1376 20 d'agost del 1400 Fill de Carles IV; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1376–1378; deposat 1400; mort de 1419
Robert d'Alemanya Wittelsbach 21 d'agost del 1400 18 de maig del 1410 renebot de Lluís IV
Segimon Luxemburg 20 de setembre del 1410 3 de maig del 1433 9 de desembre del 1437 Fill de Carles IV
Jobst de Moràvia Luxemburg 1 d'octubre del 1410 8 de gener del 1411 Nebot de Carles IV; rei rival de Segimon
Albert II Habsburg 18 de març del 1438 27 d'octubre del 1439 4t. descendent d'Albert I; Marit d'Elisabet, la filla de Segimon
Frederic III Habsburg 2 de febrer del 1440 16 de març del 1452 19 d'agost del 1493 4t descendent d'Albert I; cosí 2n d'Albert II
Maximilià I Habsburg 16 de febrer del 1486 4 de febrer del 1508 12 de gener del 1519 Fill de Frederic III; rei d'Alemanya sota el seu pare 1486–1493; adoptà el títol d'Emperador-electe el 1508 amb l'aprovació del papa
Carles V d'Alemanya Habsburg 17 de juny del 1519 24 de febrer 1530 21 de setembre del 1556 Net de Maximilià I; Coronat com Emperador pel papa (el darrer en ser coronat pel papa - tots els Emperadors futurs varen ser Emperadors-electes); renuncià en 1556; mort el 21 de setembre del 1558;
Ferran I Habsburg 5 de gener del 1531 21 de setembre del 1556
Emperador-electe
25 de juliol del 1564 Net de Maximilià I; germà de Carles V; rei d'Alemanya sota el seu germà Carles V 1531–1556
Maximilià II Habsburg 22 de novembre del 1562 25 de juliol del 1564
Emperador-electe
12 d'octubre del 1576 Fill de Ferran I; rei d'Alemanya sota el seu pare 1562–1564
Rodolf II Habsburg 27 d'octubre del 1575 2 de novembre del 1576
Emperador-electe
20 de gener del 1612 Fill de Maximilià II; rei d'Alemanya sota el seu pare, 1575–1576
Mateu I del Sacre Imperi Romanogermànic Habsburg 13 de juny del 1612 13 de juny del 1612
Emperador-electe
20 de març del 1619 Fill de Maximilià II
Ferran II Habsburg 28 d'agost del 1619 28 d'agost del 1619
Emperador-electe
15 de febrer del 1637 Net de Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic;
Ferran III Habsburg 22 de desembre del 1636 15 de febrer del 1637
Emperador-electe
2 d'abril del 1657 Fill de Ferran II; rei d'Alemanya sota el seu pare 1636–1637
Ferran IV del Sacre Imperi Habsburg 31 de maig del 1653 9 de juliol del 1654 Fill de Ferran III; rei d'Alemanya sota el seu pare
Leopold I Habsburg 18 de juliol del 1658 18 de juliol del 1658
Emperador-electe
5 de maig del 1705 Fill de Ferran III
Josep I Habsburg 23 de gener del 1690 5 de maig del 1705
Emperador-electe
17 d'abril del 1711 Fill de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic; rei d'Alemanya sota el seu pare 1690–1705
Carles VI Habsburg 27 d'octubre del 1711 27 d'octubre del 1711
Emperador-electe
20 d'octubre del 1740 Fill de Leopold I
Carles VII Wittelsbach 14 de gener del 1742 14 de gener del 1742
Emperador-electe
20 de gener del 1745 Marit de Maria Amàlia d'Àustria, filla de Josep I
Francesc I Lorena 13 de setembre del 1745 13 de setembre del 1745
Emperador-electe
18 d'agost del 1765 Marit de Maria Teresa I d'Àustria, filla de Carles VI
Josep II Habsburg-Lorena 27 de març del 1764 18 d'agost del 1765
Emperador-electe
20 de febrer del 1790 Fill de Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Teresa d'Àustria; rei d'Alemanya sota el seu pare 1764–1765
Leopold II Habsburg-Lorena 30 de setembre del 1790 30 de setembre del 1790
Emperador-electe
1 de març del 1792 Fill de Francesc I i Maria Teresa d'Àustria
Francesc II Habsburg-Lorena 7 de juliol del 1792 7 de juliol del 1792
Emperador-electe
6 d'agost del 1806 Fill de Leopold II; Dissol el Sacre Imperi; es converteix en Emperador d'Àustria (1804–1835) amb el nom de Francesc I d'Àustria; mort en 1835.

