Felip Pròsper d'Habsburg

Felip Pròsper d'Habsburg (Madrid, 28 de novembre de 1657 - 1 de novembre de 1661) va ser un infant d'Espanya, fill de Felip IV de Castella i de la seva segona esposa, Maria Anna d'Àustria. Esdevingué breument príncep d'Astúries, Girona i Viana, per tant hereu a la corona, des de 1658 fins a la seva mort, de forma prematura, el 1661. Després de la mort de la reina Isabel de França i de l'hereu Baltasar Carles, Felip Pròsper fou el primer fill mascle de Felip IV en superar l'any de vida. No obstant això, seria el seu germà pòstum, Carles, el que regnaria com a Carles II.

Infotaula de personaSa Altesa Reial
Felip Pròsper d'Àustria
Prince Philip Prospero by Diego Velázquez.jpg
El Príncep Felip Pròsper (1659) per Diego Velázquez (Kunsthistorisches Museum, Viena). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1657 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1661 Modifica el valor a Wikidata (3 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEpilèpsia
Lloc d'enterramentMonestir d'El Escorial 
Coat of Arms of Leonor, Princess of Asturias.svg Príncep d'Astúries
1658 – 1661
← Baltasar d'HabsburgCarles II de Castella →
Duc de Montblanc
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaReial Alcàsser de Madrid
ReligióCatòlica
Activitat
OcupacióPríncep hereu Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Astúries
Príncep de Girona
Príncep de Viana Modifica el valor a Wikidata
DinastiaHabsburg
ParesFelip IV de Castella
Maria Anna d'Àustria
GermansMaria Teresa d'Àustria, Margarida d'Espanya, Carles II de Castella, Joan Josep d'Àustria, Baltasar d'Habsburg i Ferran Tomàs d'Àustria Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

NaixementModifica

Va ser el primer fill baró de Felip IV amb la seva segona esposa Maria Anna d'Àustria, amb la qual s'havia casat a causa de la mort del príncep d'Astúries Baltasar Carles, fruit del seu primer matrimoni amb Isabel de França.[1][2] Abans del seu naixement dins del cercle de la cort havia debatut sobre la possibilitat de nomenar hereva a la infanta Maria Teresa, encara que Felip IV sempre havia rebutjat aquesta opció davant la possibilitat que la reina li pogués donar descendència masculina.[3]

Va ser batejat el 13 de desembre de 1657,[4] el seu nom es degué a la necessitat d'aconseguir i mantenir amb vida un hereu al tron.[5] La reina va donar a llum en un moment de crisi de l'economia de la Monarquia i el seu bateig va seguir un clima d'austeritat entre els cortesans, que després seria dedicat a una celebració pel naixement de l'hereu el dia 20 de desembre i que va suposar també l'estrena d'una gran comèdia al palau del Buen Retiro, el mes de juny d'aquell any.[6]

Príncep hereuModifica

Va ser jurat com a príncep d'Astúries el 1658.[3] El 1659, Diego Velázquez va realitzar un retrat del príncep, en el qual es pot veure al nen en un ambient lúgubre, dintre de l'Alcàsser de Madrid, i sobre el seu vestit pengen tota mena d'amulets, com una campaneta, una castanya, una pota de teixó, tots contra el mal d'ull, i que demostrava la creixent superstició dins de la família reial i la cort, que atribuïen conjurs a les morts dels hereus.[7]

En sí, la vida del príncep fou curta, la seva delicada salut no li va permetre passar dels tres anys d'edat; s'ha afirmat que llur debilitat i la dels seus germans era a causa de la consanguinitat de Felip IV i de la reina Maria Anna, que malgrat la seva gran fertilitat no deixava de ser la seva neboda, i, per tant, de la contínua endongàmia que s'havia produït entre els Habsburg.[5]

MortModifica

L'1 de novembre de 1661 moria a causa d'un atac d'epilèpsia.[8] Al cap de poc naixia un nou hereu, el futur Carles II de Castella, que seria el darrer membre de la Casa d'Àustria al tron espanyol.[9]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica


Precedit per:
Baltasar Carles d'Habsburg
Príncep d'Astúries
16581661

 

Succeït per:
Carles d'Habsburg