Ingersonita

mineral òxid

L'ingersonita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el seu nom l'any 1988 en honor de Fred Earl Ingerson (1906-1993), geoquímic del Geophysical Laboratory of the Carnegie Institution (1935-1947), cap geoquímic de la branca de petrologia del Servei Geològic dels Estats Units (1947-1958), i professor de geologia a la Universitat de Texas, a Austin (1958 a 1977).

Infotaula de mineralIngersonita
Fórmula químicaCa3Mn2+Sb45+O14
EpònimFred Earl Ingerson Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DH.40
Nickel-Strunz 9a ed.4.DH.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana44.1.2.1
Heys24.4.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 7,282(2) Å; c = 17,604(4) Å;
Simetria3 2 - trapezoedral
Colorgroc marronós
Exfoliacióperfecta en {0001}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa6,5
Lluïssorvítria, subvítria
Color de la ratllagroc marronós
Diafanitattranslúcida
Densitat5,42 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,930 nε = 1,910 a 1,920
Birefringènciaδ = 0,020
Pleocroismeno pleocroica
Fluorescènciano fluorescent
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1986-021
Any d'aprovació1988
SímbolIgs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'ingersonita és un òxid de fórmula química Ca3Mn2+Sb45+O14. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma d'agregats de cristalls irregulars de gra fi, de color groc terrós. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. És dimorf dels minerals del grup de la romeïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ingersonita pertany a "04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita i pittongita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad (Värmland, Suècia), on sol trobar-se en calcita, acompanyada de jacobsita i filipstadita. També a Suècia, ha estat descrita a Sjögruvan (Hällefors, Västmanland).

ReferènciesModifica

  1. «Ingersonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 abril 2017].