Gaspar de Quiroga y Vela
Gaspar de Quiroga y Vela. (Madrigal de las Altas Torres, 13 de gener de 1512 - Madrid, 20 de novembre de 1594) va ser un eclesiàstic espanyol. Va ser bisbe de Conca, arquebisbe de Toledo, inquisidor general i cardenal de l'Església Catòlica.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 gener 1512  Madrigal de las Altas Torres (província d’Àvila) | ||
| Mort | 12 novembre 1594 (82 anys) Madrid | ||
.svg){kind=small} Cardenal prevere Santa Balbina | |||
| 15 desembre 1578 – | |||
 Arquebisbe de Toledo | |||
| 6 setembre 1577 – 12 novembre 1594 ← Bartolomé de Carranza – Albert VII d'Àustria → Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |||
| Bisbe de Conca | |||
| 17 desembre 1571 – 6 setembre 1577 ← Bernardo de Fresneda – Diego Covarrubias y Leiva → Diòcesi: bisbat de Conca | |||
 Inquisidor general d'Espanya | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Salamanca | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1572–), sacerdot catòlic | ||
| Orde religiós | Orde de Sant Agustí | ||
| Consagració | Diego de Espinosa y Arévalo | ||
.jpg)
Va néixer el 12 de gener de 1512 a la població de Madrigal de las Altas Torres (Àvila) en una família d'origen gallec, instal·lada a la localitat quan va esdevenir una de les seus itinerants de la dinastia Trastàmara.[1] Es tractava d'una família de la baixa noblesa –d'hidalgos–d'escassa fortuna.[2] En la seva joventut va ser patge de la reina Joana I de Castella.[1] Després, va iniciar estudis al col·legi de la Santa Creu de la Universitat de Valladolid, on va romandre set anys, i d'allà va passar al col·legi de Sant Salvador d'Oviedo de la Universitat de Salamanca, on va doctorar-se en Teologia i Lleis.[2][3]
Va ser destinat com a vicari general a Alcalà d'Henares, després de conèixer el cardenal Juan Pardo de Tavera, que va concedir-li també una prebenda com a canonge de la catedral de Toledo.[2] viatjà a Roma on fou auditor del Tribunal de la Rota. El seu prestigi feu que Felip II, el 1559, el nomenés el seu llegat per informar-lo de la situació dels diferents regnes de l'Imperi Espanyol a Itàlia. El 1563 retornà a la península Ibèrica on fou nomenat membre del Consell Suprem de Justícia, bisbe de Conca el 1571 i Inquisidor general el 1573.
A la mort de l'arquebisbe de Toledo, Bartolomé de Carranza a Roma, i sota el beneplàcit del rei Felip II, Quiroga fou nomenat arquebisbe de Toledo el 1577. No obstant això, la longevitat de Quiroga, gràcies a la qual estigué gairebé 18 anys al capdavant de l'arquebisbat de Toledo, desesperà al rei, doncs tenia pensat assignar el càrrec i les seves gegantesques rendes al seu nebot Albert VII d'Àustria i hagué d'esperar molt més del que havia previst.
Quiroga fou nomenat Cardenal l'any 1578 pel Papa Gregori X.
Gràcies a la seva influència a la cort espanyola, va donar suport i va protegir la Companya de Jesús, en un moment de crisi per a l'orde.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pizarro Llorente, Henar. «Gaspar de Quiroga y Vela» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fernández Collado, Ángel. La catedral de Toledo en el siglo XVI: vida, arte y personas (en castellà). Diputación Provincial de Toledo, 1999, p. 249-252.
- ↑ Almagro-Gorbea, Martín. Excavaciones en el claustro de la Catedral de Toledo (en castellà). Real Academia de la Historia, 2011, p. 273.
- ↑ Atienza López, Ángela. Tiempos de conventos: una historia social de las fundaciones en la España moderna (en castellà). Marcial Pons Historia i Universidad de La Rioja, 2008, p. 383.
Enllaços externs
modifica