Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera)

Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 22 d'octubre de 1701 - Munic, 11 de desembre de 1756) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Membre de la dinastia dels Habsburg, esdevingué electriu de Baviera arran del seu matrimoni amb l'elector Carles Albert de Baviera.

Infotaula de personaMaria Amàlia d'Àustria
Maria Amalia of Austriakaiserin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 octubre 1701 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1756 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
palau de Nymphenburg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTheatinerkirche Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles VII del Sacre Imperi Romanogermànic (1722–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Antònia de Baviera
Maria Josepa de Baviera
Marie-Anne de Bavière
Maximilià III Josep de Baviera
Teresa Benedicta de Baviera Modifica el valor a Wikidata
ParesJosep I del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata i Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Josepa d'Àustria i Archduke Leopold Joseph of Austria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Armoiries Saint-Empire bicéphale.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 13035061 Modifica el valor a Wikidata

FamíliaModifica

Era filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic i de la princesa Augusta Guillema de Brunsvic-Luneburg. Maria Amàlia era néta per via paterna de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg, i per via materna del duc Joan Frederic I de Brunsvic-Lüneburg i de la princesa Benedicta del Palatinat-Zimmern.

El dia 5 d'octubre de 1725 es casà a Viena amb l'elector i després emperador Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, fill de l'elector Maximilià II Manuel de Baviera i de la princesa Teresa Conenguda Sobieski. La parella va tenir set fills:

Vida políticaModifica

A la mort de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, oncle de Maria Amàlia, l'any 1740, Carles Albert de Baviera, espòs de Maria Amàlia, pretengué fer valer els drets de la seva muller al tron imperial. Maria Amàlia era filla de l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic i havia estat apartada per Carles VI del tron, Carles Albert considerava que si era una de les filla de Carles VI, Maria Teresa I d'Àustria, la que havia d'heretar la dignitat imperial, la seva muller hi tenia més dret com a néta primogènita per via masculina de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic.

Basant-se ab aquests drets, Carles Albert inicià la Guerra de Successió austríaca i aconseguí ser coronat emperador amb el suport militar del Regne de França l'any 1742. Ara bé, les tropes austríaques ocuparen Baviera i Carles Albert hagué de renunciar en favor de l'espòs de Maria Teresa, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic. Des de 1745 era electriu viuda de Baviera.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Amàlia d'Àustria