Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Munic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí. Des de 1742 i fins a la seva mort fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Infotaula de personaCarles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Charles VII, Holy Roman Emperor.PNG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Karl VII Albrecht Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 agost 1697 Modifica el valor a Wikidata
Gran Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1745 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Munic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTheatinerkirche Modifica el valor a Wikidata
Holy Roman Empire Arms-double head.svg Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
Príncep elector
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Wittelsbach Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Amàlia d'Àustria (1722–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Antònia de Baviera
Maria Josepa de Baviera
Teresa Benedicta de Baviera
Marie-Anne de Bavière
Maximilià III Josep de Baviera
Franz Ludwig von Holnstein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesMaximilià II de Baviera Modifica el valor a Wikidata i Thérèse Cunégonde Sobieska Modifica el valor a Wikidata
GermansClément-Auguste de Bavière, Josep Ferran de Baviera, Emmanuel-François-Joseph de Bavière, Philipp Moritz von Bayern, Joan Teodor de Baviera, Ferdinand-Marie-Innocent de Bavière i Maria Anna von Bayern Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ornamented Coat of Arms of Charles VII Albert, Holy Roman Emperor.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 13035443 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Nat a Brussel·les el dia 6 d'agost de 1697 essent fill de l'elector Maximilià II Manuel de Baviera i de la princesa polonesa Teresa Coneguda Sobieski. Carles Albert era nét per via paterna de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia; mentre que per via materna ho era del rei Joan III Sobieski i de l'aristòcrata francesa Maria Casimira Lluïsa de la Grange d'Arquien.

Núpcies i descendentsModifica

El dia 5 d'octubre de 1722 contragué matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic i de la duquessa Guillemina Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel. La parella tingué set fills:

Vida políticaModifica

 
Al·legoria de la coronació de Carles VII.

El germà de Carles Albert, el príncep Josep Ferran de Baviera, era un dels principals candidats a ocupar el tron espanyol després de la mort de Carles II de Castella; ara bé, la mort d'aquest l'any 1699 frustrà la candidatura d'un príncep bavarès al tron espanyol. Aquest fet i l'esclat de la guerra l'any 1700 feren que els Wittelsbach fossin fets presoners per l'exèrcit austríac i transportats i retinguts a Àustria fins a l'any 1715.

L'any 1716, Carles Albert donà suport a Àustria en la guerra contra els turcs amb l'aportació d'un contingent bavarès. L'any 1726 accedí al tron bavarès jugant una política d'amistat tant amb França com amb Àustria. Durant el seu regnat es procedí a la construcció de l'enorme palau de Nymphenburg.

Però si per quelcom és recordat Carles Albert és pel seu rol jugat en el marc de Guerra de successió austríaca. Amb la mort de Carles VI, emperador romanogermànic, la seva filla primogènita havia d'accedir al tron del Sacre Imperi Romanogermànic i així ha havia acceptat Carles Albert amb l'acceptació de la Pragmàtica Sanció del 1713.[1] Ara bé, l'esposa de Carles Albert, l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, era cosina de la candidata Maria Teresa I d'Àustria i filla del germà gran de Carles VI. Carles Albert argumentà que davant de l'absència de descendència masculina a la família dels Habsburg, la seva esposa havia d'ésser l'hereva de la família com a néta primogènita de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic. Així, l'any 1741 les tropes bavareses ocuparen l'Alta Àustria i intentaren ocupar Viena però en últim moment els francesos els enviaren a Bohèmia.

Així, el dia 9 de desembre de 1741 Carles Albert fou coronat a Praga rei de Bohèmia. Pocs dies després, el 24 de gener de 1742, a proposta del príncep-elector de Colònia, Clement August de Baviera, fou proclamant emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. D'aquesta manera, els Habsburg es veien privats d'un títol electiu que ostentaven ininterrompudament d'ençà el segle xiv.

Poc després, Maria Teresa, que havia obtingut el suport econòmic i diplomàtic de la Gran Bretanya, recuperà Bohèmia i l'Alta Àustria i dirigí les seves tropes cap a Baviera arribant a ocupar la capital, Munic. Carles Albert aconseguí firmar un acord militar amb el rei Frederic II de Prússia amb el qual aconseguí recuperar els seus territoris i Munic.

El dia 20 de gener de 1745 morí després d'haver retornar a Munic. A la seva mort, el seu hereu, l'elector Maximilià III Josep de Baviera signà la pau amb Àustria i es retirà del conflicte malgrat que aquest continuà fins al 1748.


Precedit per:
Maximilià II Manuel de Baviera
Elector de Baviera
17261745
Succeït per:
Maximilià III Josep de Baviera
Precedit per:
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Rei de Bohèmia
17411743
Succeït per:
Maria Teresa I d'Àustria
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
17421745
Succeït per:
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

ReferènciesModifica

  1. Asprey, Robert B. Frederick the Great: The Magnificent Enigma (en anglès). Backinprint.com, 2007, p. 164. ISBN 0595469000.