Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric V
	Enric V (dreta) amb el seu pare Enric IV.
Biografia
Naixement	11 agost 1086 ; Goslar (Alemanya)
Mort	23 maig 1125 (38 anys); Utrecht (Països Baixos)
Sepultura	Catedral de Sant Martí ; catedral d'Espira
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
	13 abril 1111 – 23 maig 1125 ; ← Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic – Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic →
Rei dels Romans
	1099 (Gregorià) – 1125 (Gregorià) ; ← Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic – Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic →
Rei d'Itàlia
	1098 (Gregorià) – 1125 (Gregorià) ; ← Conrad II de Baixa Lotaríngia – Conrad III d'Alemanya →
Activitat
Ocupació	mecenes, monarca
Altres
Títol	Duc
Família	Dinastia sàlica
Cònjuge	Matilde d'Anglaterra (1114 (Gregorià), 1114 (Gregorià)–1125 (Gregorià))
Pares	Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic i Berta de Savoia
Germans	Conrad II de Baixa Lotaríngia; Agnès d'Alemanya

Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica. El regnat d'Enric va coincidir amb l'última etapa de la Disputa de les Investidures, que enfrontava Papa i Emperador. Amb l'acord del Concordat de Worms, va accedir a les demandes de la segona generació dels reformadors gregorians.

Biografia

Fou el segon fill mascle d'Enric IV del Sacre Imperi i de Berta de Savoia. El 6 de gener del 1099 el seu pare el coronà Rei d'Alemanya a Aquisgrà en lloc del seu germà gran, el rebel Conrad. Prometé de no intervenir en els assumptes de l'Imperi en vida del seu pare, però esperonat pels enemics d'aquest va revoltar-se el 1104. Alguns prínceps li reteren homenatge a Mainz el gener de 1105, i tot i els contratemps inicials pels rebels, Enric IV va ser obligat a abdicar i morí poc després.

El 1107, Enric volia restaurar Bořivoj II a Bohèmia i va cridar a Svatopluk, que havia capturat Bořivoj, que va ser alliberat per ordre de l'emperador i nomenat padrí del nou fill de Svatopluk, i al retorn de Svatopluk a Bohèmia, aquest va assumir el tron. El 1108, Enric va entrar en guerra amb Kálmán I d'Hongria en nom del príncep Álmos de Nitra. Un atac de Boleslau III de Polònia i Borivoi a Svatopluk va obligar Enric a renunciar a la seva campanya. En canvi, va envair Polònia per obligar-los a renovar el seu tribut acostumat, però va ser derrotat de nou a la batalla de Hundsfeld.^[1] El 1110, va aconseguir assegurar el ducat de Bohèmia per a Ladislau I.

Va ser nomenat emperador l'any 1111. D'entrada havia donat suport al papat i als prínceps alemanys, però un cop al poder va continuar la política desenvolupada pel seu pare i va prosseguir amb la Disputa de les Investidures enfront a Pasqual II. Va forçar al papa que li reconegués la potestat d'atorgar investidures però un any més tard va ser excomunicat. A partir d'aquest punt també s'hagué d'enfrontar amb els prínceps saxons i turingis. L'any 1118 l'emperador va nomenar l'antipapa Gregori VIII, però en veure's sense prou suports va firmar amb el papa Calixte II el Concordat de Worms.

El 1114 es va casar amb la princesa Matilda, filla del rei Enric I d'Anglaterra. No van tenir fills, i la línia francònia del tron d'alemanya es va extingir amb ell.

Família

Il·lustració del s. XIX representant Enric V.

Avantpassats

16. Enric d'Espira

8. Emperador Conrad II

17. Adelaida d'Alsàcia

4. Emperador Enric III

18. Hermann II de Suàbia

9. Gisela de Suàbia

19. Gerberga de Borgonya

2. Emperador Enric IV

20. Duc Guillem IV d'Aquitània

10. Duc Guillem V d'Aquitània

21. Emma de Blois

5. Agnès d'Aquitània

22. Duc Otó-Guillem de Borgonya

11. Agnès de Borgonya

23. Ermentruda de Reims

1. Enric V

12. Comte Humbert I de Savoia

6. Comte Odó I de Savoia

13. Ancilla de Lenzbourg

3. Berta de Savoia

14. Marquès Ulric Manfred II de Torí

7. Adelaida de Susa

15. Berta de Toscana

Núpcies i descendents

Enric es va casar el 7 de gener de 1114 amb Matilde, filla d'Enric I d'Anglaterra. No els sobrevisqué cap fill, però el cronista Hermann de Tournai parla d'un infant que morí poc després de néixer.

Enric tingué una filla il·legítima, de nom Berta, que es casà amb el comte Ptolemeu II de Tusculum el 1117.

Referències

↑ Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2009, p. 252. ISBN 9781851096725.

Precedit per: Enric IV	Rei d'Alemanya - Rei dels Romans 1099-1125	Succeït per: Lotari III
	Sacre Emperador Romà i Rei d'Itàlia 1111-1125

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic

[1] Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2009, p. 252. ISBN 9781851096725.

[1]