Thadeuïta
La thadeuïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del professor Décio Thadeu (1919-1995), professor de geologia del Instituto Superior Técnico de Lisboa (Portugal).
 Thadeuïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca(Mg,Fe2+)₃(PO₄)₂(OH,F)₂ |
| Epònim | Décio Thadeu (en)   |
| Localitat tipus | mina Panasqueira, Panasqueira, Covilhã, Districte de Castelo Branco, Portugal |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.25 |
| Dana | 41.5.16.1 |
| Heys | 19.14.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,41Å; b = 13,56Å; c = 8,54Å; |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Color | groc-taronja, marró |
| Exfoliació | bona en {010} |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,24 a 3,26 g/cm³ (mesurada); 3,21 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,568 nβ = 1,597 nγ = 1,600 |
| Birefringència | δ = 0,032 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 33°, calculat: 34° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-001 |
| Símbol | Thd |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La thadeuïta és un fosfat de fórmula química Ca(Mg,Fe2+)₃(PO₄)₂(OH,F)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1978. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba de manera escindible massiva, d'aproximadament 1 cm, i també granular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4. És un mineral extremadament rar; la major part de les mostres són de fet trifilita o altres fosfats visualment similars.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la thadeuïta pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a Panasqueira, a Covilhã (Districte de Castelo Branco, Portugal). També ha estat descrita a la mina Barroca Grande, a São Francisco de Assis (Portugal). Sol trobar-se associada a altres minerals com: fluorapatita, wolfeïta, topazi, moscovita, esfalerita, quars, calcopirita, pirrotina, siderita, arsenopirita, clorita, vivianita, althausita i panasqueiraïta.[2]