Vicaris Imperials, 1437-1792

modifica

Durant els diversos interregnes, l'autoritat imperial va ser exercida per dos vicaris imperials - l'Elector de Saxònia, en el seu paper com a Comte Palatí de Saxònia exercí aquesta funció a Alemanya del nord, i l'Elector Palatí, com a Comte Palatí del Rin exercí al sud d'Alemanya. La confusió sobre l'electorat Palatí durant la Guerra dels Trenta Anys, va portar discrepàncies sobre qui era el legítim vicari en els darrers anys de l'Imperi.

Inici Fi Comtat Palatí de Saxònia Comtat Palatí del Rin
9 de desembre del 1437 18 de març del 1438 Frederic II de Saxònia Lluís IV del Palatinat
27 d'octubre del 1439 2 de febrer del 1440 Frederic II de Saxònia Lluís IV del Palatinat
12 de gener 1519 17 de juny 1519 Frederic III de Saxònia Lluís V del Palatinat
20 de gener 1612 13 de juny 1612 Joan Jordi I de Saxònia Frederic V del Palatinat
20 de març 1619 28 d'agost 1619 Joan Jordi I de Saxònia Frederic V del Palatinat
2 d'abril 1657 18 de juliol 1658 Joan Jordi II de Saxònia Ferran I Maria de Baviera
17 d'abril del 1711 12 d'octubre del 1711 Frederic August I de Saxònia Joan Guillem II del Palatinat
20 d'octubre del 1740 14 de gener del 1742 Frederic August II de Saxònia Carles Albert I de Baviera
20 de gener del 1745 13 de setembre del 1745 Frederic August II de Saxònia Maximilià III Josep de Baviera
20 de febrer del 1790 30 de setembre del 1790 Frederic August I de Saxònia Carles II Teodor de Baviera
1 de març del 1792 7 de juliol del 1792 Frederic August I de Saxònia Carles II Teodor de Baviera
Nom Títol Dinastia Inici Fi
Napoleó Bonaparte Emperador de França, Protector de la Confederació del Rin dinastia Bonaparte 25 de juliol del 1806 19 d'octubre del 1813
Nom Títol Dinastia Inici Fi
Francesc I d'Àustria Emperador d'Àustria, President de la Confederació germànica Dinastia Habsburg-Lorena 20 de juny del 1815 2 de març del 1835
Ferran I d'Àustria Emperador d'Àustria, President de la Confederació germànica Dinastia Habsburg-Lorena 2 de març del 1835 12 de juliol del 1848
Joan d'Àustria Vicari Imperial
Proposat per l'Assemblea Nacional de Frankfurt com Vicari Imperial d'un nou Reich Alemany. La Confederació Alemanya havia considerat dissoldre's.
Dinastia Habsburg-Lorena 12 de juliol del 1848 20 de desembre del 1849
Frederic Guillem IV de Prússia Rei de Prússia Hohenzollern En 1849 l'Assemblea Nacional de Frankfurt li ofereix el títol d'Emperador dels alemanys, però ho rebutjà.
Francesc Josep I d'Àustria Emperador d'Àustria, President de la Confederació germànica Dinastia Habsburg-Lorena 1 de maig del 1850 24 d'agost del 1866
Nom Títol Dinastia Inici Fi
Guillem I Rei de Prússia, President de la Confederació alemanya Nord Hohenzollern 1 de juliol del 1867 18 de gener del 1871

es convertia Emperador Alemany el 1871.

 
Bandera de l'Imperi
Nom Títol Dinastia Inici Fi
Guillem I de Prússia Emperador d'Alemanya, Rei de Prússia Hohenzollern 18 de gener del 1871 9 de març del 1888
Frederic III de Prússia Emperador d'Alemanya, Rei de Prússia Hohenzollern 9 de març del 1888 15 de juny del 1888
Guillem II de Prússia Darrer Emperador d'Alemanya, darrer Rei de Prússia Hohenzollern 15 de juny del 1888 9 de novembre del 1918