Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Se'l commemora el 24 d'agost.[1] Pel seu martiri és patró d'oficis relacionats amb el treball de la pell, com els blanquers, assaonadors i adobers.[2]
 Escultura de Pierre Le Gros el Jove (Roma, Sant Joan del Laterà), s. XVIII | |
| Nom original | (arc) בר תולמי  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Natanael (Natan-el bar Tholmai, "Natanael, fill de Ptolemeu"); arameu: תולמי-בר (bar-Tôlmay); grec: Βαρθολομαίος (Bartholomaíos) segle I aC Canà |
| Mort | segle I Albanòpolis (Albània) |
| Causa de mort | pena de mort, escorxament decapitació |
| Sepultura | San Bartolomeo all'Isola Tiberina (Roma) (procedents de Benevento, abans a Lipari i abans a Dura-Europos) |
| Apòstol | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere |
| Professors | Jesús de Natzaret |
| apòstol i màrtir | |
| Celebració | Tota la cristiandat |
| Pelegrinatge | Monestir de Sant Bartomeu (Albarak, Turquia, lloc del martiri), San Bartolomeo all'Isola Tiberina (Roma), Catedral de San Bartolomeo (Lipari) |
| Festivitat | 24 d'agost (occident), 11 de juny (orient) |
| Iconografia | Ganivet, la seva pell escorxada |
| Patró de | Armènia; enquadernadors, carnissers, treballs de la pell (blanquers, etc.); Benicarló, Igualada, Sants, Sitges, Roda de Berà, la Sénia, Tordera; Orde dels Bartolomites |
Fill d'un cananeu anomenat Ptolemeu, el seu nom real sembla que era Natanael [3](en arameu Natan-el bar Tholmai). D'aquí el nom "bar-Tolmay", en català Bartomeu, que significa “fill de Ptolemeu”. Segons el Nou Testament, veié Crist ressuscitat al llac Tiberíades i fou testimoni de la seva ascensió al cel. Segons Eusebi de Cesarea, Bartomeu anà a predicar a l'Índia[4] i, juntament amb Judes Tadeu, predicaren a Armènia, per això són els patrons de l'Església Apostòlica Armènia. El seu final va ser dels més cruels entre els apòstols, ja que fou escorxat viu i, finalment, decapitat.[5]
Se li atribueix un Evangeli de Bartomeu escrit cap al segle iii en grec i considerat apòcrif.[6]
Iconografia
modificaFigura clau de la patrologia cristiana ha estat i és objecte constant de representació artística. Pels fets del seu martiri és usual respresentar-lo amb el ganivet o sostenint la seva pell. Algunes de les obres que el representen.
- Pintures murals de l'absis de l'església de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós. Segle XII (MNAC)
- Sant Bartomeu i sant Bernat, obra de Pere Serra. S. XIV. (Museu Episcopal de Vic)
- Retaule de sant Bartomeu, de Bernabé de Mòdena, 1377-82 (Museu Diocesà de Gènova)
- Retaule de sant Bartomeu procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles. Segle XV (Museu d'Art de Girona)
- Retaule de sant Bartomeu i santa Isabel, de Guerau Gener (1401, Catedral de Barcelona)
- Taula de Sant Bartomeu i santa Tecla (1499), obra de Nicolau de Credença a l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges
- Sant Bartomeu escorxat, escultura de Marco d'Agrate a la catedral de Milà (1562)
- Pintures murals de l'absis de l'església de Sant Bartomeu de Borriol (País Valencià). Segle XVI
-
Detall del Judici final de Miquel Àngel on apareix Bartomeu sostenint la seva pell -
Martiri del sant, per Giovanni Tiepolo, 1722 (Venècia, San Stae) -
Foto antiga del monestir de Sant Bartomeu, al lloc on va ser martiritzat (avui en ruïnes, prop d'Albairak a Turquia) -
San Bartolomeo all'Isola, a Roma, on hi ha les relíquies del sant
Referències
modifica
- ↑ Damo-Santiago, Corazon. «Saint Bartholomew the Apostle skinned alive for spreading his faith | Corazon Damo-Santiago» (en anglès americà), 28-08-2014. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Fenlon, J.F.. «St. Bartholomew». A: The Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Company, 1907.
- ↑ «Bartomeu». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1986. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ «Mission of Saint Bartholomew, the Apostle in India» (en anglès americà). nasrani.net, 13-02-2007. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Beresford, Andrew M. Sacred Skin: The Legend of St. Bartholomew in Spanish Art and Literature (en anglès). BRILL, 2020-03-02, p. 9. ISBN 978-90-04-41938-4.
- ↑ «The Gospel of Bartholomew». gnosis.org. [Consulta: 3 abril 2022].