Adelita
L'adelita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser anomenada així per Hjalmar Sjögren l'any 1891 del grec άδηλος, "adelos," (desigual), en referència a la seva falta de transparència. Pertany i dona nom al grup de l'adelita-descloizita.[2]
 Adelita | |
|---|---|
 Adelita de color rosa  | |
| Fórmula química | CaMg(AsO₄)(OH) |
| Epònim | amagar |
| Nom IUPAC | arsenat hidròxid de calci i magnesi |
| Localitat tipus | Långban i Kitteln mine, Nordmark Odal field (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.11b |
| Dana | 41.5.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7.43Å, b = 8.85Å, c = 5.88Å |
| Color | incolora, blanc, gris, gris blavós, gris groguenc, groc, verd pàl·lid, marró rosat, marró |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,71 a 3,76 g/cm³ (mesurada), 3,78 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.712 nβ = 1.721 nγ = 1.731 |
| Birefringència | δ = 0,019 |
| Angle 2V | mesurat: 68° a 90° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ade |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaL'adelita és un mineral rar. Químicament és un arsenat hidroxilat de calci i magnesi. És isostructural amb la gottlobita, amb la qual té la mateixa estructura molecular però sense vanadi, formant amb aquesta una sèrie de solució sòlida segons la quantitat d'aquest element.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'adelita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.
Formació i jaciments
modificaS'ha trobat bastant en un jaciment de zinc en un estrat metamorfitzat de Nova Jersey (Estats Units). Sol trobar-se associada a altres minerals com: dolomita, sarkinita, brucita, hedifana, fredrikssonita, braunita o arsenoclasita. Les localitzacions on es pot trobar són: Saxònia i Turíngia (Alemanya), Värmland (Suècia), Nova Jersey i Utah (Estats Units).
Referències
modifica
- ↑ «Adelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2015].
- ↑ «Adelite-Descloizite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2015].
- ↑ «Adelite-Gottlobite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2015].