Sahlinita

mineral arsenat

La sahlinita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Carl Andreas Sahlin (Vollsjö, Suècia, 15 de desembre de 1861 - Danderyd, Suècia, 22 de gener de 1943), metal·lúrgic i director general de les obres de ferro a Suècia.

Infotaula de mineralSahlinita
Fórmula químicaPb14(AsO4)2O9Cl4
EpònimCarl Sahlin Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BO.20
Nickel-Strunz 9a ed.8.BO.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/D.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana41.1.4.1
Heys22.2.12
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 12,71 Å; b = 22,49 Å; c = 11,36 Å; β = 118,99°
Colorgroc clar
Exfoliacióperfecta en {010}
Duresa2 a 3
Densitat7,95 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 3,300
Birefringènciaδ = 3,300
Dispersió òpticamarcada a extrema
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La sahlinita és un arsenat de fórmula química Pb14(AsO4)2O9Cl4. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sahlinita pertany a "08.BO: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO4 sobre 1:1" juntament amb els següents minerals: nacafita, preisingerita, petitjeanita, schumacherita, atelestita, hechtsbergita, smrkovecita, kombatita, heneuïta, nefedovita, kuznetsovita, artsmithita i schlegelita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). També ha estat descrita a la mina Wesley (Bristol, Anglaterra), a la pedrera Torr Works (Somerset, Anglaterra) i a la mina Kombat (Namíbia).

ReferènciesModifica

  1. «Sahlinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2019].