El realgar és un mineral de la classe dels sulfurs segons la classificació de Strunz. Rep el seu nom de l'àrab raj al gar, pols de la caverna.

Infotaula de mineralRealgar

Cristall de realgar de la mina Royal Reward, Green River Gorge, Franklin, King County, Washington, Estats Units
Fórmula químicaAs₄S₄
Epònimmina i pols Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.FA.15a
Nickel-Strunz 9a ed.2.FA.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/F.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.8.21.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics estriats; més comunament massiu
Estructura cristal·linaa = 9.325(3) Å, b = 13.571(5) Å, c = 6.587(3) Å, β = 106.43°; Z = 16
Grup puntualmonoclínica 2/m
Colorvermell fosc, vermell ataronjat
Maclesmacles de contacte en {100}
Exfoliació{010} perfecta
Fracturaconcoidal
Tenacitatsèctil
Duresa1,5 a 2
Lluïssoradamantina, grassa
Color de la ratllavermella ataronjada i groga ataronjada
Diafanitattransparent
Gravetat específica3,56
Densitat3,5
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 2.538
nβ = 2.684
nγ = 2.704
Birefringènciaδ = 0,166
Pleocroismegairebé incolor a groc pàl·lid daurat
Angle 2V40°
Dispersió òpticar > v, molt forta
Altres característiquestòxic i cancerigen
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Publicació(Enciclopèdia soviètica armènia, Gujin tuixu jitxeng, Mineralogia, eller mineralriket indelt och beskrifvet (en) Tradueix i Encyclopædia Britannica Modifica el valor a Wikidata)
SímbolRlg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

El realgar és un sulfur d'arsènic natural, encara que rar. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans i ben modelats cristalls, els quals són entre vermell i ataronjat amb brillantor resinosa. És similar al cinabri, però més suau i menys dens. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega, alterant-se a pararealgar.[2] S'ha de conservar a la foscor. És un mineral tòxic que va ser usar en la medicina medieval i en la fabricació de vidres. Avui dia s'usa en focs artificials, pesticides i en l'obtenció d'arsènic. És soluble en solucions d'hidròxid de potassi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el realgar pertany a «02.FA: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb As, (Sb), S» juntament amb els següents minerals: duranusita, dimorfita, pararealgar, alacranita, uzonita, laphamita, orpiment, getchellita i wakabayashilita.

Formació i jaciments modifica

Es troba com a mineral secundari juntament amb l'orpiment groc, un altre sulfur d'arsènic, en filons hidrotermals i dipòsits d'aigües termals, on es produeix per la descomposició d'altres minerals d'arsènic, com l'arsenopirita. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de la Riera de Cervelló (Baix Llobregat).[3]

Referències modifica

  1. «Realgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].
  2. «Pararealgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].
  3. «Realgar from Riera de Cervelló Mines, Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 31 gener 2024].

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Realgar