Fluornatromicrolita

La fluornatromicrolita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la microlita. El seu nom fa referència al fet que és el mineral del grup de la microlita amb el sodi sent el catió dominant i el fluor sent l'anió secundari dominant.[1]

Infotaula de mineralFluornatromicrolita
Fluornatromicrolite-257485.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Na1.5Bi0.5)Ta2O6F
Epònimmicrolita, fluor i sodi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspegmatita Quixaba, Quixaba, Frei Martinho, Borborema, Paraíba, Brasil
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DH.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.DH.15 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 10,4451(2) Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Colorverd
Exfoliacióno observada - no discernible
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssoradamantina
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat6,49(6) g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiquesisotròpica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998-018
SímbolFnmic Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La fluornatromicrolita és un òxid de fórmula química (Na1.5Bi0.5)Ta2O6F. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluornatromicrolita pertany a "04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Formació i jacimentsModifica

La fluornatromicrolita va ser descoberta a la pegmatita Quixaba, Borborema (Paraíba, Brasil). Posteriorment ha estat descrita arreu del món.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluornatromicrolita
  1. 1,0 1,1 «Fluornatromicrolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].