Bertossaïta

La bertossaïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor d'Antonio Bertossa, antic director del Servei Geològic de Ruanda. Va ser reconeguda per primera vegada com una fase sense nom per von Knorring (1965) i descrita per von Knorring & Mrose el 1966.

Bertossaïta
Bertossaïta (groc) i burangaïta (blau)
Fórmula química	(Li,Na)₂(Ca,Fe2+,Mn2+)Al₄(PO₄)₄(OH,F)₄
Epònim	Antonio Bertossa (en)
Localitat tipus	Pegmatita Buranga, Districte de Gatumba, Província de l'Oest, Ruanda
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BH.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BH.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.13
Dana	41.7.1.2
Heys	19.8.5
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11,48Å; b = 15,73Å; c = 7,23Å;
Color	rosa clar
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,624 nβ = 1,636 nγ = 1,642
Birefringència	δ = 0,018
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Fe, Mn
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1965-038
Any d'aprovació	1965
Símbol	Bts
Referències

Característiques

La bertossaïta és un fosfat de fórmula química (Li,Na)₂(Ca,Fe²⁺,Mn²⁺)Al₄(PO₄)₄(OH,F)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1965. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i la seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'anàleg amb calci de la palermoïta, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida. Es pot confondre amb l'ambligonita que té una exfoliació més pronunciada. Es coneixen masses de bertossaïta de fins a 50 kg a la localitat tipus.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bertossaïta pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pegmatita Buranga del districte de Gatumba, a la Província de l'Oest de Ruanda. També ha estat descrita posteriorment en una altra pegmatita propera, la de Rubindi, així com en altres indrets ubicats a la Xina i a Austràlia.