El realgar és un mineral de la classe dels sulfurs segons la classificació de Strunz. Rep el seu nom de l'àrab raj al gar, pols de la caverna.

Infotaula de mineralRealgar
Realgar-229713.jpg
Cristall de realgar de la mina Royal Reward, Green River Gorge, Franklin, King County, Washington, Estats Units
Fórmula químicaAs4S4
EpònimExplosió de pols
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.FA.15a
Nickel-Strunz 9a ed.2.FA.15a
Nickel-Strunz 8a ed.II/F.02
Dana2.8.21.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics estriats; més comunament massiu
Estructura cristal·linaa = 9.325(3) Å, b = 13.571(5) Å, c = 6.587(3) Å, β = 106.43°; Z = 16
Simetriamonoclínica 2/m
Colorvermell fosc, vermell ataronjat
Maclesmacles de contacte en {100}
Exfoliació{010} perfecta
Fracturaconcoidal
Tenacitatsèctil
Duresa1,5 a 2
Lluïssoradamantina, grassa
Color de la ratllavermella ataronjada i groga ataronjada
Diafanitattransparent
Gravetat específica3,56
Densitat3,5
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 2.538
nβ = 2.684
nγ = 2.704
Birefringènciaδ = 0,166
Pleocroismegairebé incolor a groc pàl·lid daurat
Angle 2V40°
Dispersió òpticar > v, molt forta
Altres característiquestòxic i cancerigen
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

El realgar és un sulfur d'arsènic natural, encara que rar. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans i ben modelats cristalls, els quals són entre vermell i ataronjat amb brillantor resinosa. És similar al cinabri, però més suau i menys dens. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega, alterant-se a pararealgar.[2] S'ha de conservar a la foscor. És un mineral tòxic que va ser usar en la medicina medieval i en la fabricació de vidres. Avui dia s'usa en focs artificials, pesticides i en l'obtenció d'arsènic. És soluble en solucions d'hidròxid de potassi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el realgar pertany a "02.FA: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H2O, amb As, (Sb), S" juntament amb els següents minerals: duranusita, dimorfita, pararealgar, alacranita, uzonita, laphamita, orpiment, getchellita i wakabayashilita.

Formació i jacimentsModifica

Es troba com a mineral secundari juntament amb l'orpiment groc, un altre sulfur d'arsènic, en filons hidrotermals i dipòsits d'aigües termals, on es produeix per la descomposició d'altres minerals d'arsènic, com l'arsenopirita. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina.

ReferènciesModifica

  1. «Realgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].
  2. «Pararealgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Realgar