Viquipèdia

Långban

Långban és una localitat minera que es troba al districte de Bergslagen, a Värmland, una província de Suècia. Pertany al municipi de Filipstad, sent Filipstad la ciutat més propera, uns 21 km al sud. És el lloc de naixement de l'inventor suec-americà John Ericsson i el seu germà Nils Ericson.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLångban
Imatge
Tipussmåort Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 59° 51′ 21″ N, 14° 15′ 51″ E / 59.855924°N,14.26405°E / 59.855924; 14.26405
EstatSuècia
Comtatcomtat de Värmland
MunicipiMunicipi de Filipstad Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població56 (2015) Modifica el valor a Wikidata (136,59 hab./km²)
Geografia
Superfície41 ha Modifica el valor a Wikidata
Alt forn a Långban

Va ser explotada sistemàticament en el període comprés entre els anys 1911-72, però es té constància de la seva explotació ja al segle xv. La majoria de la mineria realitzada es va dur a terme per extreure minerals de ferro i minerals de manganès. A partir de l'any 1950, es va extreure només dolomita.[1]

La zona minera de Långban és un dipòsit metamorfosejat de manganès i ferro, amb skarns extremadament complexos i pegmatites. Ha estat descrit com un dels jaciments més rics en minerals al món. Fins el mes de desembre de 2024 s'havien identificat a la zona més de 320 minerals diferents, i 79 d'aquests tenen Långban com a localitat tipus.[2] La darrera espècie en ser descoberta en aquest jaciment és la friisita, aprovada per l'IMA en el mes d'octubre de 2024.[3]

Minerals descoberts a Långban

modifica

Aquestes són les espècies que han estat descobertes en aquesta localitat, algunes de les quals no han estat descrites a cap altre lloc més:

