Claudetita

mineral òxid

La claudetita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dóna nom al grup de la claudetita. Rep el seu nom de F. Claudet, químic francès qui va descriure per primera vegada el mineral.

Infotaula de mineralClaudetita
Claudetite-700910.jpg
Cristalls de claudetita de Califòrnia
Fórmula químicaAs2O3
EpònimFrederic Just Claudet (en) Tradueix modifica
Localitat tipusMina São Domingos, Corte do Pinto, Mértola, Districte de Beja, Portugal
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.45
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.45 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.01 modifica
Dana4.3.10.1
Heys7.13.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,33Å; b = 12,98Å; c = 4,54Å; β = 94,27°
Simetria2/m - prismàtica
Colorincolor, blanc
Maclesmacles de penetració o de contacte en {100}, comunes
Exfoliacióperfecta en {010}
Fracturafibrosa
Tenacitatelàstica
Duresa2,5
Lluïssorvítria, nacrada
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,870 nβ = 1,920 nγ = 2,010
Birefringènciaδ = 0,140
Angle 2Vmesurat: 58°, calculat: 78°
Dispersió òpticaforta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Any d'aprovació1868
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La claudetita és un òxid de fórmula química As2O3. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És un mineral dimorf de l'arsenolita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la claudetita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta l'any 1868 a la mina São Domingos, a Corte do Pinto, al districte de Beja, a Portugal. Ha estat descrita a altres indrets arreu del planeta, tot i que els jaciments on s'hi pot trobar són escasos.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudetita
  1. «Claudetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 abril 2017].