Realgar
El realgar és un mineral de la classe dels sulfurs segons la classificació de Strunz. Rep el seu nom de l'àrab raj al gar, pols de la caverna.
 Realgar | |
|---|---|
 Cristall de realgar de la mina Royal Reward, Green River Gorge, Franklin, King County, Washington, Estats Units | |
| Fórmula química | As₄S₄ |
| Epònim | mina i pols  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.FA.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FA.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.08 – Anhang |
| Dana | 2.8.21.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics estriats; més comunament massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 9.325(3) Å, b = 13.571(5) Å, c = 6.587(3) Å, β = 106.43°; Z = 16 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m |
| Color | vermell fosc, vermell ataronjat |
| Macles | macles de contacte en {100} |
| Exfoliació | {010} perfecta |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | adamantina, grassa |
| Color de la ratlla | vermella ataronjada i groga ataronjada |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 3,56 |
| Densitat | 3,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2.538 nβ = 2.684 nγ = 2.704 |
| Birefringència | δ = 0,166 |
| Pleocroisme | gairebé incolor a groc pàl·lid daurat |
| Angle 2V | 40° |
| Dispersió òptica | r > v, molt forta |
| Altres característiques | tòxic i cancerigen |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Rlg |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaEl realgar és un sulfur d'arsènic natural, encara que rar. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans i ben modelats cristalls, els quals són entre vermell i ataronjat amb brillantor resinosa. És similar al cinabri, però més suau i menys dens. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega, alterant-se a pararealgar.[2] S'ha de conservar a la foscor. És un mineral tòxic que va ser usar en la medicina medieval i en la fabricació de vidres. Avui dia s'usa en focs artificials, pesticides i en l'obtenció d'arsènic. És soluble en solucions d'hidròxid de potassi.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el realgar pertany a «02.FA: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb As, (Sb), S» juntament amb els següents minerals: duranusita, dimorfita, pararealgar, alacranita, uzonita, laphamita, orpiment, getchellita i wakabayashilita.
Formació i jaciments
modificaEs troba com a mineral secundari juntament amb l'orpiment groc, un altre sulfur d'arsènic, en filons hidrotermals i dipòsits d'aigües termals, on es produeix per la descomposició d'altres minerals d'arsènic, com l'arsenopirita. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de la Riera de Cervelló (Baix Llobregat).[3]
Referències
modifica- ↑ «Realgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].
- ↑ «Pararealgar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2014].
- ↑ «Realgar from Riera de Cervelló Mines, Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 31 gener 2024].
Vegeu també
modifica