Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)
La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.
Mudéjar revolt of 1264–66 ![]() | |||
---|---|---|---|
![]() Quadre de Mauricio Federico Ramos (1846-1904), representant l'entrada de Jaume I a Múrcia l'any 1266, després de la capitulació musulmana.[1] | |||
Tipus | guerra | ||
Data | 1265 -1266 | ||
Lloc | Regne de Múrcia | ||
Resultat |
Victòria catalana. Retorn del Regne de Múrcia a la Corona de Castella | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants en cap | |||
| |||
| |||
![]() |
AntecedentsModifica
La Corona de Castella havia sotmès la Taifa de Murciyya a vassallatge l'any 1243 quan Ibn Hud al-Dawla va signar les capitulacions d'Alcaraz, però uns vint anys després, el 1264, els andalusins de Múrcia es revoltaren encoratjats per les promeses de suport enviades des del Regne de Granada i el Marroc. El rei de Castella, Alfons X el Savi, casat amb Violant d'Aragó, suplicà ajut al seu sogre, el rei Jaume el Conqueridor.
La guerraModifica
Jaume el Conqueridor, temerós que la revolta sarraïna s'estengués al Regne de València, també poblat majoritàriament per andalusins, llençà una guerra de conquesta sobre el Regne de Múrcia.
Malgrat les reticències de la noblesa militar catalana,[2] la conquesta del regne de Múrcia va ser efectuada exclusivament per soldats catalans, encara que aquesta no va ser la idea inicial, ja que el mateix Jaume havia requerit prèviament a les corts de Saragossa que els aragonesos col·laboressin en la seva campanya murciana, però que per a enuig del rei conqueridor, finalment van renunciar a qualsevol intervenció. Aquesta indignació envers la noblesa militar aragonesa va quedar reflectida en el seu discurs en el parlament, on Jaume I d'Aragó també va aprofitar per a fer un apassionat elogi a Catalunya, qui segons el rei, era el millor regne dels cinc[3] d'Espanya (geografia):
| |||
—200 |
Les tropes, majoritàriament catalanes infant Pere, derrotaren al cabdill de la revolta musulmana Muhàmmad ibn Hud Bihà-ad-Dawla.
i comandades per l'ConseqüènciesModifica
Els conqueridors n'expulsaren les tropes granadines i hi assentaren un contingent de 10.000 colons militaritzats i majoritàriament catalans, a fi d'assegurar el sotmetiment de la població autòctona andalusí. Pacificat el regne i destruïda la rebel·lió, el rei Jaume I el Conqueridor retornà la sobirania del Regne de Múrcia a la Corona de Castella, respectant els límits estipulats al Tractat d'Almizra.
NotesModifica
- ↑ aquí, es refereix al Regne d'Aragó, lloc on es trobava el rei. En la frase, el rei compara el Regne d'Aragó i Catalunya
ReferènciesModifica
- ↑ Ramallo Asensio, Germán. Nuevas obras del pintor Federico Mauricio Ramos. IMAFRONTE núm.8-9, 1992-1993, p. 355.
- ↑ Garrido i Valls, Josep-David: Jaume I i el Regne de Múrcia, pàg 72, 1r paràgraf, 1ª línia. ISBN 84-232-0517-7
- ↑ El Llibre dels Feyts cap 477
BibliografiaModifica
- Garrido i Valls, Josep-David. La conquesta del sud de València i Múrcia per Jaume II. 1a ed. Rafael Dalmau Editor, 2002. ISBN 84-232-0645-9.