Arsenolita

L'arsenolita o arsenita és la forma mineral de l'òxid d'arsènic(III) (As2O3).[2]Rep el seu nom degut a l'arsènic en la seva composició.[1]

Infotaula de mineralArsenolita
Arsenolite w- stibnite Arsenic oxide WHite Caps Mine Manhattan Nye County Nevada 2099.jpg
Fórmula químicaAs2O3
Epònimarsènic modifica
Localitat tipusSt Andreasberg, Districte de Sant Andreasberg, Baixa Saxònia, Alemanya
Classificació
CategoriaMinerals òxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.50
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.50 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.02 modifica
Dana4.3.9.1 modifica
Propietats
Sistema cristal·líIsomètric - Hexaoctàedric
ColorBlau, blanc, groc clar, vermell
ExfoliacióPerfecta segons {111}
FracturaFractura concoidal
Duresa1,5 a l'escala de Mohs
LluïssorVitri - apagat
Color de la ratllaBlanca
DiafanitatTransparent a translúcid
Densitat3,7 g/cm3
MagnetismeNo magnètic
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

Cristal·litza en el sistema cúbic, comunament en forma de diminuts octaedres, de vegades modificat pel dodecaedre, en agregats o costres, també pot tenir forma botroidal, estalactítica, d'aspecte terrestre o pulverulent.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenolita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jacimentsModifica

L'arsenolita és un producte d'oxidació d'altres sulfurs amb contingut d'arsènic en filons hidrotermals; també es pot en incendis o en la crema de filons de carbó. Va ser descoberta a Sant Andreasberg (Baixa Saxònia, Alemanya). També ha estat descrita a altres indrets d'Alemanya, Albània, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Macedònia del Nord, Malàisia, el Marroc, Noruega,Nova Zelanda, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Rússia, Sèrbia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Xile i la Xina. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Atrevida, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: claudetita, realgar, orpiment i eritrita.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Arsenolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 juny 2017].
  2. Diccionario de ciencias. Editorial Complutense, 2000, p. 77–. ISBN 978-84-89784-80-2 [Consulta: 15 maig 2013]. 
  3. 3,0 3,1 «Arsenolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 20 maig 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenolita