Juan Carreño de Miranda
Juan Carreño de Miranda (Avilés, 1614 - Madrid, 1685) va ser un pintor asturià que va destacar com a retratista a la cort espanyola al segle xvii.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 març 1614 Avilés (província d'Astúries) |
| Mort | 3 octubre 1685 (71 anys) Madrid |
| Pintor de cambra | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | pintor, dibuixant, dibuixant projectista |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Barroc |
| Alumnes | Juan Serrano i Bartolomé Vicente |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Biografia
modifica
Nascut a Avilés, d'origen hidalgo, la seva família tenia tradició artística, ja que era nebot i gendre de pintors. Es va formar als tallers de Pedro de las Cuevas i Bartolomé Román, a Madrid, i la primera obra seva de què es té constància data del 1646. Des de llavors va ser molt conegut, va tenir una clientela variada i va ocupar diversos càrrecs oficials. Va rebre encàrrecs de diferents àmbits, des de la catedral de Toledo fins a ordes religiosos i famílies aristocràtiques notables.[1]
El 1669 el van nomenar pintor del rei Carles II i des d'aleshores fins a la seva mort va dedicar una gran part del temps a representar la família reial i membres de la cort.[1]
Estil
modificaEl seu estil s'enquadra en el barroc, influenciat per autors de Madrid, com Carducho, i també estrangers, com Ticià, Rubens o Van Dyck. A partir d'aquestes influències, Carreño va mostrar en les seves obres una gran solidesa en l'estructura i el colorit.[1] Tanmateix, qui més el va influir i inspirar va ser Velázquez,[2] amb qui va coincidir a la cort i va mantenir una estreta amistat.[1] Després va agafar el seu testimoni com a pintor de cambra de la cort i va continuar amb l'estil retratista de l'època de Felip IV, però encara més barroc, que va reinterpretar aportant-hi la seva pròpia personalitat. A més, va retratar uns personatges, com la reina vídua Marianna d'Àustria o el mateix Carles II, que amb l'aspecte desolador amb què els va captar van acabar sent un símil de la decadència de la monarquia.[2]
Del seu impressionant llegat de retrats en tenim una gran mostra al Museu del Prado i una bona representació al Museu de Belles Arts d'Astúries. Carreño de Miranda es va servir del model de retrat oficial elaborat a partir d'Antonio Moro, al segle xvi, un retrat auster, solemne, de colors apagats i fons negre, i sense al·lusions explícites a la dignitat de la persona retratada. En aquesta escola de retratistes també s'hi inclouen pintors com Alonso Sánchez Coello, Sofonisba Anguissola i el mateix Velázquez.
Galeria d'imatges
modifica-
-
Carles II amb el vestit de Gran Mestre de l'Orde del Toisó d'Or -
Retrat de la reina Marianna d'Àustria -
L'ambaixador rus Piotr Ivànovitx Potemkin -
Retrat del duc de Pastrana -
Retrat de Fernando de Valenzuela -
-
Sant Jaume el Major a la batalla de Clavijo -
Sant Antoni de Pàdua adorant el nen Jesús -
El martiri de sant Bartomeu apòstol -
Maria Magdalena penitent
.jpg)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carreño de Miranda, Juan» (en castellà). Enciclopedia online. Museo Nacional del Prado. [Consulta: 13 octubre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Morales, Manuel «Cómo suceder a un genio» (en castellà). El País, 04-10-2013 [Consulta: 21 octubre 2013].
Bibliografia
modifica- Oblidant Velázquez. Las Meninas. Barcelona: Museu Picasso, Ajuntament de Barcelona, 2008, p.218. ISBN 978-84-9850-090-5.
Vegeu també
modifica
- Carles II amb armadura, pintura a l'oli