Fluorapatita

La fluorapatita és un mineral de la classe dels fosfats que forma part del grup de l'apatita.[4]

Infotaula de mineralFluorapatita
Apatite Canada.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₅(PO₄)₃F
Epònimapatita i fluor Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BN.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.8.BN.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.39 Modifica el valor a Wikidata
Dana41.8.1.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal - dipiramidal
Hàbit cristal·límassiu a cristal·lí prismàtic
Maclesrarament de contacte
Exfoliacióindistinta
Fracturafràgil a concoidal
Duresa5
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a opaca
Gravetat específica3,1 a 3,2
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1.631 - 1.650 nε = 1.633 - 1.646
Birefringènciaδ = 0.002
Fluorescènciafluorescent i fosforescent
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn), aprovat i mineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2010 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolFap Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

CaracterístiquesModifica

La fluorapatita és un fosfat amb fórmula Ca₅(PO₄)₃F (fluorofosfat de calci). És un sòlid dur i cristal·lí. Pot tenir diversos colors (verd, bru, blau, viola, o sense color), el mineral pur és incolor. És un component important de l'esmalt de les dents.[5] La fluorapatita cristal·litza en el sistema hexagonal. En les matrius biològiques sovint apareix combinat amb hidroxilapatita (Ca₅(PO₄)₃OH). La clorapatita (Ca₅(PO₄)₃Cl) és una altra estructura relacionada.[5] Industrialment aquest mineral és una important font d'àcid fosfòric i d'àcid fluorhídric.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluorapatita pertany a "08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1" juntament amb els següents minerals: alforsita, belovita-(Ce), dehrnita, carbonatohidroxilapatita, clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuita-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, stronadelfita, fluorfosfohedifana, miyahisaïta i arctita.

AplicacionsModifica

La fluorapatita pot ser una impuresa natural de l'apatita generada com a subproducte en la producció d'àcid fosfòric. La fluorapatita sintètica dopada amb manganès-II i antimoni-V forma la base de la segona generació del tub fluorescent. Es pot usar com precursor per la generació de fòsfor.

Formació i jacimentsModifica

La fluorapatia com a mineral és el més comú dels minerals fosfatats. Ocorre en roques ígnies i en roques metamòrfiques riques en calci. És un component essencial de la fosforita. També es troba en els sòls de laterita.[1]

A Catalunya ha estat descrita a la mina Rocabruna de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona); a la pedrera Sanson de Santa Creu d'Olorda (Baix Llobregat, Barcelona); a la pedrera Rialls de Tordera (Maresme, Barcelona); a la pedrera del Turó de Montcada (Vallès Occidental, Barcelona); al Cap de Creus (Alt Empordà, Girona); a Bellver de Cerdanya (Cerdanya, Lleida) i a Arestui a Llavorsí (Cerdanya, Lleida).[6]

VarietatsModifica

  • La carbonatofluorapatita, o fluorapatita rica en carbonat, és una varietat de fluorapatita des del 2008, sent abans una espècie pròpia, amb fórmula Ca₅(PO₄,CO₃)₃(F,O). Es tracta d'una varietat amb algun carbonat (CO₃) substituint el grup fosfat (PO₄).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluorapatita
  1. 1,0 1,1 [enllaç sense format] http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/fluorapatite.pdf Mineral Handbook
  2. [enllaç sense format] http://webmineral.com/data/Fluorapatite.shtml Webmineral
  3. [enllaç sense format] http://www.mindat.org/min-1572.html Mindat
  4. «Apatite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 agost 2014].
  5. 5,0 5,1 Klein, Cornelis; Hurlbut, Cornelius Searle; Dana, James Dwight. Manual of Mineralogy. 21a ed.. Wiley, 1999. ISBN 0-471-31266-5. 
  6. «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].