Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)

política espanyola

Marianna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).

Infotaula de personaSa Majestat Catòlica
Maria Anna d'Àustria
Diego Velázquez - Queen Doña Mariana of Austria - WGA24462.jpg
Retrat de Maria Anna d'Àustria per Diego Velázquez (1652) conservat al Museu del Prado (Madrid)
Nom originalMaria Anna von Habsburg
Biografia
Naixement24 desembre 1634 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 1696 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer)
SepulturaMonestir d'El Escorial 
Full Ornamented Royal Coat of Arms of Spain (1621-1668).svg Reina regent Carles II de Castella
17 setembre 1665 – 6 novembre 1675 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort d'Espanya (1649–1665)
Duc de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg
CònjugeFelip IV de Castella
FillsMargarida
Maria Ambròsia
Felip Pròsper
Tomàs Carles
Carles
ParesFerran III del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata i Marianna d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Anna Josepa d'Habsburg, Elionor Maria d'Àustria, Ferran IV d'Hongria, Charles Joseph d'Autriche i Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
Premis

Coat of Arms of Mariana of Austria, Queen Consort of Spain.svg

Find a Grave: 8848149 Modifica el valor a Wikidata

OrígensModifica

Va néixer el 23 de desembre de 1634 a la població austríaca de Wiener Neustadt, a 45 quilòmetres de Viena.[1] Descendia dels Habsburg per les línies paterna i materna. Era filla de l'emperador germànic Ferran III i de la infanta Marianna d'Espanya. A més, tres dels seus avis eren també de la mateixa dinastia. Per via paterna era néta de l'emperador Ferran II i de Maria Anna de Baviera, i per via materna ho era dels monarques d'Espanya Felip III i Margarida d'Àustria.[2]

MatrimoniModifica

Fou promesa del príncep d'Astúries Baltasar d'Habsburg, però aquest morí el 1646, i el 1649 Marianna contragué matrimoni amb el seu tiet Felip IV el 7 d'octubre de 1649, deguda la seva viudetat, per tal d'assegurar-se la descendència masculina. D'aquesta unió nasqueren:

RegènciaModifica

 
La reina el 1671, vestida com a vídua. Oli sobre llenç de Juan Carreño de Miranda

Quan morí el seu marit el 1665, aquest deixà indicat en el seu testament que la seva esposa hauria d'exercir la regència del seu fill Carles, que llavors comptava quatre anys, fins a la seva majoria als catorze anys. La regència l'havia d'exercir conjuntament amb el president del Consell de Castella, el seu homòleg d'Aragó, l'Inquisidor General, l'arquebisbe de Toledo, el president del Consell d'Estat i un representant de la noblesa amb Grandesa d'Espanya. Felip IV ho preparà tot davant d'una reina inexperta en assumptes de govern i evitar també l'acumulació de poder en un noble a manera de valido neutralitzant a Marianna.[3]

Tot i els designis del seu marit en el testament, durant la primera etapa de regència, la reina confià en el seu confessor Juan Everardo Nithard, que l'havia acompanyada des d'Àustria quan es casà amb Felip IV, designant-lo membre de la Junta de Govern el 1666. Durant aquest període es signa en 1667 el Tractat de Madrid, es produeix la Guerra de Devolució amb França, iniciada el 1667 i finida l'any següent en la pau d'Aquisgrà. El mateix any es reconeixia oficialment la independència de Portugal. Nithard, com a confessor, influí sobre Marianna. Aconseguí que la reina fes que el nomenessin Inquisidor general, però per la seva condició d'estranger i el ser jesuïta, li feren guanyar molts enemics. El seu major detractor fou el fill bastard de Felip IV, Joan Josep d'Àustria, allunyat de la cort per la mateixa Marianna després de la mort de Felip IV sota el temor que li pogués arrabassar la corona a Carles. Joan Josep, conjuntament amb el Partit Aristocràtic, intentà dues vegades eliminar a Nithard sense èxit i finalment retirà a Aragó, des d'on intentarà marxar sobre Madrid el 1669. La reina es veié obligada a cedir davant les pressions i destituí el jesuïta, que es veié obligat a sortir de territori hispànic.[3]

Després de la destitució de Nithard, el govern continuarà segons el testament de Felip IV fins a 1673, quan la reina es veurà necessitada d'una persona en qui recolzar-se i confiarà en Fernando de Valenzuela, cortesà de l'Alcàsser, que no recollia bones simpaties entre la noblesa.[3]

Govern de factoModifica

El 1675 la reina renuncia a la regència i Carles II és proclamat oficialment rei. Malgrat tot, la seva mare continuà amb un govern de facto dos anys més, en què Valenzuela torna a la cort i és nomenant marquès de Villasierra, Gran d'Espanya i primer ministre el 1676. La noblesa en bloc s'hi oposà en l'anomenada Revuelta de los Grandes i amb Joan Josep d'Àustria tornaren a imposar-se sobre Marianna oferint al rei els seus serveis; Valenzuela es veurà exiliat a Filipines, i Marianna continua governant fins a 1677. Aquell mateix any és obligada a marxar a Toledo i Joan Josep es fa amb la situació aprofitant l'admiració que Carles sent pel seu germanastre; Marianna només podrà tornar a la cort, on tornarà a influir, després de la mort sobtada del germanastre del rei fins al 16 de maig de 1696.[3]

ReferènciesModifica

  1. Pericot Garcia, 1983, p. 243.
  2. Flórez, 1790, p. 951.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 García Bourrellier, Rocío «El ocaso de una dinastía». Muy Historia. G y J España Ediciones [Madrid], 9, 2007, pàg. 52-55. ISSN: 1885-5180.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Anna d'Àustria


Precedit per:
Isabel de França
Reina consort de la Monarquia Hispànica
1649 - 1665
 
Succeït per:
Maria Lluïsa d'Orleans
Precedit per:
Felip IV com a rei
Regent de la Monarquia
1665 - 1675
 
Succeït per:
Carles II com a rei