Obre el menú principal

L'Inquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola. El més famós fou probablement el religiós dominic Tomás de Torquemada.

Llista d'Inquisidors generalsModifica

Els següents personatges van ocupar el càrrec d'inquisidors generals entre 1483 i 1820:[1]

Nom Període Càrrec Nota
Tomás de Torquemada 1483-1498 Confessor reial.
Miguel de Morillo 1491 Provincial dels dominics a l'Aragó Inquisidor general suplent i ajudant de Torquemada.[2]
Nomenament de quatre inquisidors generals col·legiats o individuals per breu del papa Alexandre VI a causa de l'avançada edat de Torquemada, el 21 de juny de 1494 i que es mantindrien possiblement fins a la seva mort o dimissió.[3]
Diego de Deza 1499-1506 Confessor reial. Renúncia voluntària.
Separació de la Inquisició entre Castella i Aragó 1506-1518

Castella

Aragó

Adrià d'Utrecht 1518-1522 Cardenal. Bisbe de Tortosa. Ascendeix al pontificat com Adrià VI.
Alfonso Manrique de Lara 1523-1538 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
Juan Pardo de Tavera 1539-1545 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
García de Loaysa y Mendoza 1546 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
Fernando de Valdés y Salas 1547-1566 Arquebisbe de Sevilla. Renúncia voluntària.
Diego de Espinosa y Arévalo 1567-1572 Bisbe de Sigüenza.
Pedro Ponce de León 1573 Bisbe de Plasència. No pren possessió del càrrec.
Gaspar de Quiroga y Vela 1573-1594 Cardenal. Arquebisbe de Toledo.
Jerónimo Manrique de Lara 1595 Bisbe d'Àvila.
Pedro Portocarrero y Manuel 1596-1599 Bisbe de Conca.
Fernando Niño de Guevara 1599-1602 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. Renúncia voluntària.
Juan de Zúñiga y Flores 1602 Bisbe de Cartagena.
Juan Bautista de Acevedo 1603-1607 Bisbe de Valladolid.
Bernardo de Sandoval y Rojas 1608-1618 Cardenal. Arquebisbe de Toledo.
Luis de Aliaga 1619-1621 Confessor reial. Renúncia voluntària.
Andrés Pacheco 1622-1626 Bisbe de Conca.
Antonio Zapata y Cisneros 1627-1632 Cardenal. Arquebisbe de Burgos. Renúncia voluntària.
Antonio de Sotomayor 1632-1643 Arquebisbe titular de Damasc. Confessor reial.
Diego de Arce y Reinoso 1642-1665 Bisbe de Plasència.
Pasqual d'Aragó 1665 Arquebisbe de Toledo. Renúncia voluntària.
Juan Everardo Nithard 1666-1669 Cardenal. Confessor reial.
Diego Sarmiento de Valladares 1669-1695 Bisbe de Plasència.
Joan Tomàs de Rocabertí 1695-1699 Arquebisbe de València.
Alfonso Fernández de Córdoba 1699 Cardenal. No pren possessió del càrrec.
Baltasar de Mendoza y Sandoval 1699-1705 Bisbe de Segòvia Renúncia voluntària.
Vidal Marín del Campo 1705-1709 Bisbe de Ceuta.
Antonio Ibáñez de la Riva Herrera 1709-1710 Arquebisbe de Saragossa.
Francesco del Giudice 1711-1714 Cardenal. Destituït per Felip V.
Felipe Gil de Taboada 1715 Bisbe d'Osma Comissionat el 1715, no va arribar a servir en el càrrec.[4]
Francesco del Giudice 1715-1716 Cardenal Recupera el càrrec.
Josep Molines i Casadevall 1717-1719 Auditor del Tribunal de la Rota No pren possessió del càrrec.
Juan Bautista de Arzamendi 1720 No pren possessió del càrrec.
Diego de Astorga y Céspedes 1720 Bisbe de Barcelona. Renúncia voluntària.
Juan de Camargo y Angulo 1720-1734 Bisbe de Pamplona.
Andrés de Orbe y Larreátegui 1733-1740 Arquebisbe de València.
Manuel Isidro de Orozco Manrique de Lara 1742-1746 Arquebisbe de Sant Jaume de Compostel·la
Francisco Pérez de Prado y Cuesta 1746-1755 Bisbe de Terol.
Manuel Quintano Bonifaz 1755-1774 Arquebisbe titular de Farsala Renúncia voluntària.
Felip Bertran 1775-1783 Bisbe de Salamanca.
Agustín Rubín de Ceballos 1784-1793 Bisbe de Jaén.
Manuel Abad y Lasierra 1793-1794 Bisbe d'Astorga i arquebisbe titular de Selímbria.
Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón 1794-1797 Cardenal. Arquebisbe de Toledo. Renúncia voluntària.
Ramón José de Arce 1798-1808 Arquebisbe de Saragossa.
Abolició del Tribunal de la Inquisició durant la Guerra del Francès i el regnat de Josep I d'Espanya, entre 1808-1814.
Francisco Javier Mier y Campillo 1814-1818 Bisbe d'Almeria.
Cristóbal Bencomo y Rodríguez 1818 Arquebisbe titular d'Heraclea. Confessor reial. Va refusar el càrrec.[5]
Jerónimo Castillón y Salas 1818-1820 Bisbe de Tarassona. Darrer inquisidor general d'Espanya.
En 1820 es produeix l'abolició definitiva de la Inquisició.

NotesModifica

  1. Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la Inquisición de España (Tom IX) (en castellà). Madrid: Imprenta del Censor, 1822. 
  2. Llorca, Bernardino. Bulario Pontificio de la Inquisición Española. Roma: Universitat Pontifícia Gregoriana, 1949, p. 167. 
  3. Gómez Roán, Concepción «Notas sobre el establecimiento de la Inquisición española» (en castellà). Revista de la Inquisición, núm. 7, 1998, pàg. 325-328.
  4. «A History of the Inquisition of Spain, Volume 1, Henry Charles Lea».
  5. Biografía de Cristóbal Bencomo y Rodríguez

BibliografiaModifica

  • PÉREZ VILLANUEVA, Joaquín, y ESCANDELL BONET, Bartolomé: "Historia de la Inquisición en España y América. I: El conocimiento científico y el proceso histórico de la Institución (1478-1834)". Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1984. ISBN 84-2201-158-1

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica