Diego Sarmiento de Valladares
Diego Sarmiento de Valladares (Vigo, 10 d'agost de 1611[1] - 29 de gener de 1695)[2] va ser un religiós gallec, bisbe d'Oviedo (1668) i Plasència (1668-1677). Va ocupar diversos càrrecs polítics, com a conseller d'Estat, governador del Consell de Castella i inquisidor general (1669-1695).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 agost 1611  Vigo (Pontevedra) |
| Mort | 29 gener 1695 (83 anys) |
| Bisbe de Plasència | |
| 17 setembre 1668 – 26 abril 1677 ← Diego Riquelme de Quirós (en)  – Juan Lozano y Lozano → Diòcesi: bisbat de Plasència | |
| Bisbe d'Oviedo | |
| 30 gener 1668 – ← Ambrosio Ignacio Spinola y Guzman – Alfonso de Salizanes y Medina → Diòcesi: bisbat d'Oviedo | |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1668–), sacerdot catòlic (1667–) |
| Consagració | Vitaliano Visconti |
Fill segon, de Luis Sarmiento de Valladares i de Inés de Romay, germà de Gregorio Sarmiento de Valladares, que va heretar els títols i la riquesa familiar. Va ser col·legial del Col·legi Major de Santa Cruz de Valladolid o després catedràtic de vigília de decrets i cànons en la mateixa universitat.[1] Com a càrrecs eclesiàstics, va ser bisbe d'Oviedo,[3] però poc després va ser traslladat a Plasència, diòcesi de la qual va ser bisbe fins a l'any 1677.[4]
Va ser nomenat per la reina Maria Anna d'Àustria, amb retenció de mitra,[5] governador del Consell de Castella el 14 de maig de 1668, en substitució de Diego Riquelme, mort el dia anterior,[6] càrrec que abandonà en ser escollit per ocupar el càrrec d'inquisidor general d'Espanya, després de la destitució i expulsió de la península del jesuïta austríac i confessor de la reina regent, Juan Everardo Nithard, a causa de les seves males polítiques i els enemics que s'havia guanyat al llarg del mandat com a privat de facto del regne. Va ser confirmat en el càrrec per butlla del papa Climent X el 15 de setembre de 1669 i prenia possessió el 28 de novembre; durant el seu mandat el total de víctimes de la inquisició va ser de 6.656.[2][7] Després, el 20 de març de 1680, se li va concedir el priorat d'Aracena, a la diòcesi de Sevilla en benefici simple,[5] i el 10 d'agost del mateix any va ser creat conseller d'Estat per Carles II.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Taboada y Leal, 1840, p. 206.
- ↑ 2,0 2,1 Llorente, 1822, p. 225.
- ↑ 3,0 3,1 de Garma y Durán, 1751, p. 119-120.
- ↑ «Episcopologio» (en castellà). Diócesis de Plasencia. Arxivat de l'original el 3 de març 2014. [Consulta: 23 juny 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Taboada y Leal, 1840, p. 207.
- ↑ de Garma y Durán, 1751, p. 264-265.
- ↑ de Garma y Durán, 1751, p. 308.
Bibliografia
modifica- de Garma y Durán, Francisco Xavier. Theatro universal de España: descripcion eclesiastica y secular de todos sus reynos y provincias en general y particular (Tom IV) (en castellà). Barcelona: Imprenta de Mauro Martí, 1751.
- Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la Inquisición de España (Tom IX) (en castellà). Madrid: Imprenta del censor, 1822.
- Taboada y Leal, Nicolás. Descripción topográfico-histórica de la ciudad de Vigo, su ría y alrededores: con una noticia biográfica de varios hombres ilustres hijos del país (en castellà). Edició Facsímil. Santiago de Compostel·la: Imprenta de Viuda e Hijos de Compañél, 1840. ISBN 978-84-9862-288-1.
| Precedit per: Ambrosio Espínola de Guzmán |
Bisbe d'Oviedo 1668 |
Succeït per: Alonso de Salizanes |
| Precedit per: Diego Riquelme |
Bisbe de Plasència 1668-1677 |
Succeït per: Juan Lozano |
| Precedit per: Diego Riquelme |
President del Consell de Castella 1668-1669 |
Succeït per: Pedro Núñez de Guzmán |
| Precedit per: Juan Everardo Nithard |
Inquisidor General d'Espanya 1669-1695 |
Succeït per: Joan Tomàs de Rocabertí |