Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
|
Aquest article tracta sobre la infanta d'Espanya. Si cerqueu la reina d'Espanya, vegeu «Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)». |
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646)[1] va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
 La infanta Marianna d'Espanya, emperadriu romanogermànica pintada per Diego Velázquez  | |
| Nom original | (es) María Ana de España |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 agost 1606 Monestir de l'Escorial (Comunitat de Madrid) |
| Mort | 13 maig 1646 (39 anys) Linz (Àustria) |
| Causa de mort | trastorn puerperal |
| Sepultura | Cripta Imperial de Viena |
| Regent | |
| Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | reina regnant |
| Altres | |
| Títol | Reina Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic (1631–) |
| Fills | Ferran IV d'Hongria, Maria Anna d'Àustria, Felip August d'Àustria, Maximilià Tomàs d'Àustria, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maria d'Àustria |
| Pares | Felip III de Castella i Margarida d'Àustria |
| Germans | Anna d'Àustria Felip IV de Castella Ferran d'Àustria Carles d'Àustria Alfons d'Àustria Margarida Francesca d'Àustria Maria d'Àustria |
| Premis | |
 | |
 | |
Orígens familiars
modificaNascuda al Monestir de l'Escorial l'any 1606 essent filla del rei Felip III d'Espanya i de l'arxiduquessa Margarida d'Àustria. Marianna era neta per via paterna del rei Felip II d'Espanya i de l'arxiduquessa Anna d'Àustria i d'Habsburg i per via materna de l'arxiduc Carles II d'Àustria i de la princesa Maria Anna de Baviera.
Estratègies matrimonials
modificaEl 1614, quan encara era una nena, es va negociar el seu matrimoni amb Carles I d'Anglaterra, aleshores príncep de Gal·les, un casament que no es va arribar a celebrar.[2] El matrimoni es frustrà per les pressions del Papat que no veia amb bons ulls el casament d'una infanta espanyola amb l'hereu d'una Corona protestant. Davant la negativa, Carles I d'Anglaterra es casà amb la princesa Enriqueta Maria de França.
Matrimoni i descendència
modificaEl 20 de febrer de l'any 1631 es casà amb el futur emperador Ferran III, aleshores rei d'Hongria i de Bohèmia, fill de l'emperador Ferran II i de la princesa Maria Anna de Baviera.[1] La parella tingué sis fills:
- Ferran IV d'Hongria (Viena, 1633-1654).[1]
- Maria Anna d'Àustria (Neustad, 1634-Madrid, 1696), casada amb Felip IV d'Espanya.[1]
- Felip August d'Àustria (Viena, 1636-1639).
- Maximilià Tomàs d'Àustria (Viena, 1637-1639).
- Leopold I, emperador romanogermànic (Viena, 1640-1705), casat amb la infanta Margarida d'Espanya i en segones núpcies amb l'arxiduquessa Clàudia Felicitat d'Àustria; i, en terceres núpcies amb la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg.[1]
- Maria d'Àustria (Viena, 1646-1646), morta pocs dies després de néixer.
Mort
modificaMarianna morí el 1646 a conseqüència de les afeccions creades arran del seu últim part, el de l'arxiduquessa Maria que també morí.
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Historia de España (en castellà). vol. IV. Barcelona: Ediciones Océano-Instituto Gallach, 1983, p. 192. ISBN 84-7505-724-1.
- ↑ Segura Graiño, Cristina. «María de Austria» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 13 febrer 2021].