Oxistibiomicrolita

mineral òxid
(S'ha redirigit des de: Estibiomicrolita)

L'oxistibiomicrolita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la microlita.

Infotaula de mineralOxistibiomicrolita
Fórmula química(Sb3+,Ca)2Ta2O6O
Epònimoxigen, antimoni i microlita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVaruträsk, Skellefteå, Västerbotten, Suècia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 9a ed.4.DH.15 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i mineral revalidat (R) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2010 s.p. i IMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolOsmic Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'oxistibiomicrolita és un òxid de fórmula química (Sb3+,Ca)2Ta2O6O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010. L'exemplar tipus de l'estibiomicrolita (Groat et al., 1987) així com la mostra de Novák & Černý (1998) ara es classifiquen com oxistibiomicrolita, passant a estar aquesta espècie desacreditada per l'IMA. Dues mostres més de Černý et al. (2004) són ara oxicalciomicrolita, i una calciomicrolita.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oxistibiomicrolita pertany a "04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a Varuträsk, al municipi de Skellefteå, al comtat de Västerbotten, Suècia. També ha estat descrita en un altre indret: Myoukenyama, a la ciutat d'Hitachiohta, dins la prefectura d'Ibaraki (regió de Kanto, Japó). No ha estat descrita en cap altre indret del planeta.

ReferènciesModifica

  1. «Oxystibiomicrolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2018].
  2. «Stibiomicrolite (of Groat et al.)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2018].