El cementeri d'Alacant, anomenat de la Mare de Déu del Remei (patrona de la ciutat), és l'únic cementiri municipal de la ciutat d'Alacant. Ocupa una superfície total de 223.674 m², si bé està prevista una ampliació que suposarà duplicar la seva extensió.[1] L'entrada principal és per la plaça del Cementeri.
La construcció d'aquest cementiri va començar en 1918 a la zona de La Florida segons el projecte de l'arquitecte municipal Francisco Fajardo Guardiola.[2] Va ser traçat en quadrícules, amb petites places a les interseccions dels carrers.[3] En una de les principals, es troben quatre fosses reservades a alacantins il·lustres, de les quals tres estan ocupades, una pel poetaMiguel Hernández, una altra per l'almirallJulio Guillén Tato i l'altra pel pintorGastó Castelló.[3] La seva plena posada en servei va tenir lloc l'any 1925, encara que l'epidèmia de grip de l'any 1918, coneguda com a grip espanyola, va fer que prèviament ja s'habilités una fossa comuna en el cementiri malgrat no haver estat inaugurat.[4] En 1931 es va traslladar a aquest lloc el cementiri municipal després del tancament de l'antic cementiri de Sant Blai.[2] Acabada la Guerra Civil va ser escenari d'afusellaments.[2]
↑ 2,02,12,2Jaén i Urban, G. (director), Martínez Medina, A., Oliva Meyer, J., Oliver Ramírez, J. L., Sempere Pascual, A. y Calduch Cervera, J.. Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante (en castellà). Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, 1999, p. 314. ISBN 84-7784-353-8.
↑ 3,03,1Martínez López, M.. Edificios Emblemáticos de Alicante (en castellà). Alicante, España: Club Universitario, 2001, p. 127-133. ISBN 84-8454-063-4.
↑Historia del barrio de la Florida, sus calles y sus gentes. Alacant: Associació de Veïns "La Voz de la Florida", 2010, p. 24 i 73.
↑Berlanga, Ángel; García, J. Cristóbal «Aquí yace un torero». Aplausos, 31-10-2018.
