Josep Ferran de Baviera

Josep Ferran de Baviera (28 d'octubre de 1692, Viena - 1699) fou Príncep de Baviera de la dinastia Wittelsbach amb el tractament d'Altesa Reial. Des de la signatura del testament de Carles II, en el 1696, fins a la seva mort prematura, el 1699, fou l'hereu de la Monarquia espanyola.

Infotaula de personaJosep Ferran de Baviera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1692 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1699 Modifica el valor a Wikidata (6 anys)
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Verola Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturaàrea metropolitana de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDucat de Montblanc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Wittelsbach Modifica el valor a Wikidata
ParesMaximilià II de Baviera Modifica el valor a Wikidata  i Maria Antònia d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansClément-Auguste de Bavière, Joan Teodor de Baviera, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferdinand-Marie-Innocent de Bavière, Emmanuel-François-Joseph de Bavière, Philipp Moritz von Bayern i Maria Anna von Bayern Modifica el valor a Wikidata

Nascut a la ciutat de Viena, es traslladà a Múnic, capital de l'Electorat de Baviera, essent fill del duc Maximilià II Manuel de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Antònia d'Àustria. Josep Ferran era net per via paterna del duc Ferran I de Baviera i de la princesa Enriqueta de Savoia i per via materna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya.

Abans de la Guerra de Successió d'Espanya, Josep Ferran fou el candidat recolzat per Anglaterra i els Països Baixos per succeir al rei Carles II d'Espanya. La legitimitat de Josep Ferran provenia de la seva àvia materna, la infanta Margarida d'Espanya, filla del rei Felip IV d'Espanya.

La inesperada mort del príncep bavarès l'any 1699 als sis anys va provocar el trencament de l'Aliança anglofrancesa i va permetre el Segon Tractat de Partició de l'any 1700 pel qual el duc d'Anjou rebria els territoris de Nàpols, Sicília i Milà mentre que la resta de dominis espanyols passarien a l'arxiduc Carles d'Àustria.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Ferran de Baviera