Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.

Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

Mudéjar revolt of 1264–66 (en)
Quadre de Mauricio Federico Ramos (1846-1904), representant l'entrada de Jaume I a Múrcia l'any 1266, després de la capitulació musulmana.
Tipus	guerra
Data	1265 -1266
Lloc	Regne de Múrcia
Resultat	Victòria catalana. Retorn del Regne de Múrcia a la Corona de Castella
Bàndols
Rebels musulmans
Comandants en cap
Infant Pere d'Aragó Muhammad ibn Hûd Biha al-Dawla

"Llibre dels feits del rei en Jacme"

Antecedents

La Corona de Castella havia sotmès la Taifa de Murciyya a vassallatge l'any 1243 quan Ibn Hud al-Dawla va signar les capitulacions d'Alcaraz, però uns vint anys després, el 1264, els andalusins de Múrcia es revoltaren encoratjats per les promeses de suport enviades des del Regne de Granada i el Marroc. El rei de Castella, Alfons X el Savi, casat amb Violant d'Aragó, suplicà ajut al seu sogre, el rei Jaume el Conqueridor.

La guerra

Jaume el Conqueridor, temerós que la revolta sarraïna s'estengués al Regne de València, també poblat majoritàriament per andalusins, llençà una guerra de conquesta sobre el Regne de Múrcia.

Malgrat les reticències de la noblesa militar catalana, la conquesta del regne de Múrcia va ser efectuada exclusivament per soldats catalans, encara que aquesta no va ser la idea inicial, ja que el mateix Jaume havia requerit prèviament a les corts de Saragossa que els aragonesos col·laboressin en la seva campanya murciana, però que per a enuig del rei conqueridor, finalment van renunciar a qualsevol intervenció. Aquesta indignació envers la noblesa militar aragonesa va quedar reflectida en el seu discurs en el parlament, on Jaume I d'Aragó també va aprofitar per a fer un apassionat elogi a Catalunya, qui segons el rei, era el millor regne dels cinc d'Espanya:

« E direm nos: Gran maraueylans donam de uosaltres, car sots dura gent dentendre rao, car be deuriets guardar lo negoci qual es, e deuriets guardar siu fem nos per bon enteniment o per mal: car creem per cert que nuyl hom nons poria en real notar aço, car nos ho fem la primera cosa per Deu, la segona per saluar Espanya, la terça que nos e uos haiam tan bon preu e tan gran nom que per nos e per uos es saluada Espanya. E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble, perço car hi ha ·IIII· comtes, ço es lo comte Durgell, el comte Dampuries, el comte de Fois, el comte de Paylas: e hay Richs homens, que per ·I· que aqui naja na ·IIII· en Cathalunya, e per ·I· caualler na en Cathalunya ·V·, e per ·I· clergue que aci haja la na ·X·, e per ·I· ciutada honrat na en Cathalunya ·V·: e pus aquels de la pus honrada terra Despanya nos uolgren guardar en dar a nos del lur, uosaltres que tenits nostra honor, qui ·XXX· milia, qui ·XX· milia, qui ·XL· milia sous, bens deuriets aiudar, e maiorment car tot se romandria en uos, ab mes que nos uos hi anadiriem del nostre. E ells dixeren que nou farien daquela manera per re del mon. »

—200

Les tropes, majoritàriament catalanes i comandades per l'infant Pere, derrotaren al cabdill de la revolta musulmana Muhàmmad ibn Hud Bihà-ad-Dawla.

Conseqüències

Els conqueridors n'expulsaren les tropes granadines i hi assentaren un contingent de 10.000 colons militaritzats i majoritàriament catalans, a fi d'assegurar el sotmetiment de la població autòctona andalusí. Pacificat el regne i destruïda la rebel·lió, el rei Jaume I el Conqueridor retornà la sobirania del Regne de Múrcia a la Corona de Castella, respectant els límits estipulats al Tractat d'Almizra.

Bibliografia

• Garrido i Valls, Josep-David. La conquesta del sud de València i Múrcia per Jaume II. 1a ed. Rafael Dalmau Editor, 2002. ISBN 84-232-0645-9.