Espècie Etimologia
Adelita Del grec adelos (fosc), per la seva falta de transparència.[4]
Acrocordita Del grec akrochordon (berruga), per la forma dels seus agregats.[5]
Aminoffita Del mineralogista suec Gregori Aminoff, expert en la mineralogia de Långban.[6]
Arakiïta Del professor Takaharu Araki, per les seves determinacions d'estructures cristal·lines de minerals.[7]
Armangita Per la seva composició: arsènic i manganès.[8]
Arsenoclasita Del grec αρσενικόν (arsènic) i κλάσις (exfoliació), per la seva bona exfoliació i el seu contingut en arsènic.[9]
Barylita Del grec βαρυζ (pesat) i λιτθοσ (pedra), per la seva alta densitat.[10]
Bergslagita De la regió de Bergslagen.[11]
Berzeliïta Del químic suec Jöns Jakob Berzelius.[12]
Blixita Del químic Ragnar Blix, qui va realitzar l'anàlisi de molts minerals de Långban.[13]
Britvinita Del mineralogista rus Sergei Nikolaevich Britvin.[14]
Bromellita Del mineralogista i físic suec Magnus von Bromell.[15]
Caryinita Del grec κορύινος (en error), pel seu color.[16]
Dixenita Del grec δύο (dos) i ξένος (convidat), en referència a l'associació llavors única de sílice i òxid arsenòs.[17]
Ecdemita Del grec έκδημος (inusual), per la seva composició.[18]
Ericssonita De l'inventor suec nascut a Långban John Ericsson.[19]
Erssonita [20]
Eveïta De la figura bíblica d'Eva.[21]
Filipstadita De la localitat de Filipstad, propera a Långban.[22]
Filolitita Del grec φίλος (amic) i λίθος (pedra), en honor de l'associació "Amics de la mineralogia".[23]
Finnemanita De qui va trobar el primer espècimen, K.J. Finneman.[24]
Fredrikssonita Del geoquímic Kurt A. Fredriksson.[25]
Freedita Del mineralogista nord-americà Robert L. Freed.[26]
Friisita -
Gabrielsonita Del mineralogista suec Olof Erik Gabrielson.[27]
Ganomalita Del grec γανωμα (brillantor), a causa de la seva lluïssor adamantina.[28]
Gatedalita
Gonyerita Del químic Forest A. Gonyer, qui va anomenar i analitzar moltes espècies minerals.[29]
Hedifana Del grec ηδύς (dolç o bonic) i φαίνεσθαι (semblar), en al·lusió a la seva aparença i brillantor.[30]
Hiärneïta Del pioner en la geologia a Suècia Urban Hiärne.[31]
Hidrocerussita Per ser un carbonat de plom hidratat, similar a la cerussita.[32]
Hjalmarita
Hyttsjöïta Del llac Hytssjon, a l'oest de Långban.[33]
Ingersonita Del geoquímic nord-americà Fred Earl Ingerson.[34]
Jagoïta Del col·leccionista de minerals nord-americà John Bernard Jago Trelawney.[35]
Joesmithita Del mineralogista anglès Joseph Victor Smith.[36]
Julgoldita-(Fe2+)
Julgoldita-(Fe3+)
Espècie Etimologia
Kentrolita Del grec κεντρί (espiga), en al·lusió al seu hàbit.[37]
Långbanita De Långban, la seva localitat tipus.[38]
Långbanshyttanita De Långbanshyttan, l'antic nom de la mina.[39]
Langhofita
Magnetoplumbita En al·lusió a la seva propietat magnètica i el seu contingut en plom.[40]
Magnussonita Per Nils Harald Magnusson, per les seves contribucions a la geologia i mineralogia de Långban.[41]
Manganarsita Per la seva composició: manganès i arsènic.[42]
Manganberzeliïta Del químic suec Jöns Jakob Berzelius i el seu contingut en manganès.[43]
Manganohörnesita L'anàleg amb manganès de la hörnesita.[44]
Melanotekita Del grec μελανός (negre) i τήκεσθαι (fondre), en al·lusió a la seva aparença.[45]
Molibdofil·lita Del grec molybdos (plom) i phyllos (fulla), en al·lusió al seu hàbit i el contingut en plom.[46]
Ortopinakiolita Dimorf ortoròmbic de la pinakiolita.[47]
Parwelita Del químic suec Alexander Parwel, qui va realitzar moltes anàlisis de minerals de Långban, incloent aquest.[48]
Paulmooreïta Del professor nord-americà de física Paul (Paulus) B. Moore.[49]
Perita Del geòleg suec Per Adolf Geijer.[50]
Pinakiolita Del grec πινάκιον (petita tauleta) i λίθος (pedra), en al·lusió a la forma tubular prima dels cristalls.[51]
Piroaurita Del grec πυρ (foc) i del llatí aurum (pedra), en al·lusió al seu color groc daurat quan s'escalfa a temperatures relativament baixes.[52]
Piroaurita-2H Per la seva relació estructural amb la piroaurita.[53]
Pirobelonita Del grec πυρ (foc) i βελόνη (agulla), en al·lusió al seu color i a l'hàbit acicular dels seus cristalls.[54]
Quenselita Del professor de mineralogia suec Percy Dudgeon Quensel.[55]
Richterita Del professor de química Hieronymus Theodor Richter, co-descobridor de l'indi.[56]
Rouseïta Del professor Roland Rouse.[57]
Sahlinita De Carl Sahlin, gerent dels treballs del ferro a Suècia.[58]
Skogbyita -
Stenhuggarita Del suec stenhuggare (pedra mason), en honor del geoquímic i mineralogista neozelandès Brian Harold Mason.[59]
Sundiusita Del mineralogista suec Nils Sundius.[60]
Sverigeïta Pel país d'origen, Suècia (Sverige).[61]
Swedenborgita Del científic suec Emanuel Swedenborg.[62]
Takeuchiïta Del professor Yoshio Takéuchi, qui va predir l'existència de l'espècie i la seva estructura cristal·lina.[63]
Tilasita Del geòleg suec Daniel Tilas.[64]
Trigonita Del grec τρίγωνον (triangle), en al·lusió a la forma comuna dels seus cristalls.[65]
Turneaureïta Del geòleg nord-americà Frederick Stewart Turneaure.[66]
Vargita
Welinita Del mineralogista suec Eric Welin.[67]
Welshita Del mineralogista nord-americà Wilfred "Bill" Reinhardt Welsh.[68]
Wermlandita De la província sueca de Värmland (Wermland).[69]
Wickmanita Del mineralogista suec Frans Erik Wickman.[70]
Wiklundita
Zenzenita De Nils Zenzén, curador del Museu Suec d'Història Natural.[71]

