Paganoïta

La paganoïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Renato Pagano (1938-) i Adriana (Paccagnella) Pagano pel seu llarg servei a la comunitat mineralògica europea.

Paganoïta
Fórmula química	NiBi(AsO₄)O
Epònim	Renato Pagano (en) i Adriana Pagano
Localitat tipus	Johanngeorgenstadt, Districte de Johanngeorgenstadt, Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BH.50
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BH.50
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Grup espacial	grup espacial 1
Color	taronja-marró a marró-daurat profund
Duresa	1 a 2
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	taronja-marró clar
Diafanitat	translúcida
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 2,070 nγ = 2,090
Birefringència	δ = 0,020
Dispersió òptica	r < v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1999-043
Any d'aprovació	1999
Símbol	Pgn
Referències

Característiques

La paganoïta és un fosfat de fórmula química NiBi(AsO₄)O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999, i la primera publicació data del 2001. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paganoïta pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Johanngeorgenstadt, al districte homònim d'Erzgebirge, a l'estat de Saxònia, Alemanya. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.