Robert d'Alemanya
Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.[1]
Nom original | (de) Ruprecht von der Pfalz |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 5 maig 1352 Amberg (Alemanya) |
Mort | 18 maig 1410 (58 anys) Castell de Landskron (Alemanya) |
Sepultura | església del Sant Esperit |
Elector palatí | |
1398 – 1410 | |
← Robert II del Rin (pare) Lluís III del Rin (fill) → | |
Rei dels Romans (Rei d'Alemanya) | |
1400 – 1410 | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Comte palatí |
Família | Dinastia Wittelsbach |
Cònjuge | Elisabet de Nuremberg (1374, 1374–1410) |
Fills | Ruprecht Pipan, Margarida del Palatinat, Lluís III del Palatinat, Agnès del Palatinat, Elisabet del Palatinat, Joan del Palatinat, Esteve del Palatinat-Simmern-Zweibrücken, Otó I del Palatinat-Mosbach |
Pares | Robert II del Palatinat i Beatriu de Sicília |
Germans | Anna del Palatinat |
Parents | Frederic I de Brandenburg, cunyat |
Biografia
modificaVa néixer a Amberg el 1352, fill de l'elector palatí Robert II i la princesa Beatriu, filla del rei Pere II de Sicília. El seu pare era nebot de l'emperador Lluís IV, que havia regnat l'Imperi de 1314 al 1328.
De molt jove ja va prendre part al govern del Palatinat, i a la mort del seu pare el 1398 el va succeir. Va ser un dels quatre prínceps electors que es van reunir al Castell de Lahneck el 20 d'agost de 1400 i van declarar deposat el rei Venceslau de Luxemburg. L'endemà els mateixos quatre electors van escollir Robert nou rei d'Alemanya, i seria coronat a Colònia el 6 de gener de 1401.
Tot i que Venceslau estava massa ocupat amb les revoltes a Bohèmia per plantar-li cara, el poder de Robert a l'Imperi era feble i tenia la poderosa Casa de Luxemburg com a enemics. Per tal de consolidar-se al tron i pujar al prestigi, el 1042 va iniciar una expedició a Itàlia amb l'objectiu de sotmetre el Duc de Milà Joan Galeàs Visconti i fer-se coronar emperador. La campanya va acabar de forma desastrosa, en ser derrotat l'exèrcit germànic a mans de les tropes milaneses.
Robert es va veure obligat a tornar a Alemanya, on les notícies de la derrota van incrementar el desordre. Només la incapacitat de Venceslau de prendre cap acció li va permetre mantenir-se el poder, que va aconseguir mantenir fins a la seva mort el 1410. Va ser enterrat a l'Església de l'Esperit Sant de Heidelberg que ell mateix havia fet construir.
Família
modificaAvantpassats
modifica16. Lluís IV de Baviera | ||||||||||||||||
8. Rodolf I de Baviera | ||||||||||||||||
17. Matilde d'Habsburg | ||||||||||||||||
4. Adolf del Rin | ||||||||||||||||
18. Adolf d'Alemanya | ||||||||||||||||
9. Mechtilda de Nassau | ||||||||||||||||
19. Imagina d'Isenburg-Limburg | ||||||||||||||||
2. Robert II del Palatinat | ||||||||||||||||
5. Irmengarda d'Öttingen | ||||||||||||||||
1. Robert d'Alemanya | ||||||||||||||||
24. Pere el Gran | ||||||||||||||||
12. Frederic II de Sicília | ||||||||||||||||
25. Constança de Sicília | ||||||||||||||||
6. Pere II de Sicília | ||||||||||||||||
26. Carles II d'Anjou | ||||||||||||||||
13. Elionor d'Anjou | ||||||||||||||||
27. Maria d'Hongria | ||||||||||||||||
3. Beatriu de Sicília | ||||||||||||||||
14. Otó III de Caríntia | ||||||||||||||||
7. Elisabet de Caríntia | ||||||||||||||||
15. Eufèmia de Silèsia-Liegnitz | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
modificaEl 27 de juny de 1374 es va casar amb Elisabet de Nuremberg, filla del burgravi Frederic V de Hohenzollern. Las parella tingué nou fills:
- Robert (1375-1397)
- Margarida (1376-1434), es casaria el 1394 amb el duc de Lorena Carles II.
- Frederic (v. 1377-1401)
- Lluís (1378-1436), succeïria el seu pare a l'Electorat Palatí com a Lluís III.
- Agnès (1379-1401), es casaria el 1400 amb el duc Adolf de Kleve.
- Elisabet (1381-1408), es casaria el 1407 amb el duc Frederic IV d'Àustria.
- Joan (1383-1443)
- Esteve (1385-1459)
- Otó (1390-1461)
Notes i referències
modifica- ↑ «Robert d'Alemanya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.