També és el primer lloc on s'han descrit aquestes cinc espècies, les quals són varietats o espècies no aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA):

Espècie Descripció
α-Vredenburgita Una fase metaestable tetragonal homogènia, probablement sinònim de l'iwakiïta.[72]
Ericssonita-2O Desacreditada per l'IMA l'any 2011 ja que correspon al politip ortoròmbic de l'ericssonita.[73]
Heliofil·lita Pel que sembla és una espècie dimorfa de l'ecdemita.[74]
Hidrohausmannita Un pseudomorf de pirocroïta que conté feitknechtita i hausmannita.[75]
Urbanita Varietat d'aegirina.[76]

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Långban
  1. ↑ «Långban» (en suec). Sveriges geologiska undersökning. [Consulta: 6 abril 2016].
  2. ↑ «Långban Mine, Långban Ore District, Filipstad, Värmland County, Sweden» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2024].
  3. ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 82». European Journal of Mineralogy, 36, 6, 09-12-2024, pàg. 1005–1010. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-1005-2024 [Consulta: 22 desembre 2024].
  4. ↑ «Adelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  5. ↑ «Akrochordite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  6. ↑ «Aminoffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  7. ↑ «Arakiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  8. ↑ «Armangite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  9. ↑ «Arsenoclasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  10. ↑ «Barylite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  11. ↑ «Bergslagite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  12. ↑ «Berzeliite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  13. ↑ «Blixite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  14. ↑ «Britvinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  15. ↑ «Bromellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  16. ↑ «Caryinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  17. ↑ «Dixenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  18. ↑ «Ecdemite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  19. ↑ «Ericssonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  20. ↑ «Erssonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juliol 2021].
  21. ↑ «Eveite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  22. ↑ «Filipstadite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  23. ↑ «Philolithite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  24. ↑ «Finnemanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  25. ↑ «Fredrikssonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 14 abril 2016].
  26. ↑ «Freedite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  27. ↑ «Gabrielsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  28. ↑ «Ganomalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  29. ↑ «Gonyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  30. ↑ «Hedyphane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  31. ↑ «Hiärneite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  32. ↑ «Hydrocerussite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  33. ↑ «Hyttsjöite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  34. ↑ «Ingersonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  35. ↑ «Jagoite» (en anglès). Handbook of Mineralgy. [Consulta: 15 abril 2016].
  36. ↑ «Joesmithite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  37. ↑ «Kentrolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  38. ↑ «Långbanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  39. ↑ «Långbanshyttanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  40. ↑ «Magnetoplumbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  41. ↑ «Magnussonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  42. ↑ «Manganarsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  43. ↑ «Manganberzeliite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  44. ↑ «Manganohörnesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  45. ↑ «Melanotekite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  46. ↑ «Molybdophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  47. ↑ «Orthopinakiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  48. ↑ «Parwelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  49. ↑ «Paulmooreite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  50. ↑ «Perite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 16 abril 2016].
  51. ↑ «Pinakiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  52. ↑ «Pyroaurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  53. ↑ «Pyroaurite-2H» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  54. ↑ «Pyrobelonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  55. ↑ «Quenselite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  56. ↑ «Richterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  57. ↑ «Rouseite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  58. ↑ «Sahlinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  59. ↑ «Stenhuggarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  60. ↑ «Sundiusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  61. ↑ «Sverigeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  62. ↑ «Swedenborgite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  63. ↑ «Takéuchiite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 16 abril 2016].
  64. ↑ «Tilasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  65. ↑ «Trigonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  66. ↑ «Turneaureite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  67. ↑ «Welinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  68. ↑ «Welshite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  69. ↑ «Wermlandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  70. ↑ «Wickmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  71. ↑ «Zenzénite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  72. ↑ «α-Vredenburgite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  73. ↑ «Ericssonite-2O» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  74. ↑ «Heliophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  75. ↑ «Hydrohausmannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  76. ↑ «Urbanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Långban&oldid=34391414»